Illa es garanteix l’estabilitat amb un suplement de crèdit de 2.100 milions

No obstant, cal veure què passarà amb els altres 1.769 milions –procedents de l’avançament del 2025 i liquidació del 2023– de què el Govern hauria volgut disposar –i aprovat ja en bloc– i que aspira a avalar en les pròximes setmanes per incrementar encara més la despesa. Segons la consellera d’Economia, Alícia Romero, continuen negociant per poder comptar també amb aquesta quantitat. "No n’hi haurà prou amb aquest primer decret", va deixar caure.

I és que, tot i que la intenció inicial del Govern era poder comptar amb aquest suplement de gairebé 4.000 milions en un sol decret, a l’executiu no li ha quedat cap més remei que acabar trossejant-la a petició dels republicans, ja que ha de ser convalidat en el termini d’un mes per la majoria del Parlament. ERC no va anar amb embuts a principis d’any i va deixar clar que no recolzaria els comptes del 2025; i quan Illa va deixar entreveure que el seu pla b seria comptar amb aquests recursos addicionals, van afegir que el que no farien tampoc seria aprovar uns pressupostos "per la porta del darrere".

Marge de maniobra

Si ara el partit d’Oriol Junqueras permet incorporar aquesta quantitat és perquè correspon pràcticament a la mateixa –2.137,7 milions– que el Govern de Pere Aragonès va tramitar l’any passat a diversos paquets de suplements de la mà del PSC i dels Comuns després dels pressupostos fallits i ja amb les eleccions del 12 de maig convocades. A l’espera, doncs, de si els socis avalaran un segon paquet, el Govern d’Illa guanya marge de maniobra. "L’aprovació d’aquest suplement és una bona notícia, permet que la maquinària de la Generalitat funcioni de manera normalitzada", va celebrar Romero.

Va admetre, no obstant, que estan en negociacions per ampliar-lo. "No podem tenir recursos en un calaix que es perdin", va afegir, confiant en les relacions "fluides i cordials" amb els socis per sortir-se amb la seva i poder anar més enllà de complir les obligacions de despesa i impulsar projectes que podrien embarrancar en un context de pròrroga. Exemple d’això és la llei de barris, que la Generalitat va anticipar al principi de la legislatura que seria una de les naus capitanes del seu mandat, o les inversions anunciades en el marc del seu pla de 18.500 milions perquè Catalunya torni a liderar econòmicament Espanya. Romero no va concretar quan voldria el Govern aprovar aquest segon suplement, tot i que fonts governamentals apunten que el preferible seria poder fer-ho abans de l’aturada de Setmana Santa.

Fonts republicanes confirmen l’aval a aquest primer suplement de crèdit anunciat ahir pel Govern, però deixen en l’aire un eventual suport al segon. De fet, asseguren que estan disposats a "parlar" de la qüestió, però que ara com ara ni tan sols han començat a negociar formalment.

219 milions més

L’escenari de negociacions amb els socis d’investidura té múltiples dimensions. Com a contrapartida a l’acord per al suplement de crèdit, els socialistes han accedit a mesures fiscals reclamades per ERC i pels Comuns que suposaran 219 milions més de recaptació per a les arques catalanes. Quedaran també aprovats avui a dos decrets més. Un és el de la rebaixa de l’IRPF a les rendes inferiors a 33.000 euros bruts que ja van pactar amb els republicans en els pressupostos fallits d’Aragonès l’any passat i que calculen que beneficiaran dos de cada tres catalans, a més d’incorporar deduccions per lloguers d’habitatge habitual.

Notícies relacionades

Una diputada de Junts: «La infermera del CAP em va dir que si fos immigrant em donarien cita avui mateix»

Illa «reprogramarà» prioritats i confia en l’ampliació de crèdit per al pla català de resposta als aranzels

L’altre és el de l’increment de la taxa turística segellat amb els Comuns anunciat fa un mes per destinar un 25% de tot el recaptat a habitatge i oferir a tots els ajuntaments la possibilitat d’aplicar un recàrrec com fa Barcelona de fins a quatre euros. Romero va apuntar que els municipis podran "modular" aquesta quantitat en funció de la temporada i del codi postal.

En total, va resumir la consellera, totes les modificacions fiscals responen a un triple objectiu: que la prosperitat "es comparteixi", que la fiscalitat sigui "més justa i progressiva" i que serveixi també com a "instrument al servei de l’habitatge". Tot i que en paral·lel responen també a l’aritmètica a la qual està condicionada el Govern d’Illa per continuar navegant de la mà dels que el van fer president.