L’euroordre contra Puigdemont

La Sala d’Apel·lació formada pels magistrats Vicente Magro (president), Eduardo de Porres (ponent) i Susana Polo desestimarà el recurs d’apel·lació de l’expresident Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig pròximament. No obstant, ni el recurs de reforma contra la denegació de l’amnistia per la interlocutòria del magistrat Pablo Llarena, de l’1 de juliol del 2024, ni el recurs d’apel·lació a punt de ser resol impedien al magistrat instructor del procés cursar una nova ordre europea de detenció i entrega (OEDE).

Ha sigut, una vegada més, un càlcul polític el que ha fet que el magistrat instructor fes els ulls grossos sobre l’euroordre, que li va ser sol·licitada el 4 de juliol del 2024 per l’acusació popular de Vox. Fonts del Tribunal Suprem, en efecte, descarten l’existència de raons processals per fer cas omís de l’euroordre. La mateixa va estar vigent mentre Puigdemont era eurodiputat i, per tant, gaudia d’immunitat parlamentària. Aquesta situació es va estendre durant cinc anys. Amb tot, aquesta euroordre va ser deixada sense efecte en ocasió del recurs presentat per la defensa de Puigdemont contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que li va treure la immunitat el 5 de juliol del 2023.

Càlcul estratègic

Fonts del Tribunal Suprem consultades assenyalen que el magistrat Llarena va decidir, simplement, actuar partint d’un càlcul estratègic. "És clar que podia dictar l’euroordre. La falta de fermesa de la interlocutòria d’inaplicació de l’amnistia de l’1 de juliol del 2024 no va tenir ni té efectes suspensius, les interlocutòries de l’instructor són executives, i un recurs d’apel·lació no impedeix dictar la presó. Una altra cosa és considerar la decisió com una qüestió estratègica".

L’1 de juliol del 2024, Llarena va ordenar reactualitzar l’ordre de detenció de Puigdemont en territori espanyol. Però no va aprofitar la desaparició de la immunitat per dictar també una euroordre. Així, entre el juny del 2024 i el 8 d’agost del 2024, Puigdemont es va poder moure sense restriccions per la Unió Europea. El jutge d’instrucció estava convençut que Puigdemont s’entregaria a les autoritats els primers dies d’agost del 2024, cosa que explica, també, que ni tan sols donés trasllat a les parts en la causa del procés de la petició de l’acusació popular de Vox del 4 de juliol.

¿Per a què emetre una enèsima euroordre quan Puigdemont semblava, finalment, haver-se resignat a la seva entrega, en ocasió de la investidura de Salvador Illa com a nou president? Però Puigdemont no tenia la mínima intenció d’entregar-se, sinó que el seu pla era tornar a descol·locar, una vegada més, la policia i la justícia espanyola. I ho va aconseguir. La font abans al·ludida va assenyalar a EL PERIÓDICO: "Per descomptat, Llarena tenia la potestat d’emetre una nova euroordre. Però un es posa en la pell d’un jutge belga o alemany. Resulta que hi ha un jutge espanyol que em diu: ‘Escolti, mobilitzi vostè la seva policia judicial per detenir aquest ciutadà’, i de sobte el jutge belga o alemany respon: ¿A aquest senyor, que va fer un míting al costat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no va sortir a detenir-lo ni el segurata? ¡Siguem seriosos, sisplau!’".

Tornar amb força

En uns altres termes, si els jutges europeus tenen en compte el que ha passat a Espanya amb la tramitació de la llei d’amnistia, el destí d’una nova euroordre no seria diferent –això sí, seria més risible– del que ha conegut el Suprem des de la primera, emesa per l’Audiència Nacional. Però no deixa de ser interessant: el 5 de desembre del 2017, Llarena va decidir deixar sense efecte l’ordre europea de detenció i entrega que havia sigut dictada per la magistrada Carmen Lamela, titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional.

Notícies relacionades

Feijóo descarta la «drecera» de la moció de censura amb Junts i aclama el PP contra la «república bananera» de Sánchez

Feijóo estudia portar Sánchez al TC per no presentar els Pressupostos

Cal recordar que, si Llarena hagués sigut conseqüent, no podia oblidar el xoc de la seva estratègia amb l’article 408 de la llei d’enjudiciament criminal. "L’autoritat o funcionari que, faltant a l’obligació del seu càrrec, deixi intencionadament de promoure la persecució dels delictes dels quals tingui notícia o dels seus responsables, incorrerà en la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període de sis mesos a dos anys".

És molt probable que, amb l’impacte mediàtic de la pròxima desestimació del recurs d’apel·lació contra la denegació de l’amnistia, l’instructor, tot i que de mala gana, torni amb força i arran d’aquesta interlocutòria cursi l’euroordre.