Irene Montero serà la candidata de Podem a les eleccions generals

Podem continua el seu full de ruta dissenyat des de fa mesos i ha oficialitzat la candidatura d’Irene Montero per a les pròximes eleccions generals previstes per al 2027. El partit marca així el seu propi camí davant Sumar, que la setmana passada va fer nombroses crides a l’entesa per repetir l’aliança que va permetre revalidar el Govern de coalició el 2023. Amb aquest anunci, el partit morat dona un cop de porta a l’oferta de Yolanda Díaz i blinda Montero de cara al futur.

L’eurodiputada i principal lideratge de Podem ja es va considerar com l’"opció natural i amb més suports" per agafar les regnes de l’espai polític i ser la candidata a les generals després de la sortida de Pablo Iglesias el 2021, però finalment es va descartar per prevenir la "reacció masclista i ferotge" contra la dirigent per ser la parella d’Iglesias, segons relata ell mateix en el seu últim llibre.

Retorn a l’arena estatal

"Tot i que la Irene fos, potser, l’opció natural i amb més suports, ja estava en el punt de mira i la reacció a una decisió així, sent a més la meva parella, hauria sigut tan masclista i ferotge que no era una alternativa realista en aquell moment. Així que ens va semblar bona idea que la Yolanda assumís aquest lideratge", relata l’exvicepresident del Govern a Enemigos íntimos (Editorial Navona), on ajusta comptes amb la vicepresidenta segona del Govern, a qui ell mateix va elegir per ser la candidata a les generals del 2023. Montero ha defensat després que nomenar Díaz va ser "l’error polític més gran que van cometre".

Podem ha estat preparant la tornada d’Irene Montero a l’arena política nacional des d’aleshores, després de ser vetada de les llistes de Sumar i exclosa del Govern de coalició en les negociacions encapçalades per Díaz. Després del seu pas pel Ministeri d’Igualtat, Montero es quedava sense cap càrrec institucional. Poc després que Podem trenqués amb Sumar al Congrés, la dirigent va fer el salt com a candidata a les eleccions europees. Des d’aquest lloc tindria prou visibilitat per preparar el seu aterratge en la política espanyola, que es va consumar en part ahir.

Els bons resultats aconseguits –2 escons respecte als 3 de Sumar– van ser un baló d’oxigen per als morats, que des d’aleshores mantenen una guerra oberta contra el Govern i Sumar, a qui tracten de desactivar comparant-lo sistemàticament amb el PSOE per situar-se ells com a alternativa.

Ara, l’objectiu és atraure els "desencisats amb el Govern". Així ho va manifestar obertament la secretària general de Podem, Ione Belarra, en l’acte d’ahir en què va oficialitzar la candidatura de Montero, que l’acompanyava a l’escenari: "Vull demanar-te que et posis a liderar ja una candidatura per a les eleccions generals, que no sigui només de Podem, que estengui la mà a la societat civil organitzada, que estengui la mà totes aquestes persones desencisades amb un Govern que ens està posant en el règim de guerra i que està apostant pel rearmament".

Un full de ruta propi

L’elecció del moment de l’anunci no és casual, i arriba només una setmana després que Sumar i Díaz llancessin la seva oferta per tornar a segellar una aliança electoral. Una proposta que han menyspreat des de Podem, que barra el pas al debat sobre les aliances amb altres forces polítiques i marca el seu propi full de ruta.

Amb aquesta crida "als desencisats amb el Govern", Podem consuma la seva aposta per renegar d’obrir aliances amb Sumar, ara en el Consell de Ministres, i mantenir-se com un partit d’oposició. Des de fa setmanes, la formació insisteix en la idea que Sumar és una "operació" dissenyada pel PSOE per destruir-los, i agiten una coalició electoral entre les dues forces, en un intent de recuperar l’hegemonia a l’esquerra més enllà del PSOE.

Notícies relacionades

Itàlia, França i els Països Baixos també investiguen l’atemptat a Vidal-Quadras

Aitor Esteban defensa aprovar els pressupostos de Sánchez

El rearmament com a esperó

Després de Belarra, Montero va prendre la paraula per acceptar el repte. Va avançar que començarà a aixecar no només una candidatura que representi la pau, sinó un procés "polític i democràtic" per a una "esquerra forta" que doni "esperança" a la ciutadania. Es va fer l’anunci a Madrid durant l’acte Per la pau i contra el règim de guerra, organitzat per Podem en rebuig de l’augment de la despesa militar. Un assumpte que Podem encapçala com a principal missatge per desactivar Díaz, que ha mostrat la seva sintonia amb Pedro Sánchez sobre aquest assumpte. Però també per tensar forces com Izquierda Unida, ara a la coalició Sumar, que va néixer de l’antimilitarisme i el no a l’OTAN.