El Govern ja negocia amb ERC i Comuns un altre suplement de crèdit

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, este martes en el pleno de Rodalies.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, este martes en el pleno de Rodalies. / Ferran Nadeu

1
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

El Govern va aprovar ahir el primer suplement de crèdit, de 2.168 milions, que li permetrà fer front a la despesa ordinària de la maquinària de la Generalitat en un escenari de pressupostos prorrogats. Però el president Salvador Illa, que ha conquerit amb aquest acord de la mà d’ERC i Comuns una cota d’estabilitat més gran, aspira a anar més enllà i disposar de recursos per impulsar projectes amb segell propi. És per això que l’Executiu està ja arremangat en una nova negociació amb els socis d’investidura per poder aprovar un segon paquet de 1.769 milions.

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va assegurar ahir tenir "confiança" que aquest nou acord arribarà, tot i que va esquivar mullar-se sobre quan creu que això serà possible –fonts socialistes asseguren que seria desitjable abans de Setmana Santa–, i sobre el com, ja que tot i que el Govern aspira a un sol decret més, sap que ERC podria exigir trossejar aquesta quantitat que queda fruit d’uns ingressos més grans l’any passat. La consellera d’Economia, Alícia Romero, va celebrar l’"èxit" que suposa el pacte a tres.

No obstant, els socis marquen terreny. ERC, per deixar en l’aire que pugui avalar un segon suplement, per més que estan disposats a "parlar-ne". I els Comuns, per fer valer el cost del seu vot. Per convalidar el primer decret, van advertir, el Govern ha d’acceptar reclamacions en matèria de vivenda, educació, sanitat, trens i energies renovables.

Notícies relacionades

Junts planta batalla

Junts, per la seva banda, va considerar que el suplement de crèdit aprovat pel Govern són uns "pressupostos per la porta del darrere". Així ho va denunciar la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, mentre va atribuir als socialistes una "falta de respecte" a la Cambra catalana i va deixar la porta oberta a recórrer el decret aprovat per l’Executiu davant del Consell de Garanties Estatutàries.