Sánchez reorienta el pla de defensa cap a indústria i transformació digital

El Govern central dilueix el departament de Robles en el seu full de ruta per canalitzar les inversions en seguretat i prioritza els ministeris econòmics

Sánchez reorienta el pla de defensa cap a indústria i transformació digital
3
Es llegeix en minuts

Des que la UE va llançar el pla de rearmament, el Govern central ha situat en un segon pla el Ministeri de Defensa que lidera Margarita Robles. Tant en les tasques de "pedagogia" a l’hora d’explicar i donar compte de les implicacions d’augmentar la despesa, com en les intervencions parlamentàries o a la Moncloa. El "gran pla nacional" anunciat pel president del Govern central per canalitzar les inversions que haurà de fer Espanya per situar la despesa en defensa en el 2% del PIB també dilueix aquest departament, que quedarà arraconat entre d’altres, com el d’Economia, Indústria, Ciència o Transició Digital. El focus es posa en la "innovació", segons traslladen fonts de la Moncloa. El pes de les negociacions en el si de la UE també està sent assumit pel Ministeri d’Economia, amb Carlos Cuerpo al capdavant.

Aquest paper secundari casa amb la pretensió de Pedro Sánchez de parlar més de seguretat que de defensa, moderar el discurs bèl·lic per la pressió dels seus socis, d’obrir el camp per orientar les inversions a altres partides que prioritzin el desenvolupament tecnològic a l’armament. La mateixa terminologia del pla, en el qual ja treballen els tècnics, dona compte de les intencions de l’Executiu: Pla Nacional per al Desenvolupament i Impuls de la Tecnologia i la Indústria de la Seguretat i Defensa.

La seva concreció depèn de com s’acabi de definir el pla de rearmament a finals de juny, després de la cimera de l’OTAN a la Haia i el Consell Europeu, però està previst avançar abans en un pla "per fases". Per això la seva presentació definitiva s’ha fixat per a "abans d’estiu". En el Govern confien en el pes d’Espanya en les negociacions per imposar les seves prioritats, tenint en compte el seu pes econòmic i la seva influència en altres crisis, a l’empènyer els fons europeus després de la pandèmia o la denominada solució ibèrica per reduir el preu de la factura de la llum davant la crisi per la invasió russa.

Ara els esforços es dirigeixen al nivell de finançament, però sobretot d’inversió, amb la mirada posada a convertir la necessitat d’augmentar la despesa en defensa en una "oportunitat" per a l’impuls tecnològic i industrial. Igualment, s’apunta a la màxima de "generar ocupació". Tot això, amb l’objectiu que Espanya centri les seves inversions en material de doble ús i R+D.

"No estem parlant de tancs ni de canons, sinó de tecnologia. De com garantim que les comunicacions siguin segures, que no patirem ciberatacs o qualsevol amenaça digital que posi en risc la nostra economia. Quan parlem de tecnologia, parlem d’innovació i ciència", replicava Sánchez des de la tribuna del Congrés al portaveu d’ERC, Gabriel Rufián.

Sense referir-se a armament, des del Ministeri de Defensa apunten que el pla nacional té l’objectiu de canalitzar l’esforç inversor fins al 2% del PIB de la més petita manera possible, aprofitant al màxim tots els recursos. El cap de l’Executiu va posar com a mirall l’experiència en la gestió dels fons europeus de recuperació després de la covid i va fer alguna picada d’ullet territorial als seus socis, com garantir el "paper de Catalunya en el desenvolupament econòmic d’aquest pla de seguretat". Un aspecte que abans va abraçar el portaveu del PNB, Aitor Esteban, que es va acomiadar per assumir la presidència de l’Euzkadi Buru Batzar.

Notícies relacionades

Negociar els Pressupostos

Sánchez va fer ahir un pas més per restar importància a la falta de Pressupostos per a aquest any, informa Juan Ruiz Sierra. Primer en el debat sobre la inversió en defensa i després durant la sessió de control, el president del Govern central va apuntar clarament als comptes públics del 2026, aprofundint en el missatge que no presentarà els del 2025 si abans no compta amb els suports per aprovar-los. "Som els primers que volem actualitzar els Pressupostos, per això estem treballant i negociant. Si tenim temps, ho farem. I si no, ens posarem a negociar els del 2026", va afirmar durant la cita parlamentària sobre el rearmament europeu.

Temes:

Govern OTAN