El Govern supedita la pujada salarial dels funcionaris al suplement de crèdit

La consellera d’Economia, Alícia Romero, ja va deixar caure aquest divendres que hi ha reivindicacions d’ERC i dels Comuns, com mantenir la gratuïtat de Rodalies fins que es normalitzi el servei, que no es poden executar si no s’injecten aquests recursos a les arques de la Generalitat. Tot i això, en el cas dels funcionaris, segons fonts sindicals, no hi ha precedents que per una situació de pròrroga pressupostària s’hagi retallat el salari o s’hagi congelat una pujada compromesa.

Un sol decret més

La despesa de la Generalitat en salaris públics –nòmines i productivitat– és d’11.500 milions anuals en aquests moments, però els pressupostos que hi ha en vigor, els del 2023, no incloïen els dos últims increments pactats per als treballadors públics, motiu pel qual el Govern aspira a poder sumar aquests recursos de més.

I ho vol fer, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, en un sol decret més després d’haver-se vist obligat a trossejar l’import total, de prop de 4.000 milions. Una de les coses que fa més por als socialistes és que els republicans exigeixin noves fragmentacions, un fet al qual aquesta vegada el Govern es resistirà a cedir amb l’argument que com més es trigui a aprovar el suplement més es trigarà a executar els acords a què s’hagi arribat. Sí que estan disposats, en canvi, a firmar compromisos amb ERC i els Comuns per saber a què es destinaran els 700 milions de marge disponibles.

Això sí, tenint en compte que, a més del salari dels funcionaris i de l’increment de despesa per garantir el funcionament dels serveis públics, el Govern també ha de fer front a compromisos plurianuals heretats de l’etapa de Pere Aragonès, com per exemple en matèria d’infraestructures per afrontar la sequera. La quantitat restant és la que, segons l’Executiu, hauria de servir per sufragar la gratuïtat de Rodalies –com ha aprovat el Parlament- o per impulsar la llei de barris promesa al principi de la legislatura o també donar compliment al pla d’inversions anunciat pel president Salvador Illa perquè Catalunya aconsegueixi liderar econòmicament Espanya.

A Palau voldrien deixar resolta aquesta qüestió abans de l’aturada de Setmana Santa perquè, tornant, només quedés pendent convalidar-la al Parlament, però caldrà veure si aquestes intencions casen o no amb les d’ERC i dels Comuns, a més de les reclamacions que facin els dos socis. ERC no és partidària de votar el segon suplement de crèdit en bloc i vol trossejar-lo com a mínim en dos decrets, o més i tot. Així ho va exposar aquesta setmana el líder del partit, Oriol Junqueras: "Pot ser que no hi hagi una segona de negociació de suplement de crèdit, sinó que n’hi hagi una segona i una tercera", va dir.

Notícies relacionades

El Suprem veu indicis contra l’expresidenta d’Adif

El jutge que investiga el fiscal general cita com a testimoni el nòvio d’Ayuso

Per als republicans no és fàcil estar donant suport sostingut a Illa al Parlament, de manera que volen cuinar cada pacte a foc lent i amb contrapartides clares. Així, ERC s’estima més votar els 1.000 milions per als funcionaris d’una banda –no qüestiona aquest augment de sou- i els 700 milions restants de l’altra. "De parlar parlarem, però amb condicions", exposen fonts republicanes. La seva intenció és influir en què es gasten aquests 700 milions.

Els Comuns, per la seva banda, ja han començat a marcar el terreny públicament. Han insistit que la Generalitat ha de destinar 850 milions de recursos propis en habitatge, posar en marxa la unitat d’antidesnonaments i també el cos de 150 inspectors que han d’aplicar les multes per saltar-se els límits al preu dels lloguers. Malgrat que a ERC estiguin esfullant la margarida, el Govern no concep cap altre escenari que no sigui que aquest segon suplement prosperi i que, a més, ho faci a curt termini. El contrari suposaria deixar 1.700 milions "en un calaix".