Duel Ayuso-Alsina

En dos moments de l’entrevista que va mantenir el periodista Carlos Alsina amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, a Onda Cero dijous passat, 28 de març, Isabel Díaz Ayuso qualifica la seva pròpia conducta respecte als delictes fiscals que s’imputa a la seva parella, Alberto González Amador, fent referència al president de Govern.

"M’aposto el que vulguis que Sánchez no ve a explicar-te absolutament res de Begoña. Jo cometo l’error d’explicar que quan [Gonzalez Amador] fa la declaració de la renda, com fan tantíssims autònoms, no paga l’impost, que està malament, i diu a la inspectora que té intenció de pagar i que, tot i així, finalment declara de més, i aquests són els diners que li tornen. Això és el que jo vaig comentar", va explicar al periodista Carlos Alsina. La segona vegada va insistir que Sánchez "ha perdut els papers amb mi. ¿He d’enfonsar-me? ¿Què he de fer? Que sí, que jo fico la pota quan decideixo contestar obertament als periodistes, perquè no faig com Sánchez, que no em passo per l’arc de triomf el que em pregunta la premsa. Soc humana".

Bé. ¿En què ha ficat la pota Isabel Díaz Ayuso? ¿En contestar a la premsa? ¿O en banalitzar dos delictes fiscals, una trama de factures falses, presentant-les com un retard en el pagament que es resol "habitualment" amb una "multa"? Com bé li va apuntar Alsina, està molt bé que contesti a la premsa. Però el que ella va dir en la seva resposta als mitjans és una "distorsió de la realitat", en paraules del periodista, és a dir, en cristià, va vendre gat per llebre.

Perquè la denúncia contra la seva parella, Alberto González Amador, administrador únic de Maxwell Cremona, l’empresa que va obtenir un benefici de 2 milions d’euros amb la seva intermediació en la venda de mascaretes, és haver defraudat 350.961 euros en els exercicis 2020 i 2021. I al superar els 120.000 euros és delicte fiscal. No és una infracció administrativa. Perquè per consumar la defraudació ha utilitzat factures falses d’empreses que van firmar unes despeses que no es van produir.

Banalitzar el delicte fiscal

"Banalitzar el delicte fiscal" dient que és una multa per retard en el pagament, en expressió d’Alsina, és el que ha fet Díaz Ayudo des del 12 de març de 2024, quan la Fiscalia de Madrid va enviar a Carlos Neira, advocat de González Amador, una còpia de la denúncia.

I, malgrat estar tot tan clar, Díaz Ayuso segueix insistint en el mateix argumentari. Un problema: que les inspectores d’Hisenda ja van declarar davant la jutge María Inmaculada Iglesias, el 21 de març, sobre l’existència de 15 factures falses per valor d’1,7 milions d’euros.

Aquestes factures són la prova del dol, de l’ànim deliberat d’enganyar Hisenda. Que és delicte fiscal, vaja.

I tan evident va resultar per a Neira, advocat de González Amador, antic alt càrrec de l’Agència Tributària a Toledo, expert en pactes de conformitat amb Hisenda, que immediatament va proposar un acord per evitar el judici oral. Perquè el risc d’una condemna de vuit mesos de presó (quatre per cada un dels delictes) és real.

Aquest pacte consistia a pagar 520.000 euros, xifra que incloïa un 40% de multa i interessos. Al no tenir antecedents penals, la parella d’Ayuso s’estalviaria la presó.

Tot això no va sortir en l’entrevista. Alsina va preguntar a Díaz Ayuso si en la seva pròxima declaració davant la jutge María Inmaculada Iglesias, prevista per al 10 d’abril, la seva parella es declararà culpable.

¿Es declararà culpable?

Ella va contestar que no podia explicar-ho, que caldria esperar, i va insistir en el dret de González Amador a defensar-se en el judici.

L’estratègia de la defensa no dona lloc a dubtes. No feia falta que Díaz Ayuso ho digués en l’entrevista, si bé al parlar de judici ja ho estava afirmant.

El tren del pacte de conformitat al qual volien pujar Neira i González Amador ja ha passat. És clar que Neira i González Amador miraran de retractar-se, i la parella d’Ayuso, en lloc de declarar-se culpable, proclamarà la seva innocència.

I davant l’informe de 187 pàgines de les inspectores d’Hisenda, ja ratificat, presentaran un informe pericial de part.

Díaz Ayuso s’ha ratificat durant l’entrevista en tot el que ha dit durant aquests tretze mesos. Que la seva parella va pagar més diners dels quals devia, 600.000 euros, a Hisenda en el següent exercici i que se li van tornar els diners.

Alsina també va ser clar: "No es pot pagar en un exercici posterior el que s’hauria d’haver pagat en exercicis anteriors. Hisenda ja li ha explicat que aquestes coses no es poden fer així". Però ella es va mantenir: "Sí que es pot fer així", sense fonamentar el que afirma i patinar en un atac al Govern.

"En el moment en què va fer la declaració fiscal, ell no sabia que acabaria sortint amb una dona política... i que de nosaltres se sabria tot: com són les obres de casa seva, on ha de viure, on fa i desfà...".

Acusacions de desprestigi

Díaz Ayuso va acusar el Govern de desprestigiar amb tot això, per motius ideològics, el grup sanitari Quirón, i no va estalviar elogis sobre la seva gestió dels quatre hospitals públics que té confiat aquest grup.

Va cometre, novament, un error.

La presidenta de la Comunitat de Madrid no pot, per dues, raons parlar d’un contractista i adjudicatari del Govern autonòmic. La primera és òbvia: altres grups que treballen en el mateix sector sanitari pot considerar una inclinació de la presidenta per aquest grup en contra dels seus.

Notícies relacionades

El Govern urgeix ERC i els Comuns a avalar «ràpid» tota l’ampliació de crèdit si volen millores en habitatge i mobilitat

ERC i els Comuns amenacen de tombar diversos decrets del Govern

I sobretot perquè Maxwell Cremona, l’empresa de la qual és administradora única la seva parella, fa negocis amb el grup Quirón. I també perquè, precisament, la peça separada de la causa de delicte fiscal, que la presidenta ha atacat, investiga les operacions realitzades per González Amador amb Quirón Prevención.

Que ningú hagi avisat Díaz Ayuso sobre aquest conflicte d’interessos pocs dies abans de la declaració com a imputat de la seva parella, el 10 d’abril, sembla increïble.