Així queda l’ordre de detenció que pesa sobre Puigdemont després de l’últim revés del Suprem: les quatre claus

Una vegada resolt el recurs d’apel·lació de Puigdemont per la Sala Segona del Tribunal Suprem, el seu advocat, Gonzalo Boye, interposarà un incident de nul·litat davant el mateix alt tribunal abans de fer el pas de recórrer en empara davant el Constitucional la no aplicació de l’amnistia als processats en rebel·lia pel procés: el mateix expresident de la Generalitat i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. D’aquesta manera conclou tota la tramitació prèvia davant la justícia ordinària i evita qualsevol possibilitat que la seva impugnació en la cort de garanties no sigui admesa a tràmit.

Una vegada que la petició de nul·litat de les actuacions sigui rebutjada, la defensa interposarà el corresponent recurs d’empara, al considerar que s’han vulnerat els drets de l’expresident català al no aplicar-se-li la llei d’amnistia, prevista just per al procés. La impugnació rebatrà la conclusió del Suprem que el finançament del referèndum il·legal de l’1-O va suposar un enriquiment personal per als seus organitzadors, perquè els va permetre destinar fons públics en lloc de propis a la consulta. Si el TC estima el recurs, l’ordre de detenció nacional serà retirada pel jutge Pablo Llarena, amb independència que l’aplicació de l’amnistia ja hagi sigut elevada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pel Suprem, a l’entendre que, malgrat el vistiplau del TC, els interessos europeus es van veure afectats.

No obstant, Puigdemont pot intentar que se li revoqui l’ordre de detenció abans. Quan el Tribunal Constitucional resolgui el primer recurs d’inconstitucionalitat presentat, el del PP –que al ser el més ampli marcarà el camí de les impugnacions posteriors–, podrà reclamar a Llarena que ho tingui en compte i modifiqui la seva situació personal en el sentit marcat per la cort de garanties. Si, com s’espera, valida la constitucionalitat de l’amnistia, no té sentit mantenir en vigor una ordre de detenció.

També ho pot reclamar si el TC estima els recursos d’empara interposats pels condemnats per malversació per no haver-se’ls aplicat l’amnistia: el president d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa. En aquest cas, tot i que no s’hagi resolt la impugnació pròpia de Puigdemont, no tindria sentit mantenir-lo amb l’amenaça d’ingressar a la presó davant la improbable previsió que el procediment acabi en judici.

Notícies relacionades

El Ministeri de Joventut s’obre a limitar el vot als 16 anys a les eleccions europees per desbloquejar ja la reforma

L’Església tindrà veu i vot en la transformació de Cuelgamuros

I això amb independència que el Tribunal Suprem elevi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE, com ha anunciat per al cas que el Constitucional avali la llei d’amnistia. Tot i que plantejar la consulta suposa la paralització del procediment fins a la seva resolució, això casa malament amb el manteniment d’una mesura cautelar tan greu com és restringir la llibertat d’una persona. De tal manera que tot i que es consulti a Europa, Puigdemont no haurà d’esperar a la seva resolució per lliurar-se de la mesura cautelar ara imposada, igual com el jutge Llarena va rebutjar fa mesos la possibilitat de lliurar una nova euroordre contra ell.

La pena d’inhabilitació que encara compleixen els condemnats per la Sala Segona del Suprem l’octubre del 2019, en canvi, sí que podria mantenir-se fins que es pronunciï el tribunal amb seu a Luxemburg,cosa que podria complicar les opcions de Junqueras a presentar-se en futurs comicis, ja que es tracta d’una mesura molt menys costosa que un arrest en cas de trepitjar sòl espanyol.