El kit de supervivència de Salvador Illa

Salvador Illa tanca la setmana política amb una injecció de recursos inicial per aguantar sense pressupostos –i està en via de mirar d’aconseguir una segona dosi; amb la primera reprovació a un membre del seu Consell Executiu i amb un paquet fiscal que acontenta els seus dos socis d’investidura, ERC i Comuns. El kit de supervivència d’Illa inclou la gestió de Rodalies, les polítiques de vivenda i els avenços en un nou model de finançament per a Catalunya; però, sobretot, la garantia que Pedro Sánchez lliga el seu futur polític al seu. La predisposició del cap del Govern a cedir més competències i recursos per a Catalunya és el que permetrà a Illa alçar-se com un contrapoder a Ayuso, i amb això, Sánchez podrà encarar la disputa electoral del 2027. Però, a canvi, Illa haurà "de posar la cara". I aquesta setmana ja ho ha fet.

La diana

El president es va convertir en una diana en el ple monogràfic del Parlament sobre el caos ferroviari perquè tots els dards es dirigissin cap a ell. Es va afanyar a demanar disculpes i va admetre que Rodalies "no funciona", però amb això no n’hi va haver prou per evitar que els independentistes i el PP li retraguessin que no es planti davant Sánchez per exigir un servei a l’altura.

Illa va fer el que li va demanar a Paneque, "donar la cara", però va evitar assenyalar Adif i Renfe com a responsables del cúmul d’incidències, cosa que alguns alts càrrecs del Govern van trobar a faltar. Hi ha qui creu que l’Executiu està aguantant més cops dels que mereix per no enterbolir la relació amb els governants dels trens –i no trepitjar alguna durícia a Moncloa- tenint en compte que el traspàs de la gestió encara està per perfilar-se i que més val no fallar a ERC.

Però hi ha veus a Palau que diuen que l’estratègia d’èxit d’Illa és no entrar en el terreny de la confrontació, per això ha fet mal la reprovació de Paneque, que en el fons encarna un malestar polític, i poc té a veure amb la gestió de les responsabilitats, ja que consideren que és "al peu del canó" i els problemes actuals tenen a veure amb una desinversió històrica. Si bé l’oposició esgarrapa, no mossega, perquè no hi ha alternativa que sumi.

La minoria

Illa no oblida que governa en minoria, però posa en valor que està complint els acords amb els seus socis. Hi ha pactes a llarg termini que si no compten amb Illa en el Govern i Sánchez a la Moncloa quedaran només en paper mullat, com el traspàs en immigració, Rodalies i el finançament singular... Així que ni tan sols a Junts li interessa forçar un avenç electoral, més encara amb Aliança Catalana a l’aguait, com reflecteix l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Junqueras també demana temps perquè les aigües es calmin. Ja va guanyar el congrés amb pràcticament un 90% dels avals, però ha d’arrencar nous èxits per consolidar el seu projecte de col·laboració amb el PSC.

El Govern es reserva els assumptes més difícils del mandat per quan tingui aprovat el suplement de crèdit complet, els 4.000 milions d’euros que s’ha vist obligat a trossejar per exigència d’ERC. Ni més, ni menys. Serà després quan pugui valorar l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-el Prat, la recuperació de l’aposta per la Ryder Cup i dilucidar si els inversors del Hard Rock volen o no propulsar un projecte que, per ara, mantenen viu malgrat l’increment de la pressió fiscal als casinos. Però això haurà d’anar sempre compassat amb la prioritat dels Comuns, la vivenda; i a la d’ERC, les infraestructures. El finançament s’assumeix que va per llarg, si bé els republicans pressionen perquè abans de l’estiu hi pugui haver un calendari detallat.

La tornada

Notícies relacionades

El Govern cedeix davant d’ERC i fragmentarà la injecció de més recursos per tenir estabilitat sense pressupostos

El fiscal superior de Catalunya planteja recuperar l’arrest de 30 dies per multireincidència

El que podia llegir-se fa uns mesos com un escull, és ara fins i tot una oportunitat per a Illa. Carles Puigdemont és una pedra a la sabata i dins del mateix Govern creuen que el millor que podria passar-li al cap del Govern és que el líder de Junts torni ja a Catalunya sent amnistiat. Això permetria vendre la seva arribada com el principal triomf de la "desinflamació" del procés.

I, alhora, serviria al PSC per intentar noquejar les opcions electorals de Junts. L’escenari quedaria clarament marcat per la decisió de Puigdemont; si segueix a la política i aspira a tornar a competir electoralment amb Illa sense l’estrebada electoral que li dona seguir a Waterloo, emblema que el conflicte polític persisteix. Mentre que a Sánchez i a Illa els interessa anar a unes eleccions oferint obra de govern i més autogovern; tot i que aquesta decisió estigui alimentada en part per la pressió dels independentistes a Madrid.