Una ‘mentida d’Estat’

María Dolores de Cospedal i Alícia Sánchez-Camacho van utilitzar –¿qualsevol coincidència és pura casualitat?– els mateixos arguments i gairebé les mateixes paraules per negar la seva participació respectiva en l’operació Catalunya contra l’independentisme català i els governs de la Generalitat a partir almenys des del 2012 en una activitat que, segons totes dues, mai va existir.

Els àudios coneguts en els últims anys, després de la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats que va denunciar en el seu dictamen l’"ús partidista de la policia" contra l’independentisme, Podem i el PSOE han confirmat amb escreix les maniobres sistemàtiques de la cúpula d’Interior com un pla politico-judicial i han identificat els principals comissaris i inspectors de la policia com l’organització que els va posar en pràctica.

Segons van dir per separat però coincidentment Cospedal i Sánchez-Camacho, aquests àudios no tenen credibilitat perquè van poder ser "editats i manipulats". Totes dues van posar èmfasi en el fet que no han tingut una "cadena de custòdia judicial". Tindria la seva mica de gràcia si no fos en realitat dramàtic que la justícia espanyola s’hagi resistit amb dents i ungles, tant a la Sala Segona com als tribunals ordinaris, a iniciar una investigació digna de tal nom fins al moment. ¿No és un sarcasme, doncs, que Cospedal, advocada de l’Estat, i Sánchez-Camacho, advocada i jutge substituta, segons va reivindicar ahir al Congrés, diguin que aquests àudios no han tingut custòdia judicial?

Però, a més, és que tampoc és veritat. Una gran part d’aquests àudios són al Jutjat d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional a disposició de qui fos magistrat instructor d’operacions com el cas Villarejo.

Tant Cospedal com Sánchez-Camacho van haver d’ingerir una bona dosi d’espinacs perquè a l’estil de Popeye van utilitzar la tribuna per atacar el Govern, els independentistes i Podem. Potser aquesta dosi els va ser inspirada per un nou àudio, inèdit, reproduït per RAC1 ahir sobre una reunió de Cospedal amb Villarejo del 15 de setembre del 2014 en la qual tots dos repassen els seus èxits en la lluita contra l’independentisme amb les dades proporcionades per Sánchez-Camacho, que va posar Vicky Álvarez, amant de Jordi Pujol Ferrusola, en la causa. Retrospectivament el PP de Catalunya complia en aquells dies del 2012 la consigna d’Aznar d’aquests últims mesos: "El que pugui fer que faci".

Segons va insinuar Vicky Álvarez, l’exdirigent del PSC, José Zaragoza, i la líder del PP, Sánchez-Camacho, tenien una relació i van pactar gravar el dinar-conversa que ella mateixa va mantenir amb Camacho al restaurant La Camarga el 2010. A mesura que Convergència i Unió va virar cap al sobirania calia fer més coses.

Notícies relacionades

El PSOE xoca amb Junts i el PNB pels judicis ràpids per okupació

Montero i Díaz ultimen un acord per evitar que l’SMI tributi

I va ser el director de gabinet de Mariano Rajoy a la Moncloa, Jorge Moragas, qui hi va jugar un paper clau. El 20 de novembre del 2012, escriu a Álvarez la seva antiga companya de curs, a cinc dies de les eleccions catalanes del 25N: "Si fessis una entrevista i ho expliquessis tot, salvaries Espanya i jo et faria un monument. Petons".

Això és, Moragas no li suggereix que faci una declaració judicial. No. L’està empenyent a fer una entrevista periodística. Moragas vol treure’n partit electoralista a favor del PP d’Alícia Sánchez-Camacho. El que Moragas desitja és prolongar l’ofensiva contra CiU i Artur Mas amb la publicació d’extractes de l’"esborrany" de la UDEF. Moragas vol que segueixi el soroll.