El PP proposa forçar per llei que totes les nuclears funcionin 10 anys més

La maniobra del PP per forçar per llei un ajornament del tancament de les centrals nuclears és doble i arriba en un moment en què les empreses propietàries de les centrals (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP) reclamen al Govern renegociar el calendari de tancaments previst. D’una banda, el PP pretén que la nova normativa impedeixi a l’actual Govern denegar una sol·licitud de renovació de les llicències si les presenten les companyies elèctriques. Si les empreses propietàries de les centrals sol·liciten ampliar les autoritzacions de funcionament "pel temps que considerin", el Ministeri per a la Transició Ecològica estaria obligat a concedir la renovació si el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) emet un informe favorable a la continuïtat d’operacions.

Això és, la llei del PP retira la capacitat del Govern de rebutjar una sol·licitud de les companyies si l’ampliació ve avalada pel CSN, les funcions del qual se centren només a determinar els requisits exigibles perquè les centrals nuclears operin en condicions de seguretat, però en realitat no té competències vinculades a quant costaria mantenir els reactors funcionant, la rendibilitat de les companyies que hauran d’executar inversions milionàries o bé a la seguretat del subministrament elèctric.

D’altra banda, el PP reforça explícitament en la seva proposició de llei una competència amb què ja explica el Govern i que ve recollida en la llei del Sector Elèctric. El text registrat pel Grup Popular al Congrés recull explícitament que el Ministeri per a la Transició Ecològica podrà imposar que les centrals nuclears continuïn funcionant fins i tot si les elèctriques no volen i pretenen tancar-les, sempre que hi hagi informes del CSN, de Red Eléctrica (REE) com a operador del sistema, i de la Comissió Nacional del Mercado i la Competència (CNMC) avalant la continuïtat de les operacions per "greu risc" per a la seguretat del subministrament elèctric.

La legislació de la UE per al sector elèctric estableix que, en cas que el Govern impedís el cessament d’operacions d’una central malgrat la intenció de tancar-la dels seus propietaris, les companyies elèctriques les hauran de remunerar per garantir la seva rendibilitat, compensades per una retribució regulada a través dels costos del sistema elèctric (això és, per tots els clients i molt previsiblement a través de la factura de llum).

El PP també pretén obligar a l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) a actualitzar en un termini de tres mesos des de l’eventual entrada en vigor de la llei el Pla General de Residus Radioactius (PGRR) aprovat pel Govern espanyol fa poc més d’un any, i que és el full de ruta per a les pròximes dècades sobre el tancament i desmantellament de les centrals nuclears, la gestió dels rebutjos que deixen i sobre quant costarà tot això.

Inversió de 20.200 milions

Notícies relacionades

Estimem tant Quirón

El Govern retira el recurs contra el termini per acollir mil menors

L’objectiu és que Enresa torni a calcular els costos previstos en l’actual pla, dissenyat partint dels tancaments de centrals previstos entre 2027 i 2035, anticipa que hauran d’invertir-se 20.200 milions fins a l’any 2100 i que es cobreixen amb una taxa que paguen les elèctriques en funció de l’electricitat produïda per les centrals nuclears i que l’Executiu va pujar un 30% l’any passat. Com més anys funcionin les centrals nuclears, la taxa pot baixar des del seu nivell actual, ja que els reactors produiran més electricitat i durant més temps.

El PP pretén obligar que els nous càlculs dels costos del PGRR es portin a terme sobre la base que totes les elèctriques funcionaran 10 anys més davant l’escenari actual de tancaments programats. Un nou termini de 10 anys addicionals que es determina perquè la normativa de seguretat nuclear estableix que aquest és el temps pel qual el CSN avala la seguretat de les centrals. En paral·lel, el PP també vol forçar el Govern a canviar el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) i l’Estratègia de Seguretat Energètica per tal que recullin l’ampliació de les centrals nuclears.