Una llei que dificulta esquivar el límit de preus

La nova regulació d’habitatge a Catalunya estableix que els lloguers de temporada només es podran destinar a un ús turístic i també imposa límits als arrendaments d’habitacions.

Una llei que dificulta esquivar el límit de preus
3
Es llegeix en minuts
Gisela Boada
Gisela Boada

Redactora

ver +
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern ha arribat a un acord amb ERC, els Comuns i la CUP –que s’ha estrenat en les negociacions amb l’Executiu– per salvar dos decrets –un sobre habitatge i un altre sobre contractació pública– que amenaçaven de ser rebutjats ahir al Parlament. L’acord que han segellat aquestes dues parts contempla tres grans compromisos en matèria d’habitatge: la regulació del lloguer de temporada, la pròrroga de la protecció oficial dels habitatges emplaçats en zones tensionades i la potenciació de la figura dels inspectors encarregats d’assegurar que es compleixi la llei.

Lloguer de temporada i d’habitacions.

El lloguer de temporada s’havia convertit els últims temps en la principal escletxa que havien trobat els propietaris per saltar-se el límit de preus marcat per la llei. Segons dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (OMH), des de l’aprovació de la llei de l’habitatge estatal, aquesta modalitat d’arrendament havia arribat a suposar més del 50% dels anuncis a la ciutat de Barcelona, cosa que representa un de cada dos pisos. Ara, amb aquest acord, només es considerarà lloguer de temporada el que tingui com a finalitat el "usos recreatius" i "turístics". La resta de contractes, al marge de la durada, hauran de seguir la normativa estatal. Això significa que no podran tenir un preu superior al límit marcat. Per exemple, llogar un pis a la Cerdanya durant la temporada d’esquí no entrarà dins de la regulació i, per tant, el propietari podrà decidir lliurement el preu. En canvi, si la finalitat del lloguer és per raons "professionals, laborals, d’estudis o d’atenció mèdica", l’import sí que haurà de complir la limitació. En relació amb el lloguer d’habitacions, que era una altra de les vies per evitar la llei d’habitatge, els signants han pactat que la suma del que pagui cada llogater per l’habitació no podrà ser superior al límit total marcat per al conjunt del pis.

Blindar la protecció oficial a les zones tensionades.

El segon gran tema pendent en matèria d’habitatge que va quedar desbloquejat ahir és la pròrroga de la protecció oficial als habitatges que estan situats en municipis declarats com a zones amb demanda tensionades. Es tracta d’una solució temporal que pretén que no només s’ampliï el parc públic, sinó també que es conservi part del que ja hi ha. L’acord introdueix una modificació de l’article 47 referent al pla per al dret a l’habitatge –aprovat pel decret 75/2014– per prorrogar obligatòriament la protecció oficial dels habitatges de municipis declarats com a zones tensionades, que a Catalunya ara són 271. Aquesta mesura permetrà blindar temporalment 29.000 pisos que estaven en risc de perdre la qualificació com a habitatge protegit els pròxims cinc anys, almenys mentre es mantingui la pressió de la demanda en els seus municipis. Segons indiquen dades publicades per EL PERIÓDICO, el 2030 haurà caducat la protecció oficial de 36.000 habitatges, el 80% dels quals –aquells 29.000– estan ubicats en aquestes zones tensioinades, així que continuaran formant part del parc públic mentre mantinguin l’alta demanda residencial. Es tracta d’una de les principals demandes dels Comuns, que van incloure aquest compromís de pròrroga en l’acord per a la investidura d’Illa. Tot i que el Govern es va mostrar sempre disposat a buscar una fórmula per blindar aquests habitatges protegits, els dubtes sobre la inseguretat jurídica havien sigut fins ara el principal obstacle.

Notícies relacionades

Potenciar la figura de l’inspector d’habitatge.

Amb un marc legal ja clar i ben definit per a la lei d’habitatge i un règim sancionador operatiu des de fa mesos, l’últim pas que encara faltava per fer era que la Generalitat disposés de prou inspectors per perseguir a qui incompleix la normativa. Una mancança que el Govern sempre havia reconegut que existia, de manera que s’havia compromès a incorporar entre 75 i 100 inspectors més. L’acord no parla de xifres, però sí que introdueix per primera la vegada la figura de l’"inspector d’habitatge" en la llei d’habitatge, un cos d’inspectors específics per fer complir la normativa, que actuarà en paral·lel als que ja operen dins de l’Agència d’Habitatge de Catalunya i l’Agència de Consum de Catalunya. Aquests professionals també tindran competències per verificar els contractes, fer inspeccions periòdiques, detectar fraus o clàusules abusives i elaborar informes amb propostes de mesures correctives o sancionadores. D’altra banda, la Generalitat posarà en marxa la Comissió de Supervisió de Contractes d’Arrendament d’Habitatge, un òrgan col·laboratiu, integrat per representants de l’Agència d’Habitatge i Consum de Catalunya, que coordinarà les actuacions dels inspectors d’habitatge.