El president Salvador Illa y la consellera de Economia, Alícia Romero, en la reunión del Govern de este martes

El president Salvador Illa y la consellera de Economia, Alícia Romero, en la reunión del Govern de este martes / Rubén Moreno / Govern

3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Les negociacions per a una segona ampliació de crèdit que doni més marge de despesa a la Generalitat estan «verds». Ho reconeixen tant els socialistes com ERC i els Comuns. I tot i que el Govern no ha sigut fins ara partidari de collar els socis d’investidura, comença a tensar les cordes perquè a Palau inquieta que no hi hagi un horitzó sobre quan podrà disposar dels 1.769 milions d’euros provinents dels ingressos de més de l’any passat. «Volem aprovar-lo al més aviat possible i de la manera més ràpida», ha admès la portaveu del Govern, Sílvia Paneque.

L’executiu de Salvador Illa, que ja va aconseguir pactar un primer suplement de crèdit de 2.100 milions, busca ara assegurar que la resta de l’import es concentri en un sol decret més, mentre ERC reclama que es fragmenti més. El Govern intenta resistir-se i no donar el seu braç a tòrcer amb l’argument que està en joc des de l’ últim increment desalari dels funcionaris a la gratuïtat de Rodalies o mesures en matèria d’habitatge i de millores de barris.

Seria difícil d’explicar que, estant en un escenari de creixement econòmic, la ciutadania no es pogués beneficiar d’aquests recursos

Sílvia Paneque

Portaveu del Govern

«Seria difícil d’explicar que, estant en un escenari de creixement econòmic, la ciutadania no es pogués beneficiar d’aquests recursos», ha deixat caure la també consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica en un intent d’apel·lar a la responsabilitat d’ERC i els Comuns. Aquests recursos, ha afegit, són els que s’han de traduir en polítiques públiques i en «millores en habitatge i mobilitat», dues de les principals carpetes en què estan negociant els tres actors.

Dues regulacions d’habitatge encallades

No és aquesta l’única negociació que tenen entre mans i que no s’acaba de tancar. La regulació dels lloguers de temporada i la que hauria d’impedir que 36.000 vivendes protegides passin al mercat privat també estan encallades. Tant, que ERC i els Comuns, cadascun per diferents motius, han amenaçat de tombar els tres decrets –el de les llicències ràpides per construir, el de contractació pública i el dels càmpings que estan en zones inundables– que el Govern necessita convalidar la setmana que ve al Parlament. Si els republicans lamenten que s’estigui abusant de la figura del decret i volen que es tramitin com a projecte de llei –com va indicar el Consell de Garanties Estatutàries–, els Comuns demanen que es resolguin les dues exigències en matèria d’habitatge.

Paneque ha tret importància a aquestes amenaces i, donant per segur que haurà de tramitar com a projecte de llei els decrets que estan en el punt de mira, ha derivat al tràmit parlamentari el debat sobre aquestes dues qüestions –lloguers de temporada i la pròrroga de la condició d’habitatges protegides– que el Govern sempre ha al·legat que veu riscos d’«inseguretat jurídica» si es regulen des de la Generalitat. El tràmit parlamentari és una via més lenta, cosa que suposa xutar la pilota cap endavant.

Notícies relacionades

El que sí que preveu l’Executiu és que en les «pròximes setmanes» es posi en marxa el cos d’inspectors que ha d’aplicar el règim sancionador als que incompleixin amb el límit dels preus als lloguers, un dels grans acords tancat amb els Comuns.

L’espinosa carpeta de l’aeroport

No obstant, els socis d’investidura intenten exhibir que no n’hi ha prou amb mentre el Govern va amb peus de plom i aparca qüestions que se saben per endavant que poden ser una pedra al camí. El clar exemple: l’ampliació de l’aeroport del Prat, un anatema per als Comuns i una aposta que incomoda ERC. La comissió d’estudi va amb quatre mesos de retard i previsiblement els treballs no culminaran fins que Illa no aconsegueixi aclarir-se el camí de l’ampliació de crèdit, de la qual depèn que el Govern tingui més o menys marge de maniobra per impulsar mesures. «Les presses no serien bones conselleres en una infraestructura com aquesta», ha al·legat Paneque sobre aquesta demora.