El TS busca polsar el TJUE amb els eros per si el TC avala l’amnistia

La llei d’amnistia és un tauler d’escacs tot i que ara, de moment, amb sordina. Les fitxes es mouen a mesura que s’acosta el desenllaç. Segons va apuntar ahir el seu president, Cándido Conde-Pumpido, el tribunal i la magistrada ponent, Inmaculada Montalbán, treballen amb la idea de resoldre el recurs d’inconstitucionalitat del Partit Popular –l’anomenat recurs "capçalera"– abans de l’estiu.

I mentrestant es van perfilant els escenaris que poden seguir aquesta resolució de la llei d’amnistia que la majoria progressista del Tribunal pot donar per vàlida. Un d’aquests escenaris seria la presentació d’una qüestió prejudicial de la Sala Segona del Suprem al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Tot i que aquest recurs es concep després que el TC es pronunciï sobre la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la Sala Segona del Suprem, és cert que ja amb la sentència sobre el recurs "capçalera" –el del PP–, que serà la primera, la Sala Segona ja coneixerà la sort de la seva pròpia qüestió. Perquè el recurs del PP aborda totes les qüestions, incloent-hi les que conté la qüestió de la Sala Segona.

Però al tauler d’escacs de l’amnistia hi ha abans la moguda d’una fitxa imprevista que no té res a veure amb aquesta, però que fonts jurídiques i judicials vinculen amb aquesta partida. I és la presentació d’una qüestió prejudicial davant el TJUE per part de l’Audiència de Sevilla en l’execució de la sentència del TC que va tombar la sentència dels eros. La del tribunal d’Andalusia i la de la Sala Segona del Suprem, de la qual va ser ponent el magistrat Eduardo de Porres.

La sentència ja està pràcticament executada. Per tant, segons fonts judicials, la seva irreversibilitat també val per al TJUE. D’altra banda, cap dels tres tribunals –Audiència de Sevilla, Sala Segona del Suprem i TC- va plantejar abans de dictar les seves sentències alguna qüestió prejudicial al TJUE. Tampoc la causa va tenir res a veure amb fons europeus.

Pas al sector privat

Durant nou mesos, després de l’execució de la sentència, s’esperava, com és normal, una nova sentència. Però el magistrat que va actuar de ponent en una sentència de més de mil pàgines es va passar a treballar d’advocat al sector privat. I no ha volgut tornar al tribunal per elaborar la nova sentència com s’ha fet en alguns casos al Suprem, malgrat que s’ha intentat, per dictar una nova sentència conforme amb la del TC.

En lloc d’una nova sentència, que s’esperava per al juliol de l’any passat, o en tot cas per al setembre del 2024, el que s’ha parit és una providència sobre la possible elevació d’una qüestió prejudicial relacionada amb la sentència ja executada. En la pràctica, la qüestió prejudicial –que pot decidir-se avui– retardaria el dictat de la nova sentència, que l’Audiència s’ha revelat incapaç d’elaborar i a demorar l’execució íntegra del resolt pel TC. El PP d’Andalusia i el sindicat Manos Limpias, acusacions populars en la causa, van demanar a la secció primera de l’Audiència de Sevilla que elevés l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en demanda d’"instar que s’inapliquin les sentències del Tribunal Constitucional interpretatives de les normes legals autonòmiques (lleis de pressupost del 2002 al 2009) que, al seu judici (del TC), condueixen a entendre com a lícites les conductes dels acusats quan, segons els tribunals ordinaris nacionals, les esmentades normes no excloïen la tipificació penal de les esmentades conductes"; avisant que tals sentències "generen impunitat en la lluita contra la corrupció". És difícil que una sentència ja executada pugui ser objecte d’una resolució en contrari del TJUE. Les ordres que el TC va cursar per posar en llibertat els presos s’han complert i s’ha deixat sense efecte la inhabilitació, i queden, això sí, pendents algunes condemnes i rebaixes de penes. Fonts judicials assenyalen que l’Audiència de Sevilla va rebre "assistència" de la Sala Segona del Suprem en el tema de la qüestió prejudicial sobre els eros. Tant un com un altre tribunal s’han sentit tocats per la sentència del TC.

Aquesta qüestió prejudicial seria, doncs, una escaramussa en la batalla més àmplia que la Sala Segona seguirà contra la llei d’amnistia si és validada pel TC.

La Sala Segona ja va anticipar en la interlocutòria de juliol del 2024 i, més concretament, a finals de setembre del 2024 el plantejament de la qüestió prejudicial en cas que el TC avali l’amnistia al delicte de malversació que es nega a aplicar a diversos dirigents independentistes condemnats i a d’altres com Carles Puigdemont i Lluís Puig, que no han sigut jutjats.

El ponent de la interlocutòria de la Sala Segona del 29 de setembre va ser el seu llavors president Manuel Marchena. La magistrada Ana Ferrer, en el seu vot particular, favorable a l’amnistia, suggeria precisament l’elevació d’una qüestió prejudicial ja que els seus col·legues mostraven preocupació per la possible afectació als interessos financers europeus. No obstant, els magistrats van optar per plantejar-la després de la decisió del TC. Com una continuació de la guerra contra l’amnistia a Europa un cop perduda en terra espanyol. Si s’estimés "el delicte de malversació amnistiable ens hauria obligat –o ens obligaria en el futur– a suscitar la qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE", assenyala la interlocutòria de 29 de setembre del 2024.

Efectiva protecció dels interessos

Notícies relacionades

El cervell de l’atac a Vidal-Quadras també va ordenar matar un opositor iranià

El jutge del cas Begoña Gómez cita Murtra com a testimoni

La interlocutòria ja avançava el curs futur d’acció: "Només llavors seria ineludible preguntar si l’extinció de la responsabilitat criminal a causa d’amnistia a un delicte de malversació és compatible amb una efectiva protecció dels interessos financers de la Unió Europea".

Això vol dir que per a la Sala Segona la sentència del TC no serà en cap cas el punt final de la partida d’escacs si l’amnistia en surt il·lesa. La fitxa europea serà l’"últim recurs" abans que es puguin admetre els recursos d’empara dels principals dirigents del procés, concedint-los l’amnistia. Perquè el que ha buscat la Sala Segona amb el trípode en què s’ha basat la seva estratègia –rebuig d’aplicar l’amnistia a la malversació, qüestió d’inconstitucionalitat i amenaça de qüestió prejudicial al TJUE– és la derogació de iure i de facto de la llei. Com va escriure Ana Ferrer, "quan es prescindeix manifestament de la voluntas legislatoris i de la voluntas legis en la seva interpretació, com passa d’una forma tan significativa en el cas, la decisió no és interpretativa sinó derogatòria, en la mesura que deixa la norma buida de contingut".