El kit de supervivència de Salvador Illa

El president es va convertir en diana en el ple monogràfic del Parlament sobre el caos ferroviari perquè tots els dards s’hi dirigissin. Es va afanyar a demanar disculpes i va admetre que Rodalies «no funciona», però això no va evitar que els independentistes i el PP li retraguessin que no es planti davant Sánchez per exigir un servei a l’altura. 

Illa va fer el que ell mateix havia demanat a la consellera Sílvia Paneque, «donar la cara», però va evitar assenyalar Adif i Renfe com a responsables del cúmul d’incidències, una cosa que alguns alts càrrecs del Govern van trobar a faltar. Hi ha qui creu que l’Executiu està sent massa benèvol i està aguantant més cops dels que mereix per no enterbolir la relació amb els governants dels trens –i, per tant, trepitjar algun ull de poll en el Govern– tenint en compte que el traspàs de la gestió encara està per perfilar-se i que més val no fallar a ERC.

Però hi ha altres veus a Palau que defensen que precisament l’estratègia d’èxit d’Illa és no entrar en el terreny de la confrontació, per això ha dolgut la reprovació de Paneque, perquè en el fons encarna un malestar polític, però poc té a veure amb la gestió de les seves responsabilitats, ja que consideren que està «al peu del canó» i que els problemes actuals tenen a veure amb una desinversió històrica. És cert que, tot i que l’oposició esgarrapi, no mossega, perquè no hi ha alternativa que sumi al seu grup.

Illa no oblida que governa en minoria, però posa en relleu que està complint els acords amb els seus socis. Hi ha pactes a llarg termini que, si no compten amb Illa al Govern i Sánchez a la Moncloa, quedaran en paper mullat –els principals: el traspàs en immigració, Rodalies i el finançament singular–, així que ni tan sols a Junts li interessa forçar un avanç electoral, més encara amb Aliança Catalana a l’aguait, com reflecteix l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).Junqueras també demana temps perquè les files es calmin. Ja va guanyar el congrés amb pràcticament un 90% dels avals al nou full de ruta, però ha d’arrencar nous èxits per consolidar el seu projecte de col·laboració amb el PSC.

El Govern es reserva els assumptes més difícils del mandat per quan tingui aprovat el suplement de crèdit complet, els 4.000 milions d’euros que s’ha vist obligat a trossejar per exigència d’ERC. Ni més ni menys. Serà després quan pugui valorar l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat, la recuperació de l’aposta per la Ryder Cup i dilucidar si els inversors del Hard Rock volen o no propulsar un projecte que, per ara, mantenen viu malgrat l’increment de la pressió fiscal als casinos. Però això haurà d’anar sempre compassat a la prioritat dels Comuns, la vivenda; i a la d’ERC, les infraestructures. El finançament s’assumeix que va per llarg, i que el soroll és el principal enemic per al seu compliment. I en això coincideixen els republicans, tot i que pressionen perquè abans de l’estiu hi pugui haver un calendari detallat.  

Notícies relacionades

El PSC admet que la negociació de la segona ampliació de crèdit amb ERC i els Comuns «està verda»

El nou canal de TVE en català es dirà 2CAT i començarà a emetre l’11 de setembre

El que podia llegir-se fa uns mesos com un escull, és ara fins i tot una oportunitat per a Illa. Carles Puigdemont és una pedra a la sabata, i dins del mateix Govern creuen que el millor que podria passar al cap del Govern és que el líder de Junts torni ja a Catalunya sent amnistiat. Això permetria evitar una fotografia a l’estranger –l’amnistia política que demana Puigdemont– i vendre la seva arribada com el principal triomf de les «desinflamació» del procés.

Però, alhora, serviria al PSC per intentar noquejar les perspectives electorals de Junts. Perquè Puigdemont hauria de decidir si continua en política i aspira a tornar a competir electoralment amb Illa sense l’impuls electoral que li dona seguir a Waterloo, emblema que el conflicte polític persisteix, quan a Sánchez i a Illa els interessa anar a unes eleccions oferint obra de govern i més autogovern; tot i que aquest sigui a causa de la pressió dels independentistes a Madrid.