ERC i els Comuns amenacen de tombar diversos decrets del Govern

El Govern sotmetrà a votació del Parlament la setmana que ve tres decrets, i cap té el suport garantit dels seus socis prioritaris. D’una banda, hi ha el text aprovat a mitjans de febrer perquè els constructors de pisos puguin tramitar llicències exprésper començar les obres abans del permís definitiu; de l’altra, el de mesures urgents per a la contractació pública; i, finalment, un últim per garantir la seguretat dels càmpingssituats en zones de risc d’inundació.

Els Comuns amenacen de tombar els dos primers si no aconsegueixen avenços en dues carpetes que per a la formació són essencials: la regulació dels lloguers de temporada i la negociació per prorrogar les llicències d’habitatge de protecció oficial. Tal com va explicar EL PERIÓDICO, actualment hi ha36.000 pisos protegits (el 37% del total, un de cada tres) la qualificació dels quals caducarà el 2030.

«Si vol que aquests decrets tirin endavant i comptar amb el nostre vot favorable, que és imprescindible, sap el que ha de fer, ho sap la consellera Sílvia Paneque, i espero que aquests pròxims dies treballin i es posin les piles per arribar a un acord», ha deixat clar el portaveu dels Comuns, David Cid. Per al tercer decret, el dels càmpings, no tenen objeccions i sí que apostarien per convalidar-lo.

No obstant, la posició dels morats és oposada a la d’ERC. Els republicans condicionen el seu suport als decrets d’habitatge i contractació pública a la seva tramitació com a projecte de llei. És a dir, els aprovarien en primera instància, així que –si aconseguissin prou suports– seguirien en vigor, però només si posteriorment hi poden introduir modificacions per la via parlamentària. En canvi, ja han explicat que tombaran el dels càmpings situats en zones inundables.

Així ho ha explicat la portaveu d’ERC al Parlament, Ester Capella, que ha recriminat al Govern no haver tingut en compte el sector ni el territori per elaborar aquestes noves mesures. «No es pot legislar en contra de tothom, les mesures han de ser adoptades de manera consensuada», ha rematat la republicana en una roda de premsa al Parlament.  

Tramitació com a llei

El Govern, de moment, ha tret importància a aquestes amenaces. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha recordat que, després de l’informe del Consell de Garanties Estatutàries que va declarar contrari a l’Estatut una part del decret sobre habitatge del Govern, realitzat a petició d’ERC, està disposat a tramitar-lo com a projecte de llei. En aquest tràmit, ha puntualitzat Paneque, «s’obre la possibilitat de tenir converses amb els grups» per incorporar qüestions com la regulació dels lloguers de temporada o la que hauria d’impedir que habitatges de protecció passin al mercat privat, com reclamen els Comuns. No obstant, aquesta seria a través d’una via molt més lenta.

Notícies relacionades

La Sindicatura de Comptes proposa reduir en 50.000 euros la subvenció electoral de Junts

ERC presenta una llei per potenciar el català a les plataformes i combatre les ‘fake news’

I no només ERC i els Comuns posen traves a l’acció legislativa del Govern. Junts ha decidit recórrer també al Consell de Garanties Estatutàries dos altres decrets aprovats pel Govern de Salvador Illa. Es tracta de l’acord per duplicar la taxa turística i el paquet de mesures fiscals a la compra d’habitatges, que implica canviar del 10 al 20% el tipus impositiu que paguen els grans tenidors i aquells que adquireixen edificis sencers. Tots dos van ser pactats amb els Comuns.

Tots aquests moviments han reobert el debat sobre l’abús dels decrets llei per part del poder executiu. Des de fa més d’un lustre, els successius governs de la Generalitat – també de l’Estat– han tendit a promoure més decrets que lleis. El motiu és que la seva tramitació és molt més àgil que el d’una llei i, per tant, la posada en marxa de les mesures és molt més ràpida. No obstant, es tracta d’un procediment que limita el paper de l’oposició, que només pot aprovar o derogar la mesura. Per aquesta raó, el Consell de Garanties Estatutàries –i també diversos juristes– han denunciat més d’una vegada l’ús abusiu d’aquest mecanisme.