Espanya forma els militars contra atacs a l’espai

No és un guió de cine ni una distopia, sinó una constatació de perill firmada el 13 de setembre passat pel general Ángel Escuderos, subdirector d’Enginyeria d’Avions de Caça i Sistemes Tripulats Remotament. Poques vegades una memòria justificativa de les Forces Armades ha entrat tan de ple en l’amenaça espacial.

Defensa constata que Espanya pot patir atacs a l’espai. I per aquesta raó reforça el COVE (Centre d’Operacions de Vigilància Espacial), que va integrar el març del 2024 en el Comandament de l’Espai amb militars prèviament formats als exercicis OTAN Trident i Global Sentinel. L’últim reforç és l’adquisició d’un simulador per formar els militars en astrodinàmica, en com es mouen els objectes per l’espai. Proveïdor: la tecnològica espanyola GMV. El preu no supera el milió d’euros. L’objectiu: capacitar els soldats del COVE per vigilar i defensar satèl·lits, màquines que cobreixen "les necessitats de comunicació, localització i monitoratge de les nostres Forces Armades".

Ja no hi ha moviment de forces militars que es pugui portar a terme a gran escala i a distància sense que uns satèl·lits informin el comandament de com és el terreny i on són adversaris i objectius.

Veure per controlar

El simulador, que ha d’operar aquest any, és només part d’un programa espacial de gran pressupost. Defensa, a través de la firma participada Hisdesat, té des del febrer en òrbita el primer SpainSat NG i llançarà el segon des de cap Canaveral (Florida) a la tardor, per activar comunicacions encriptades per a les Forces Armades, ambaixades o el CNI i donar servei a les comunicacions de l’OTAN. Cada satèl·lit pesa sis tones i, un cop posat en òrbita, costa 700 milions d’euros. El programa costa un total de 2.000 milions.

A més, el sistema espanyol PAU vigila 300.000 quilòmetres quadrats de territori al dia. El primer satèl·lit d’aquest sistema, llançat el 2018, costa 160 milions i és fruit d’un pacte entre Hisdesat i Airbus amb l’objectiu de crear una constel·lació de màquines que doni autonomia a Espanya pel que fa a la capacitat de radar espacial. Es construeix el PAU 2, que substituirà el seu antecessor el 2028 després d’una inversió de 1.700 milions, segons apunta Defensa.

No només els atacs són amenaces espacials. Sent alt representant de la UE per a Exteriors i Seguretat, Josep Borrell va avisar el 2023 que la UE "es juga a l’espai actius per valor de 60.000 milions d’euros". L’eurocomissari parlava d’una "actitud hostil" de Rússia, però els riscos també són la meteorologia espacial (asterorides), la desmesurada porqueria espacial i l’augment de les megaconstel·lacions que estats i empreses com Space X i Starlink, d’Elon Musk, posen en òrbita.

Et toca a tu moure’t

Contra això també ensinistra el simulador de GMV. "Per poder controlar l’espai cal observar-lo", explica l’enginyer aeronàutic Miguel Ángel Molina, director general de sistemes espacials de GMV. Els militars espanyols s’han d’ensinistrar en la manera "com funciona la dinàmica d’un satèl·lit, simular mesures i posicions d’objectes, localitzar, catalogar i com s’identifica i s’insereix aquest objecte a la base de dades dels sistemes anticol·lisió", diu Molina.

Aquest enginyer de GMV explica que és ben "comú" en certes òrbites terrestres el "risc de col·lisió amb objecte no col·laboratiu". "Davant un d’aquests et toca a tu moure’t i es poden necessitar dies depenent de l’amenaça".

Entre les prioritats de defensa espacial que busquen Espanya i Europa hi ha el desenvolupament de detectors infrarojos per a la detecció primerenca de míssils i també el càlcul de maniobres en situacions del risc de col·lisió. "A l’espai tot té una derivada militar immediata", indica Molina. Però la militarització del domini espacial té més a veure amb amenaces intencionals, "establir interferències, espiar, destruir o fins i tot algun dia capturar", assenyala Molina, que recorda que "els xinesos han demostrat que ja tenen la capacitat de causar explosions a l’espai".

El satèl·lit inspector

En el quadre d’amenaces n’hi ha una de molt activa detectada des de fa anys: el sistema Luch rus, basat en l’Olymp K, que a Rússia consideren un "satèl·lit inspector". Es mou en òrbita geoestacionària i s’aproxima a altres satèl·lits de països de l’OTAN per observar. Se li han detectat acostaments des de l’any 2014, sobretot als Intelsat 8, 20, 36, 901 i 905.

La proliferació de màquines en constel·lació és un altre dels riscos. Starlink, la xarxa d’Elon Musk, ja té 6.000 satèl·lits a 700 quilòmetres d’altura, però en el disseny original es va preveure una tribu de 42.000 aparells. Amazon porta aquest mateix camí. "D’aquí a cinc anys hi haurà més de 30.000 satèl·lits donant voltes", preveu l’enginyer Molina. Són els previsibles; els que planegen la Xina i Rússia "no es compten".

Notícies relacionades

El Govern urgeix ERC i els Comuns a avalar «ràpid» tota l’ampliació de crèdit si volen millores en habitatge i mobilitat

ERC i els Comuns amenacen de tombar diversos decrets del Govern

Guanyar pes

El sector espacial guanya pes estratègic per a Defensa alhora que en guanya per a la indústria associada. Ho acrediten les intencions d’Indra, principal firma del sector. Després de la compra de la majoria en les empreses espacials clau ☺–Deimos, Hispasat i Hisdesat–, la constitució de la societat Indra Space confirma que "l’estratègia del grup és crear una empresa capaç de construir un satèl·lit complet que cobreixi tota la cadena de valor, amb visió dual civil i militar, i que permeti el control de les comunicacions", explica una font de la companyia. S’expressa en el mateix sentit que ho va fer recentment el seu president, Ángel Escribano, al descriure el seu pla de nova Indra davant els parlamentaris de la Comissió Mixta de Seguretat Nacional.