Investigació policial
El cervell de l’atac a Vidal-Quadras també va ordenar matar un opositor iranià
La policia neerlandesa troba al mòbil del sospitós de disparar al fundador de Vox missatges que relacionen el presumpte capitost d’aquest atemptat amb un altre intent d’execució a Haarlem
«Has deixat els teus fills a Colòmbia per fer missions per guanyar diners», li escriuen a un sicari

La policia neerlandesa va trobar a terra, després de detenir a la localitat de Haarlem el 6 de juny del 2024 el sicari francotunisià Mehrez Ayari, un telèfon mòbil que ha permès obtenir informació que evidencia que els implicats en l’atemptat contra Alejo Vidal-Quadras també van actuar de forma coordinada en un altre intent d’assassinat contra un opositor al règim de Teheran. Ayari és considerat per la policia espanyola com el presumpte autor el novembre del 2023 del tret contra el fundador de Vox, segons el sumari a què ha accedit EL PERIÓDICO.
Aquest terminal telefònic contenia diversos missatges i captures de pantalla de WhatsApp que posen de manifest que el suposat cervell de l’atac al polític català, Sami Bekal, també va impartir "ordres" al sicari per comprar un cotxe robat i finalment acabar amb la vida d’"un home iranià que viu a Haarlem". Segons va informar el diari Le Monde, l’objectiu era el periodista dissident Siamak Tadayon Tahmasbi.
El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz mira de determinar la suposada participació del règim iranià en l’atemptat terrorista contra el polític català, que va ser vicepresident del Parlament Europeu. També ha demanat a les autoritats franceses que determinin les possibles connexions amb el Govern de Teheran en altres atacs contra opositors d’aquest país.
"Vens a matar-lo i te’n vas"
El 5 de juny del 2024 a les 18.19 hores apareix al telèfon d’Ayari una xerrada amb un contacte, que segons van declarar els implicats es tracta del capitost Sami Bekal, que ordena: "Dispara a aquest home". Però unes hores després, ja a la matinada del dia 6 de juny, el presumpte autor de l’atac a Vidal-Quadras i el ciutadà colombià Gabriel Ignacio Osorio Suárez van ser arrestats a Haarlem amb dues pistoles, una d’aquestes carregada.
Al mòbil s’hi va trobar una captura de pantalla d’una conversa de WhatsApp amb un altre colombià, que segons les indagacions policials es tractaria d’Edwin Alexander Velasquez, en la qual Ayari diu, de forma literal: "Ara he parlat amb el germà gran i li he dit [que] t’ha d’enviar 500 euros en efectiu més una arma original perquè puguis completar la missió. (...) Has deixat els teus fills a Colòmbia per venir a treballar aquí per fer missions per guanyar diners. Et dic que recolliràs 500 euros i una arma original i miraré de veure si puc enviar algú per a l’observació. Tan aviat com sigui a la finestra, vens a matar-lo i te’n vas, això és tot, ¿d’acord?".
La investigació portada a terme per la policia neerlandesa destaca que el 6 de juny del 2024, al voltant de les 00.55 hores, una càmera de vídeo va captar unes imatges en les quals es veuen dos homes "a la part posterior de la casa de l’home iranià" a Haarlem. I un d’ells "portava un objecte allargat a la mà". Durant l’interrogatori, els policies van preguntar al presumpte sicari si coneixia la identitat de la persona que seguien, i quina relació tenia amb ell. Ayari no ho va aclarir.
En les gravacions d’altres càmeres es pot veure que va ser el mateix sicari el que va conduir el vehicle robat, de color blanc, als voltants de "la casa de l’home iranià". El Departament d’Investigació Criminal Digital de la Policia neerlandesa va analitzar el contingut del telèfon i va descobrir que s’hi emmagatzemaven "una sèrie de vídeos en els quals l’usuari del dispositiu es gravava a si mateix". Segons la policia es tracta del mateix Ayari.
Chahinez Kadid, l’exnòvia del presumpte capitost de l’atac contra Vidal-Quadras, va reconèixer que Sami Bekal li va demanar que anés a Haarlem amb un GPS. Aquest li va donar una adreça del lloc al qual havia d’anar. I per això es va traslladar el 26 d’abril del 2024 amb el seu propi cotxe, un Renault Clio. Va arribar a Haarlem d’hora del matí i va aparcar el seu vehicle en un "estacionament davant el pis". Va esperar en aquest lloc "molt temps", fins que va veure "una persona al seu apartament. Era un home i estava fora de la finestra fumant un cigarret. Liva fer una foto i l’hi va enviar a Sami Bekal. També li va enviar fotos de la casa".
Kadid va marcar a la foto, amb una fletxa, la finestra en la qual va veure fumant el periodista iranià, la identitat del qual va assegurar desconèixer. En l’interrogatori després de ser arrestada va dir que no sabia el propòsit que buscava el seu exnòvio al demanar-li que fes les fotografies. Després d’arribar Bekal al lloc, ella "se’n va anar". Hores després va ser arrestada.
Kadid va reconèixer haver recollit diners a Amsterdam per després traslladar-se a la localitat de Zwijn-drecht "en nom de Sami, on coneixeria algú que tenia diverses armes de foc en una bossa". Un home va pujar al cotxe i ella va fer una foto de les armes i l’hi va enviar al capitost. "Llavors l’home va sortir i li va donar les armes" a dues persones "que eren en un cotxe petit amb una matrícula francesa".
Delinqüents comuns
En el cas de Vidal-Quadras, les investigacions policials revelen que el 9 de novembre del 2023 el sicari va arribar sol als voltants de la vivenda del polític català en una moto. Un còmplice va acudir a la mateixa zona en un cotxe. Ayari va esperar l’arribada del fundador de Vox i es va acostar a ell, amb el casc posat, i li va disparar un tret a la boca. Després va emprendre la fuga amb la motocicleta, però secundat pel còmplice, que anava en el cotxe. Finalment van cremar la motocicleta i la van abandonar a prop de Fuenlabrada (Madrid).
Notícies relacionadesAquest polític català va dir que els fets van passar quan tornava de caminar del parc madrileny d’El Retiro. "El règim iranià va publicar una llista negra d’enemics i el primer era Alejo Vidal-Quadras", va explicar. En aquesta llista hi havia també l’organització In Search of Justice International Commitee, associació de suport a la resistència iraniana que ell mateix presideix. Però ni a ell ni a la seva associació els han perseguit agents secrets o executors militars iranians, sinó assassins comuns.
Vidal-Quadras va argumentar que els serveis secrets iranians "recorren a màfies internacionals, criminals comuns i gent de la droga sense connexió directa amb el règim" per seguir amb "40 anys de terrorisme i assassinats extraterritorials".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Previsió meteorològica El pronòstic del Meteocat és clar: arriben les pluges a partir d’aquest dia a Catalunya
- A l’eixample Els afectats per la retirada d’un sostre d’amiant valoren acudir al jutjat
- Reconstrucció de l'estadi Barcelona allarga el permís d'obres 24 hores al Camp Nou fins al 30 d'abril
- CONTROLS Antidopatge treu Espanya de la llista de països sota vigilància
- Crim de la Guàrdia Urbana Una criminòloga sentencia la personalitat de Rosa Peral: «Seductora, manipuladora i mentidera»