Acord entre Treball i Hisenda perquè els perceptors de l’SMI no hagin de tributar en l’IRPF el 2025

La negociació ha arribat fins al final i hi va haver un pacte in extremis. El Ministeri d’Hisenda i el Ministeri de Treball han arribat finalment a un acord perquè els treballadors que cobren l’SMI no tributin en l’IRPF finalment el 2025. Quan semblava impossible arribar a un acord i, de fet, les dues vicepresidentes s’havien donat un marge més gran de dues setmanes per poder seguir amb la discussió, les dues parts han aconseguit consensuar que s’introdueixi una deducció en la quota de l’IRPF quefaria que els assalariats que cobren l’SMI o menys no tributin l’IRPF al llarg d’aquest any.

El que està clar és que hi ha hagut un gir de guió inesperat. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, havia donat per trencades les negociacions aquest mateix matí i acusava la vicepresidenta primera i titular d’Hisenda, María Jesús Montero, d’aixecar-se de la taula. Fins al punt que ja no estava previst que aquest divendres s’assolís una entesa entre els socis de coalició, i que finalment sí que va tenir lloc.

Hisenda estava avançant que presentaria en les pròximes hores el seu veto pressupostari a les tres iniciatives del PP, Sumar i Podem encaminades a mantenir exempt el salari mínim, contra la posició de la ministra socialista, que només ha cedit a fer una excepció per al 2025. La líder de Sumar en el Govern havia amenaçat de tombar aquest veto unint els seus vots als del PP en la reunió de la Mesa aquest divendres a les 10 hores. No obstant, fonts del Govern apunten que la votació d’aquest assumpte es posposarà dues setmanes més, fins al 8 d’abril quan torni a reunir-se la Mesa del Congrés.

Setmana de tensió

La tensió va anar a més a primera hora d’aquest divendres. La líder de Sumar en el Govern va acusar Montero de donar «instruccions d’aixecar-se de la taula de negociació» a les «deu de la nit» d’aquest dijous, quan esgotaven el termini per intentar salvar l’acord, que està encallat des de dimarts. En una entrevista a Telecinco, Díaz es va mostrar visiblement enfadada amb la vicepresidenta socialista i va avançar que «estem en mans de la Mesa». Després d’un mes i mig des que esclatés el conflicte, les negociacions per segellar la pau al Govern van arrencar de cop dimarts i un dia després van frenar en sec. Dimecres al matí, la sensació de les dues parts és que l’acord era imminent, però així que van avançar les hores la cosa va encallar per diferències en els terminis d’aplicació i des d’aleshores no s’han produït avenços. I ja aquest divendres, fonts de la negociació asseguraven que estaven «enrocats». Des d’Hisenda van argumentar que l’acord de Govern contemplava situar l’SMI en el 60% del salari mitjà, i que «aquest és el compromís» objectiu que s’ha complert.

Defensen, a més, que «mai vam acordar que amb independència del que augmenti l’SMI, es garanteixi que no pagarà mai IRPF», i desmentia així la vicepresidenta de Sumar, que en els últims dies insisteix que l’exempció està en l’acord de Govern, ja que el 60% del salari mitjà és «net», i el pagament de l’IRPF per a aquestes rendes salarials impediria arribar a aquesta xifra. A Hisenda argumenten que a Sumar «no volen que l’acord sigui tan explícit i clar» a l’hora de «desvincular» futures pujades de l’SMI al mínim exempt per tributar. Els plans de Díaz, molt al contrari, busquen lligar futures pujades a les deduccions que eximeixen de pagar IRPF.

Al Ministeri de Treball es mantenien ferms en la seva tesi fins aquest mateix matí, rebutjant la solució provisional que proposava Montero per aplicar deduccions només per a l’any 2025. Però al final alguna cosa va canviar.

Cessió d’Hisenda

Notícies relacionades

Foment carrega contra el «tripartit encobert» d’Illa per l’acord en vivenda amb ERC, els Comuns i la CUP

El Suprem veu indicis contra l’expresidenta d’Adif

La sensació en els últims dies és que María Jesús Montero havia cedit, després de setmanes negant-se en rotund a qualsevol negociació. La ministra d’Hisenda ha mirat de donar per tancada aquesta crisi, cridant a fer «pedagogia» fiscal i criticant el «populisme» que atribuïa al soci minoritari del Govern. Yolanda Díaz, en canvi, defensava obertament que els perceptors de l’SMI havien de continuar sense tributar després que pugés el gener a 16.576 euros anuals per a l’any 2025 –1.184 euros en 14 pagues–, i que calia estendre aquesta excepció de cara al futur.

El principal argument d’Hisenda per no ajustar la llei de l’IRPF a aquesta quantia era l’impacte limitat que tindria la mesura, a l’estimar que tot just un 20% dels treballadors que cobrin el salari mínim veurà una retenció en la seva nòmina d’uns 20 euros. Però el rebuig de Sumar a qualsevol tributació per a aquest rang salarial va portar la situació al límit. Un conflicte que, malgrat haver explorat una via intermèdia, no s’ha resolt de moment i que, tot apunta, s’haurà de tancar en una nova pròrroga.