La gestió de la dana

L’exconsellera Pradas protegeix Mazón i s’escuda en la seva inexperiència

L’exresponsable d’Emergències aporta un llistat amb les 100 trucades que va fer el 29-O i critica que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va informar del barranc de Poio

Defensa que va estar «al peu del canó» i que va prendre decisions segons les dades que els arribaven

L’exconsellera Pradas protegeix Mazón i s’escuda en la seva inexperiència
4
Es llegeix en minuts
Laura Ballester / Mateo l. Belarte

Salomé Pradas, l’exconsellera de Justícia i Interior i màxima responsable de les emergències durant la fatídica jornada del 29 d’octubre en què van perdre la vida 228 persones, es va escudar ahir en la seva falta d’experiència per justificar les decisions, o la falta d’aquestes, que es van adoptar en la gestió de l’emergència després de les intenses pluges que van afectar cinc comarques de la província de València. A més, va apuntar que a causa de la seva falta d’experiència ella confiava en els tècnics. També va protegir el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el va desvincular de la presa de decisions i un dels punts clau: el retard, que va negar, en l’enviament dels avisos Es-Alert de les 20.11 hores. La majoria de les víctimes, si no totes, ja havien mort quan es va enviar als mòbils.

Pradas estava ahir citada a les 10 hores a la Ciutat de la Justícia per declarar com a imputada davant la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra. Una imputació avalada per la Fiscalia provincial de València, segons l’escrit del 9 d’abril notificat ahir a les parts. De fet, el Ministeri Públic avala que es mantingui Pradas investigada, davant el recurs d’apel·lació davant l’Audiència de València presentat per la defensa de Salomé Pradas.

Associacions de víctimes

La Fiscalia considera que la consellera exercia «el comandament únic de l’emergència» i va decidir constituir el Cecopi (Centre de coordinació operativa integrat), en el qual actua «en qualitat del director del pla d’inundacions, sempre que no es declari l’interès nacional», segons l’escrit notificat a les parts, al tancament d’aquesta edició.

L’exconsellera va arribar a les 9.15 hores a la seu judicial. Envoltada en un núvol de periodistes i en plena protesta de representants de les quatre associacions de víctimes que s’havien concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia. Pradas va ser rebuda al crit d’«¡assassins, covards!» i «¡Mazón, dimissió!». L’accés a l’edifici judicial va ser tan tortuós i aclaparador que, segons testimonis directes, Pradas va esclatar a plorar a l’arribar a la Sala Tirant I, l’espai de la Ciutat de la Justícia on se celebren els macrojudicis.

La declaració de Pradas es va iniciar a les 10.15 hores i es va prolongar fins a les 13.00. Gairebé tres hores malgrat que només va respondre a les preguntes del seu advocat, l’exmagistrat Eduardo de Urbano. L’exconsellera portava preparada al mil·límetre la seva compareixença, que va iniciar amb una espècie de classe magistral sobre la llei d’emergències i les competències que desplega a escala estatal, autonòmica i municipal, avalada en folis i notes. Aquesta preparació no va evitar que esclafís a plorar en diverses ocasions al llarg de la declaració i va demanar perdó, igual com per expressar-se en ocasions en valencià, segons van confirmar a Levante-EMV fonts coneixedores de la seva declaració.

L’exconsellera de Justícia i Interior també va aportar un llistat de cent trucades que va fer el dia de la dana, entre aquestes a Mazón, segons va explicar. Tot i que ahir no va transcendir en quin moment ni a quina hora es va produir aquesta comunicació amb el cap del Consell, ja que el llistat no es va facilitar a les parts personades.

Referent a això, Salomé Pradas va protegir Mazón a l’explicar que el va mantenir informat en tot moment del que passava el 29 d’octubre, igual com els secretaris autonòmics del gabinet de presidència. «Els anava traslladant el que passava en el Cecopi».

En aquesta exculpació dels detalls que podrien esquitxar Mazón també va negar que el suposat retard de l’avís Es-Alert (el missatge enviat a les 20.11 hores als telèfons mòbils de la província de València) tingués a veure amb el president de la Generalitat. «No té res a veure amb el president. Jo li comunicava la situació, però qui estava representant el Cecopi a la Generalitat era jo», va assegurar.

Notícies relacionades

Pradas va dir que «no hi va haver retard» en l’enviament de l’Es-Alert. Però va justificar el fet que s’enviés a les 20.11 hores del 29 d’octubre argumentant que era un sistema que «tenia caràcter de proves fins aquell moment» de manera que hi havia «moltes circumstàncies per valorar».

Va afegir que «no es tenia la informació necessària, perquè es desconeixia el desbordament del barranc de Poio» i, per tant, no es van introduir recomanacions en l’Es-Alert. «No hi va haver retard. Quan es va proposar, es va fer, tot i que el tràmit trigués. Ningú va parar la mesura i ningú va esperar que ens hi donessin el vistiplau. Això és fals». A més, Pradas va centrifugar responsabilitats cap a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Va explicar que l’organisme va remetre correus entre les 13 i les 16 hores que informaven d’una baixada del cabal i l’increment de 1.600 m3 per segon no va arribar fins a les 18.43 h.