El Govern destina 2.084 milions extres a protegir els vaixells de guerra

"Parlem d’una transferència de crèdit per atendre contractes i programes que ja estaven en marxa: modernització, manteniment i millora de les infraestructures atribuïdes al Ministeri de Defensa", va explicar la ministra Pilar Alegría després del Consell de Ministres. I va reafirmar la intenció de l’Executiu: "El compromís d’arribar al 2% [del PIB en Defensa] és clar i ferm, i la voluntat del Govern és complir-lo al més aviat possible".

No és de les transferències extres més grans que estan sortint cap a Defensa en Consells de Ministres des del 2022, i no ha obtingut oposició en la coalició. En la mateixa compareixença, la ministra de Sanitat, Mónica García, va remarcar: "Són compromisos antics ja adquirits. Dins de la coalició tenim sanes discrepàncies. Hi hem presentat observacions, però compartim que necessitem una autonomia estratègica que vagi més enllà de la despesa militar".

No comptar amb un sistema de defensa de punt per a vaixells –tret de per a les fragates més modernes, que ja estaven compromeses en missions OTAN– ja va pesar el gener perquè Defensa rebutgés la implicació espanyola en l’ofensiva multinacional al mar Roig contra els houthis del Iemen, liderada pels Estats Units. És una de les grans necessitats pendents de l’Armada: sistemes a bord amb què parar míssils, drons, llanxes suïcides o altres amenaces de baixa cota i alta velocitat.

La despesa militar extra aprovada ahir es destinarà també a altres programes d’armament i infraestructura. Entre aquests, destaquen més avions turbohèlix Pilatus per formar pilots a l’Acadèmia General de l’Aire, infraestructures per a la Unitat de Drons de l’UME o per a la creixent flota de vaixells hidrogràfics de l’Armada i la rehabilitació de la caserna de Monte La Reina, a Zamora.

Però en aquests desenvolupaments, més programats, Defensa troba menys esculls que en la resolució de la carència naval, classificada en el laberint dels pressuposats amb el nom 122A i, en aquesta partida extra, amb el títol següent: Cobertura finançament per a la protecció de vaixells de l’Armada.

En la manca d’aquesta protecció va influir en el passat el pressupost –aquells no eren aquests temps d’accelerada disposició a la despesa militar– i una opció per la defensa dels vaixells en grup, amb escorta de fragates, i no de manera individual.

No obstant, en la guerra d’avui proliferen els drons, i l’accés als míssils antivaixell "s’ha democratitzat", ironitza un comandant de l’Armada. Es refereix que l’amenaça ja no és només un exèrcit regular adversari: els houthis tenen factories bàsiques i enginyers formats a Àsia i l’Iran, com podrien tenir-los en el futur altres guerrilles.

Objectius

L’objectiu d’aquest programa és protegir unitats principals de la flota, implicades no tant en el combat naval –com les fragates– com en la projecció de força per part d’Espanya. El grup supera en valor els 1.200 milions d’euros en el moment de la construcció, però la seva aportació és incalculable per a l’Armada tal com ara es configura. L’integren la nau capitana Juan Carlos I, els vaixells d’assalt amfibi Galicia i Castilla i els estratègics vaixells d’aprovisionament en combat, Patiño i Cantabria, sense els quals no és possible aquesta projecció en aigües llunyanes.

Defensa no té fàcil l’elecció en el mercat d’una sola defensa de punt, cosa que en l’argot naval diuen ASMD (anti Ship Misil Defense), ni té senzill complir la consigna política que la major part de la inversió es quedi a Espanya. La principal opció espanyola es diu SAETA (Sistema de Armas Español Táctico Antiaéreo), del consorci SMS, (Escribano, Sener, GMV, Navantia Sistemas i l’Institut Nacional de Tècnica Aerospacial). Seria perfectament combinable amb el SCOMBA, el sistema espanyol de combat que Navantia inclou als seus vaixells més moderns. Però encara no està madur, indiquen fonts de la indústria de defensa.

Bàsicament –i mentre no estigui plenament desenvolupada l’arma làser– un vaixell pot destruir una amenaça exterior amb coets o a trets. En el primer camp, més car però més efectiu, sorgeix l’opció dels míssils Mistral III del consorci europeu MBDA, en estudi per Defensa des del 2019, o el sistema nord-americà SeaRAM, de General Dynamics, firma amb la qual l’espanyola Indra xoca amb rancúnia en un altre mercat, el dels blindats de l’Exèrcit.

Notícies relacionades

ERC s’obre a aprovar un altre suplement de crèdit a Illa si reforça la política antiaranzelària

El Govern central treu a concurs el ‘Memorial de Cuelgamuros’ per transformar el Valle de los Caídos

Si el Ministeri de Defensa opta per equipar als vaixells amb torres de tret de ràfegues contra drons o coets, elegirà una solució més barata, efectiva contra drons però menys contra míssils que volen en cota baixa. Els experts consultats veuen Escribano més ben situat en aquest escenari, amb una ajornada torre Sentinel 25RFG, capaç de més de 4.000 trets per minut de calibre 25 mil·límetres a quatre quilòmetres de distància.

El seu competidor és l’alemanya Rheinmetall, amb canó igualment ràpid i 5.000 metres d’abast, però amb munició diferent, de 35 mil·límetres en l’aire, i que es fragmenta i forma núvols de metall que polvoritzen el dron o el coet atacant.