Sánchez i fer de la necessitat virtut

El diagnòstic que el moment actual és "complex" no se li escapa a ningú i la recepta de "cap fred" és per la que aposta el Govern per afrontar-lo. La irrupció de Donald Trump no només està generant una "ruptura radical" amb el model del lliure comerç, sinó també està eliminant certes regles de l’ordre internacional.

I en aquest context, Pedro Sánchez sembla aplicar la màxima que l’acompanya en aquesta legislatura de "fer de la necessitat virtut", frase amb què va justificar l’amnistia a canvi del suport de Junts a la seva investidura. El president del Govern "s’encoratja" quan la situació es presenta difícil, segons reconeixen des del seu entorn, i s’impregna de l’optimisme que sempre ha caracteritzat José Luis Rodríguez Zapatero. Perquè igual que deia una vegada i una altra durant la pandèmia, Sánchez confia a aprofitar aquesta crisi per "sortir-ne més forts".

En la seva intervenció des de La Moncloa per traslladar un missatge de tranquil·litat després de la deriva aranzelària auspiciada per Trump, Sánchez va apel·lar a "aprofitar aquesta guerra comercial". I que el xou que va començar Trump en el denominat dia de l’alliberament serveixi per "donar al nostre teixit productiu un nou impuls modernitzador i també d’internacionalització".

Una idea que també fa servir en aquest context de rearmament que es viu a Europa després del vesper que ha mogut també Trump al ficar-se de ple, i de part, en la negociació amb Rússia i Ucraïna per posar fi al conflicte bèl·lic. D’allà el pla nacional per incentivar la indústria de seguretat i de defensa a Espanya anunciat i del qual pocs detalls ha donat el president espanyol.

Perquè tant en la resposta a la qüestió aranzelària com en l’aposta per una seguretat més gran i defensa, la "unitat" i l’acció coordinada amb i en Europa prevalen per al Govern de Sánchez.

Oposició

En aquesta radiografia política també mereix un apunt la situació de l’oposició, on sembla que també han aplicat el lema de fer de la necessitat virtut. El PP fa temps que té ganes de marcar distàncies amb un Vox en tendència alcista i cada cop més assentat, i no ha dubtat a veure l’oportunitat per evidenciar la soledat de la formació de Santiago Abascal en el panorama espanyol per la sintonia amb Trump.

Alberto Núñez Feijóo i la majoria del PP van aprofitar la imposició aranzelària de Trump per carregar contra la "guerra comercial", tot i que sigui de la mà del Govern, i mostrar el suport a les mesures per protegir el teixit empresarial espanyol. Toca, va dir el president del PP, "ajudar i acompanyar els nostres sectors amb una estratègia de país única i coordinada".

Entre els dirigents populars estan els que advoquen, en alguns moments, per explorar la sintonia amb el Govern i per això aquesta vegada el PP ha accedit a donar suport al pla de contingència en què treballen des de l’Executiu. Però també els que rebutgen qualsevol aproximació al sanchisme. El PP, però, està immers en negociacions amb Vox per tancar pressupostos en diverses comunitats autònomes –Aragó, Múrcia i les illes Balears– l’objectiu final de les quals donarà ales novament a la vigència de la sintonia PP-Vox en què Feijóo transita incòmode.

Habitatge

Tot i que el context internacional ho mereix, la situació també evita que els responsables polítics es centrin en altres qüestions domèstiques de primera necessitat per a la societat com és la vivenda. La resposta de la classe política a aquest problema serà determinant principalment per a molts projectes d’habitatge.

Per ara, les mesures aprovades per les autoritats no es traslladen en una rebaixa del preu. Amb algunes excepcions amb impacte mínim. Rere hi ha la falta d’unitat en l’aplicació de les mesures i la visió partidista en la presa de solucions. Mentre la dreta aposta per alliberar el terra, l’esquerra és més partidària de més vivenda pública.

Notícies relacionades

Itàlia, França i els Països Baixos també investiguen l’atemptat a Vidal-Quadras

Aitor Esteban defensa aprovar els pressupostos de Sánchez

Menors migrants

Mentrestant, la disputa entre les administracions per assumir la situació dels menors migrants que arriben a Espanya continua. El Govern viu tensions internes que el porten al ridícul de presentar un recurs contra el termini del Suprem per fer-se càrrec d’un miler de menors migrants i, al cap de poques hores, retirar-lo. D’altra banda, les comunitats autònomes, especialment les del PP, es mostren reticents a col·laborar en el repartiment de menors arribats a les Canàries, es limiten a complir la llei de mala gana, i alguna fins i tot a combatre des dels tribunals. Tot mentre les solucions no es concreten per a aquests nens que viuen amuntegats i la ultradreta estén l’odi.