El Parlament demana una reforma legal per fer fora els okupes en 24 hores

El PSC, Junts, el PPC, Vox i Aliança Catalana han exhibit aquest dijous unitat al Parlament a l’hora de demanar al Govern una resposta «ferma» davant el fenomen de l’«okupació il·legal», que passi per desplegar un «pla contundent» contra aquest tipus de delictes i impulsar les reformes legals necessàries perquè es puguin portar a terme desallotjaments exprés, és a dir, en 24hores. Ho han fet mitjançant una moció presentada pels populars, a la qual han donat suport pràcticament la totalitat dels partits, llevat d’ERC, els Comuns i la CUP, que han votat gairebé en tots els punts en contra, a l’entendre que aquestes propostes no solucionen el problema «estructural».

El text demana al Govern que «doni suport a» les proposicions de llei en tràmit al Congrés de Reforma del Codi Penal i de la llei d’enjudiciament Criminal que garanteixen que es pugui desallotjar okupes en un dia. Actualment, hi ha dues iniciatives registrades sobre aquesta qüestió a la Cambra baixa: una de Juntsi una del PP. La segona fa més d’un any que està pendent de tramitar-se en el ple del Congrés, després d’haver sigut aprovada al Senat –on hi ha majoria del PP– cosa que respon, a ulls dels populars, a una voluntat explícita de la presidenta de la Mesa, Francina Armengol, de «retenir» la seva tramitació. El PSC ha donat avui el seu «sí» des del Parlament perquè l’Executiu la recolzi al Congrés.

«Per avançar en el desallotjament en 24 hores és necessari fer-ho mitjançant les iniciatives que hi ha al Congrés, necessitem que s’aprovin per tenir un sistema legal que protegeixi la propietat», ha declarat el diputat del PPC , Pere Lluis Huguet, després d’agrair als parlamentaris Antonio Poyato (PSC) i M. Ángels Planas (JxCat) la seva «predisposició» a l’hora de transaccionar la moció en favor dels «interessos dels ciutadans».

El text aprovat també demana més protecció per als propietaris i les comunitats de veïns que «pateixen» aquest tipus de delictes. Segons dades que va oferir la consellera d’Interior, Nuria Parlón, en un ple de març, aquest tipus d’okupacions –en vivendes habitades– es produeix en quatre de cada 10 usurpacions. En el 60% dels casos s’okupen immobles «que no estan en ús o estan en construcció», va apuntar la titular del departament.

La «simplificació» del problema

En la seva intervenció, el diputat socialista Poyato ha volgut deixar clar que, malgrat donar suport a part de la moció, el seu partit no comparteix la «simplificació» del text, que considera que «només se centra en la repressió i no en les causes estructurals». «No hi ha okupacions bones o dolentes, totes són dolentes, però hi ha dues realitats que s’han d’abordar de forma diferent: l’okupació delinqüencial i la de les persones vulnerables». En la primera, ha apuntat, s’ha d’aplicar el Codi Penal, mentre que en la segona la resposta ha de ser social. «Aquestes persones no són delinqüents, són víctimes de les polítiques de falta de vivenda», ha afegit.

La diputada postconvergent, Planas, ha aprofitat l’altaveu per reafirmar el compromís de la seva formació en la lluita contra aquest tipus de delictes, però també per carregar contra el PSC. «Amb la seva passivitat i bonisme, l’esquerra ha permès les okupacions i que petits propietaris indefensos visquin processos inacabables per poder recuperar els seus immobles, perdent temps i diners», ha etzibat.

Col·laboració amb les policies locals

La moció ha aconseguit unir la dreta amb el PSC, tot i que aquest últim partit ha insistit en el «treball» realitzat mitjançant transaccions per no simplificar un «fenomen tan complex» com l’okupació. Exemple d’això, és un punt que demana a l’Executiu posar en marxa i consolidar un «serveiespecífic» per «unificar i coordinar» les accions de la Generalitat i els ens locals per fer front a aquest tipus d’okupacions i que ofereixi «ajuda i assessorament» als propietaris afectats. Aquest servei inicialment s’havia anomenat «oficina antiokupa», però el PSC, mitjançant transacció, ha aconseguit redefinir-lo.

Parlon ja ha manifestat alguna vegada la necessitat de treballar conjuntament amb els policies locals per combatre aquest tipus de delinqüència, una directriu que trasllada als municipis en les juntes de seguretat que està celebrant aquests mesos i una tasca que el diputat socialista també ha posat en valor des del faristol, reivindicant la necessitat d’anar de la mà del món local.

Protecció social als desnonats

Notícies relacionades

El Govern ultima la norma contra els "megacentres" de menors migrants

Ábalos rebat al Suprem les tesis de l’UCO sobre les seves propietats

Com a part d’aquesta col·laboració, el text també fa menció a la necessitat de «reforçar la protecció social» que presta tant la Generalitat com els ajuntaments a les famílies vulnerables que per «problemes econòmics i socials» acaben practicant aquest tipus d’okupacions. Un punt de la moció aprovat amb el suport de tots els partits –llevat de l’extrema dreta que s’ha abstingut i la CUP que hi ha votat en contra– que demana que se’ls ofereixi alternatives habitacionals dins del parc públic, instant el Govern a donar als consistoris els recursos necessaris per poder reallotjar aquests col·lectius o ajudes per pagar el lloguer a les persones desnonades.

Catalunya és la comunitat autònoma que lidera en el rànquing d’okupacions al sumar el 40% dels 10.345 casos comptabilitzats en el conjunt d’Espanya fins a l’agost del 2023. Tot i així, si es comparen amb la resta de delictes, les okupacions a Catalunya representen el 0,80% del total d’infraccions, que són uns 4.000 delictes d’okupació davant els 510.052 que es van registrar en total en aquesta comunitat el 2024.