Negociació amb els populars

El Govern rebutja incloure les nuclears en el pacte amb el PP contra els aranzels

L’Executiu considera una «línia vermella» la prolongació de la vida de les centrals 

Nega que el tancament dels reactors faci pujar el preu de la llum

El president insta a un suport polític majoritari per enviar un missatge de tranquil·litat

El Govern rebutja incloure les nuclears en el pacte amb el PP contra els aranzels
3
Es llegeix en minuts
David Page
David Page

Periodista

ver +
Iván Gil
Iván Gil

Periodista

Especialista en Política

Ubicada/t a Madrid

ver +

El Govern i el PP mantenen viva la taula de negociació per a la convalidació del decret amb el pla de resposta als aranzels imposats per Donald Trump, però el suport del principal partit de l’oposició sembla que s’allunya. Les "cessions" a Junts, al garantir-se una distribució de les ajudes territorials, són el principal punt de fricció. Durant les últimes hores s’hi va afegir, a més, la negativa de l’Executiu a incloure algunes de les propostes prioritàries per als populars. Aquest és el cas de la pròrroga del tancament de les nuclears, que a Génova consideren que és necessària per mirar d’abaratir el preu de l’energia i contribuir a fer que les empreses afrontin amb més garanties l’impacte.

El Govern rebutja de ple l’intent del PP d’incloure en el pacte antiaranzels la revisió de les dates de clausura dels reactors espanyols. A la Moncloa traslladen de manera taxativa que l’ampliació de la vida de les centrals es tracta d’"una línia vermella" i contradiuen l’argument que el tancament de les nuclears hagi de fer pujar el preu de l’energia. "Tenim una posició molt clara en aquest debat", assenyalen per justificar la seva negativa. Alhora carreguen contra els dubtes del PP per donar suport al decret i l’acusen de "càlculs polítics electorals". Per les pressions de Vox, indiquen, i les dificultats que els atribueixen "per explicar al seu electorat que voten amb ERC i Junts".

"Gir copernicà"

Pedro Sánchez, des de Pequín, demanava divendres a tots els partits que deixessin enrere les estratègies partidistes i reclamava que en aquest moment "convé anteposar els interessos generals, altura d’Estat i mirada llarga" per respondre a la situació creada pel "gir copernicà en política comercial i les seves implicacions" que ha fet Trump. Els socialistes critiquen al PP que si els seus vots fossin imprescindibles per convalidar el primer decret que mobilitzarà milions d’euros podrien optar per tombar-lo, posant com a exemple el decret per a la revalorització de les pensions. Amb tot, la seva lectura és que fa falta un suport polític majoritari, i també de les empreses i dels agents socials, per enviar un missatge de tranquil·litat als mercats i aconseguir reflectir que "anem a l’una" tant el Govern com l’oposició.

Notícies relacionades

L’extensió de la vida útil de les centrals nuclears va ser una reivindicació que també va portar sota el braç algun dels consellers autonòmics del PP –algunes amb una posició molt pactista malgrat ser de les més bel·ligerants en altres moments amb els socialistes– que es van reunir dijous amb el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, per abordar el pla en el marc del Consell Interterritorial d’Internacionalització. Això sí, la van emmarcar com una mesura estructural, dins d’un paquet pensat més a mitjà termini que no les ajudes directes incorporades en el primer decret per suavitzar l’impacte econòmic de la guerra comercial. Per això el Govern confia que la seva negativa a acceptar aquesta mesura no condicionarà el vot final del PP quan el decret se sotmeti a convalidació per fer front a l’impacte dels aranzels.

El Partit Popular s’ha situat al capdavant de l’ofensiva política per pressionar el Govern i fer endarrerir l’apagada nuclear. Els populars, esperonats per la defensa de la nuclear de les grans elèctriques Iberdrola, Endesa i Naturgy, han començat a moure fitxa al Congrés en un intent d’imposar per llei l’ampliació de la vida de les centrals. El PP va presentar la setmana passada una proposició de llei al Congrés amb la qual pretén forçar que tots els reactors funcionin almenys 10 anys més que les dates de tancament actualment previstes.