El cas Alves davant del Suprem: no es resoldrà fins gairebé el 2028 i la doctrina apunta a la dificultat d’aixecar l’absolució

Els possibles recursos davant el Tribunal Suprem que estudien presentar tant la Fiscalia com la víctima del cas Alves després de l’absolució de l'exfutbolista del delicte d’agressió sexual a una noia –en un lavabo de la discoteca Sutton de Barcelona la matinada del 31 de desembre del 2022– no s'analitzaran fins almenys a finals del 2027, segons les fonts jurídiques consultades per aquest diari, al no tractar-se d’una causa amb pres.  

Les mateixes fonts apunten a la dificultat de modificar la valoració probatòria portada a terme pel Tribunal Superior de Catalunya, així com a l’existència d’una doctrina sòlida sobre la credibilitat de les víctimes de delictes sexuals i de violència de gènere en què es mouran els límits del debat en el cas que els recursos acabin presentant-se.  

La defensa de la víctima ja ha anunciat la seva disposició a recórrer, tot i que també valora l’impacte que la continuació del procediment pot tenir en la jove, mentre que la fiscalia encara està estudiant fer o no aquest pas, segons les fonts consultades. Una opció seria sol·licitar l’anul·lació de la sentència i que tornin a redactar-la altres magistrats diferents a l’apreciar-se un error tècnic, per falta de valoració de tota la prova completa obrant en les actuacions, tot i que encara no es coneix si s’optarà per aquest camí o per lluitar directament una condemna per a l’exfutbolista.

Sobre els terminis, la realitat és que l’absolució de la condemna a quatre anys i sis mesos de presó que es va imposar a l’internacional brasiler no és una qüestió preferent, com així passa amb les causes amb pres, que s’han de fixar abans per evitar el transcurs dels terminis de presó preventiva abans d’existir condemna en ferm.

En actualitat, segons les fonts consultades per aquesta redacció, encara continuen pendents recursos contra les sentències dictades el 2022 i alguna del 2023. Es tracta, en tot cas, d’uns terminis que els magistrats consultats situen en la normalitat atès el nivell de litigiositat actual a la Sala, i que poc tenen a veure amb el cas. 

Quant al fons de la qüestió, els recursos hauran de rebatre el que va dir el tribunal superior català sobre l’existència d’aspectes que afectaven la fiabilitat del relat de la víctima i les resolucions en la primera sentència condemnatòria de l’Audiència de Barcelona, a la qual s’atribueixen «buits, inconsistències i contradiccions sobre els fets, la valoració jurídica i les seves conseqüències». 

Onze criteris de veracitat

La jurisprudència en aquest tipus de delicte és molt extensa, però en general es respecta la valoració probatòria que hagi portat a terme el tribunal d’instància tret que sigui absurda, il·lògica o incoherent. Sobre el testimoni de la víctima, si bé depèn de les corroboracions, el Tribunal Suprem també ha anat fixant criteris per establir les situacions concretes en les quals del que exposa la víctima no cal comptar amb corroboració perifèrica. Una d’aquestes sentències, dictada el 2018 amb la ponència del magistrat Vicente Magro en un cas de maltractament habitual d’humiliació i dominació psicològica, estableix fins a onze criteris que permeten avalar la seva convicció en la versió de la víctima.

Entre aquests criteris, que el seu relat sigui concret i clar davant el tribunal, els «gestos» amb què s’acompanyi en la seva declaració davant el Tribunal i la seva serietat expositiva, així com l’absència de contradiccions i llacunes, cosa que sembla estar relacionada amb el cas d’Alves, en què la víctima no ha modificat la seva versió al llarg de tot el procediment. Un altre factor a tenir en compte és que la víctima d’aquest tipus de delictes expliqui tant allò que la beneficia com allò que la perjudica.

En el cas d’Alves, no obstant, el Tribunal Superior al·ludeix a la falta de fiabilitat del testimoni de la noia en part del seu relat, en concret pels fets dels quals hi ha gravació en vídeo –abans d’entrar al lavabo amb l’exfutbolista–, sobre el qual els jutges assenyalen de manera explícita que el que relata la noia «no es correspon amb la realitat». 

Les proves d’ADN

Sobre la realització per part de la víctima d’una fel·lació, que pertanyeria a la part no gravada, arriben a dir que és corroborada «amb molt alta probabilitat» per proves de l’ADN. La denunciant, no obstant, va declarar davant la jutge que el jugador va intentar que li fes una fel·lació, però que ella s’hi va resistir. 

Precisament sobre aquest supòsit, en què no existeixen corroboracions o bé el Tribunal sentenciador comptava amb un informe pericial que descartava la credibilitat de la víctima, elsexperts consultats apunten a una sentència del febrer del 2022 sobre abusos comesos per un professional de la salut en la qual el del recurs de cassació va ser l’absolució de l’acusat.

Les fonts consultades centren la importància del debat jurídic d’aquest tipus de qüestions en la presumpció d’innocència, així com en el risc que la decisió dels jutges i tribunals pugui vulnerar aquest principi. Així, adverteixen que n’hi ha prou amb formular l’acusació i sostenir-la personalment en el judici per desplaçar aparentment la càrrega de la prova sobre l’acusat, obligant-lo a ser ell qui demostri la seva innocència, davant una prova de càrrec integrada únicament per la paraula de qui l’acusa.

En aquests casos, el Suprem exigeix versemblança, «és a dir, constatació de la concurrència de corroboracions perifèriques de caràcter objectiu, que avalin el testimoni de la víctima» i persistència en la incriminació, és a dir, que aquesta sigui prolongada en el temps, sense ambigüitats, contradiccions ni canvis substancials en el seu relat dels fets. 

Notícies relacionades

La Sindicatura de Comptes proposa reduir en 50.000 euros la subvenció electoral de Junts

ERC presenta una llei per potenciar el català a les plataformes i combatre les ‘fake news’

Els casos en què hi ha més risc per a la presumpció d’innocència, segons les fonts consultades, són aquells en què la declaració de la víctima no només és única prova de la suposada autoria de l’acusat, sinó també de l’existència del mateix delicte. Així es va dictaminar el 2022 en un cas jutjat anteriorment per l’Audiència de Mallorca pels abusos soferts per una menor pel nòvio de la seva mare mentre aquesta es trobava inconscient a causa de la ingesta d’alcohol. En aquest cas, no es van donar els requisits abans assenyalats i l’alt tribunal va optar per l’absolució.

Quant perspectiva de gènere, les mateixes fonts adverteixen que no és una mera recomanació dirigida als tribunals, sinó una obligada determinació legal que arrenca del Conveni d’Istanbul i es transposa a tots els canvis legislatius. Aquesta perspectiva no regeix, no obstant, en matèria probatòria relativa a la violència de gènere i els delictes sexuals, ja que el Suprem considera que l’acusat ha de tenir a mateixa intensitat quant a la presumpció d’innocència que qualsevol altre imputat, sense que en això puguin establir-se diferències.