Montero i Díaz pacten in extremis que el salari mínim no tributi el 2025

El que està clar és que es va produir un gir de guió inesperat. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, havia donat per trencades les negociacions ahir al matí i acusava la vicepresidenta primera i titular d’Hisenda, María Jesús Montero, d’aixecar-se de la taula. Fins al punt que ja no estava previst que ahir s’arribés a una entesa entre els socis de coalició que finalment sí que va arribar.

Hisenda va avançar que presentaria el seu veto pressupostari a les tres iniciatives del PP, Sumar i Podem encaminades a mantenir exempt el salari mínim, contra la posició de la ministra socialista, que només va cedir a fer una excepció per al 2025. La líder de Sumar en el Govern havia amenaçat de tombar aquests vetos unint els seus vots als del PP en la reunió de la Mesa ahir les deu del matí.

No obstant, amb l’objectiu d’arribar a un acord, Hisenda només va presentar vetos a les lleis del PP i de Podem, deixant viva la proposta de Sumar per donar marge a la negociació, informa Miguel Ángel Rodríguez. Finalment, va ser pocs minuts després que comencés la reunió de la Mesa quan Montero i Díaz van arribar a un pacte que va fer innecessari el veto d’Hisenda.

"Estàvem d’acord en l’important i hem trobat un punt d’entesa dels detalls", van assegurar fonts de la Moncloa.

Setmana de tensió

La tensió va augmentar a primera hora d’ahir. La líder de Sumar en el Govern va acusar Montero de donar "instruccions d’aixecar-se de la taula de negociació" a les "deu de la nit" de dijous passat, quan s’estava a punt d’acabar el termini per intentar salvar l’acord, encallat des de dimarts. En una entrevista a Telecinco, Díaz es va mostrar visiblement enfadada amb la vicepresidenta socialista i va avançar: "Estems en mans de la Mesa".

Després d’un mes i mig que esclatés el conflicte, les negociacions per segellar la pau en el Govern van començar de cop dimarts i l’endemà van frenar en sec. Dimecres al matí, la sensació de les dues parts era que l’acord era imminent, però, a mesura que passaven les hores, el debat es va encallar per diferències en els terminis d’aplicació. Ja ahir, fonts de la negociació asseguraven que estaven "enrocats". Des d’Hisenda van argumentar que l’acord de Govern contemplava situar l’SMI en el 60% del salari mitjà, i que "aquest és el compromís" de l’objectiu que s’ha complert.

Defensaven, a més, que "mai" van acordar que, independentment del que pugi el salari mínim, es garantiria que no es pagués l’IRPF, una afirmació amb la qual van desmentir la vicepresidenta de Sumar, que en els últims dies insistia que l’exempció està en l’acord de Govern, ja que el 60% del salari mitjà és "net", i el pagament de l’IRPF per a aquestes rendes salarials impediria arribar a aquesta xifra.

Des d’Hisenda argumentaven que dins de Sumar "no volen que l’acord sigui tan explícit i clar" a l’hora de "desvincular" les futures pujades de l’SMI al mínim exempt per tributar. Els plans de Díaz, molt al contrari, buscaven lligar futures pujades del salari mínim a les deduccions que eximeixen de pagar l’IRPF.

Pel que fa al Ministeri de Treball es mantenien ferms en la seva tesi fins ahir al matí, quan van rebutjar la solució provisional que proposava Montero per aplicar deduccions únicament per a l’any 2025. Però al final alguna cosa va canviar.

Cessions

Notícies relacionades

El PSC admet que la negociació de la segona ampliació de crèdit amb ERC i els Comuns «està verda»

El nou canal de TVE en català es dirà 2CAT i començarà a emetre l’11 de setembre

La sensació en els últims dies era que Montero havia cedit després de setmanes negant-se en rotund a qualsevol negociació. La ministra d’Hisenda va voler donar per tancada aquesta crisi cridant a fer "pedagogia" fiscal i criticant el "populisme" que atribuïa al soci minoritari del Govern. Díaz, en canvi, defensava obertament que els perceptors del salari mínim havien de continuar sense tributar després que pugés al gener a 16.576 euros anuals per a l’any 2025 –1.184 euros en 14 pagues–, i que calia estendre aquesta excepció de cara al futur.

El principal argument d’Hisenda per no ajustar la llei de l’IRPF a aquesta quantia era l’impacte limitat que tindria la mesura, a l’estimar que amb prou feines un 20% dels treballadors que cobrin el salari mínim veurà una retenció en la seva nòmina d’uns 20 euros. Però el rebuig de Sumar a qualsevol tributació per a aquest rang salarial va portar la situació al límit. Un conflicte que, malgrat haver explorat una via intermèdia, no s’ha resolt de moment i que, segons es preveu, haurà de tancar-se en una nova pròrroga.