Illa apuntala la majoria de la investidura amb el pacte del lloguer de temporada

El PSC, ERC, els Comuns i la CUP salven amb una suma insòlita el decret d’habitatge tramitant-lo com a projecte de llei / El president ha hagut d’assumir com a pròpia una intervenció en la qual no confiava

Illa apuntala la majoria de la investidura amb el pacte del lloguer de temporada
4
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

"Aquest és el primer pacte progressista de totes les forces de l’arc parlamentari". A través d’aquesta arenga, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va celebrar ahir l’acord segellat amb ERC, els Comuns i la CUP per regular els lloguers de temporada i d’habitacions i impedir que 36.000 habitatges protegits passin al mercat privat. La suma d’aquests 72 diputats al Parlament davant el no de Junts, el PP, Vox i Aliança Catalana és insòlita. Tot i que en realitat, el que va fer el Govern va ser refugiar-se en una entesa nascuda de la necessitat del Govern en minoria de Salvador Illa d’evitar una clatellada al Parlament i donar corda a una majoria de la investidura que ahir es va veure per primera vegada ampliada amb el suport dels anticapitalistes.

El president, doncs, va haver de fer cessions i assumir com a pròpia una intervenció del mercat de l’habitatge a la qual el PSC era reticent fa uns mesos amb l’argument que derivaria en "inseguretat jurídica". El retrat final per estalviar-se el revés a la Cambra catalana és que l’Executiu es va veure obligat a retirar un decret –el dels càmpings en zones inundables– perquè ERC l’hauria deixat caure i a salvar el d’habitatge tramitant-lo com a projecte de llei per incorporar les demandes de la resta de partits que hi ha a l’esquerra dels socialistes. L’únic que en va sortir il·lès va ser el de mesures urgents de contractació pública.

Gir discursiu

El Govern, per tant, va consumar d’aquesta manera un gir discursiu per boca del president, que va proclamar que cal garantir que l’accés a l’habitatge "és un dret i no un negoci", i de la consellera Paneque, que va defensar que no pot estar "sotmès" a les regles del mercat el que és un "dret bàsic" dels ciutadans. Encara no fa un any, el maig del 2024 i quan estaven a l’oposició, els socialistes van deixar caure abstenint-se el decret del Govern de Pere Aragonès que perseguia aquesta regulació dels lloguers de temporada. Ara, la regulació aprovada, que segons el que s’ha subscrit serà vigent abans de l’estiu, va fins i tot més enllà del text que va ser tombat llavors, també amb el no de Junts.

La mateixa Paneque argumentava ara fa tan sols unes setmanes que el marc ideal per regular els lloguers de temporada era l’estatal i que prorrogar la protecció dels pisos protegits que caduquen podia ser impugnat davant els tribunals i acabar comportant costos per a la Generalitat. Un marc que va començar a canviar quan la setmana passada ERC i els Comuns van amenaçar de tombar els decrets que el Govern necessitava convalidar al Parlament, un torcebraç reforçat per la manifestació del Sindicat de Llogateres de dissabte passat. D’altra banda, el Consell de Garanties Estatutàries també va donar un toc d’atenció i, en aquest sentit, va advertir que la via ideal per impulsar aquesta normativa era la del projecte de llei i no pas la del decret.

Ara la consellera justifica l’acord per l’"emergència residencial" davant el dèficit històric de polítiques d’habitatge públic, l’increment demogràfic i els "insuportables" preus a què han de fer front els ciutadans i que s’han agreujat pels propietaris que se salten el límit als lloguers recorrent a la modalitat de temporada. "Cal accelerar i protegir el dret a l’habitatge", va dir Paneque, que va considerar que amb les aportacions dels grups que han tancat files el decret "millora".

Divisió de l’hemicicle

La divisió de l’hemicicle entre esquerra i dreta va ser neta. Mentre que ERC, el Comuns i la CUP van definir com a "bona notícia" el que consideren un "primer pas" per fer front a l’especulació immobiliària, Junts va retreure a Illa que estigui "lligall de mans i peus" al dictat dels Comuns, i el PP va advertir que el camí pres "agreujarà" el problema de l’habitatge i limitarà l’acció de constructors i propietaris. El partit de Carles Puigdemont fins i tot va invocar la figura d’Ada Colau i va tirar d’ironia per suggerir al president que fitxi Jéssica Albiach com a consellera d’Habitatge. Tot plegat en la mateixa sessió plenària en què també es va rebutjar la proposta postconvergent per controlar els lloguers de temporada. La seva posició era mantenir aquests contractes, que queden al marge del límit de preus, però crear un registre per evitar possibles fraus.

Fruit del pacte en habitatge, després el Govern va aprovar un altre decret per agilitzar els processos de contractació d’obra pública i facilitar l’accés de les pimes. De nou, l’Executiu es va recolzar en el vot d’ERC i els Comuns i l’abstenció de la CUP. Aquest és el decret que va generar menys polèmica, però fins i tot així el Govern també haurà d’introduir alguns canvis a petició dels Comuns. Una vegada més, una votació salvada però a canvi de cessions.

Un decret retirat

Notícies relacionades

El tercer dels decrets que s’havia de convalidar ahir, el dels càmpings que hi ha en zones inundables, va haver de ser retirat de l’ordre del dia de votacions, com va explicar EL PERIÓDICO, perquè no tenia prou suports per tirar endavant. ERC ja va avisar la setmana passada que no donaria els seus vots al Govern per a aquest decret, que pretenia abordar el futur dels càmpings en zones inundables.

La consellera d’Interior, Núria Parlon, es va comprometre durant la sessió plenària a tornar a tramitar el text quan s’hagi aconseguit arribar a un "consens" amb el sector i també amb els alcaldes dels municipis afectats, una autoesmena en la qual van burxar tant Junts com els republicans.