La resistència europea a Trump

EL TALLAFOC URSULA.

Alemanya, que se sàpiga, no té articulat cap tallafoc davant les polítiques aranzelàries de Donald Trump. Als estralls dels aranzels anunciats des de la Casa Blanca s’uneix la imprevisibilitat del president, que impossibilita reaccions ràpides i precises a inversors, indústria i estament polític. Mentre que el món empresarial i els experts reclamen "accions concretes" per activar la primera economia europea, tant el seu canceller en funcions, el socialdemòcrata Olaf Scholz, com el previsible successor, el conservador Friedrich Merz, opten per les "respostes consensuades" en l’àmbit europeu.

La pausa de 90 dies de Trump afavoreix aquest calendari. Que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hagi respost amb la seva pròpia moratòria, també. Von der Leyen, a més de compatriota, és membre de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit que lidera Merz. La comunicació entre tots dos és "fluida i permanent", segons fonts del partit. Mentre el calendari del relleu en el poder i les pauses de Trump ho permetin, Merz pot continuar afirmant que no hi haurà respostes unilaterals, sinó consens europeu. Alemanya s’ha abonat aquesta vegada sense reserves a l’europeisme. Al cap i a la fi, els socis de la UE són el primer mercat de les seves exportacions. Els EUA es troben en segon lloc.

MACRON S’ENCOMANA A BRUSSEL·LES.

Des de l’inici de la guerra comercial, el Govern de París ha adoptat una postura cautelosa a l’hora d’anunciar mesures de xoc. "França respondrà a través de la UE", va afirmar l’Executiu. Tot i així, el president Emmanuel Macron ja ha donat un primer pas instant les empreses franceses amb "inversions futures o anunciades en les últimes setmanes" a suspendre-les com una manera de pressionar l’economia nord-americana. El Govern no ha deixat de reunir-se amb diferents sectors afectats per avaluar l’impacte d’aquestes noves mesures, que podrien perjudicar "en una mesura o en una altra 28.000 empreses franceses". Unes reunions que culminaran el 13 de maig amb la celebració d’un "Consell Estratègic" presidit per Macron, de qui s’esperen unes importants conclusions sobre aquesta guerra comercial.

França és un dels països europeus que més facturen amb les exportacions cap als Estats Units, prop de 47.000 milions d’euros, un 1,5% del PIB. Si la UE no aconsegueix arribar a un acord amb Trump, sectors clau com l’aviació, el vi i la cosmètica es veuran greument afectats. "Europa ha de continuar treballant en totes les contramesures necessàries i mobilitzar totes les eines disponibles per protegir-se, i també per evitar que els fluxos procedents de tercers països pertorbin el nostre mercat. França està preparada. Europa també ho ha d’estar", va insistir el cap d’Estat divendres.

MELONI CRIDA A LA CALMA.

Tot i que públicament s’ha mostrat convençuda que la millor estratègia davant la guerra comercial impulsada per Trump és la de calmar els ànims amb els EUA, Giorgia Meloni, la primera ministra italiana, també ha parlat de la possibilitat de posar en marxa una mena d’escut antiaranzels –bàsicament, ajudes a les empreses– per evitar que Itàlia pateixi una catàstrofe econòmica.

En concret, segons ha filtrat la premsa italiana, el Govern estaria estudiant l’entrega d’uns 25.000 milions d’euros en ajudes a les indústries transalpines –procedents dels fons postpandèmics i de cohesió europeus– amb l’objectiu d’esquivar un mal encara més greu per a la seva economia, la més exposada de la UE a les mesures de Trump (les exportacions d’Itàlia al país són les més altes, segons diversos informes).

Ni Meloni ni el seu Govern ho han comunicat encara oficialment, però la mandatària sí que s’ha reunit aquesta setmana amb la principal organització industrial del país, Confindustria, i amb representants de diversos sectors afectats. I en aquestes reunions la líder "ha proposat als sectors productius un pacte per fer front comú [...], així com taules de treball per identificar les mesures útils", ha explicat la presidència del Govern italià en una genèrica nota escrita.

APOSTA PER LA PRUDÈNCIA.

El Govern britànic ha evitat per ara implementar mesures de pes per protegir les empreses dels aranzels del 10% (i del 25% en automòbils, acer i alumini) imposats per Trump. El primer ministre, Keir Starmer, va advertir la setmana passada d’intervenir l’economia per alleujar la pressió sobre la indústria britànica, però les decisions que s’han pres fins ara han quedat lluny de les d’altres països del seu entorn.

El més destacat ha sigut l’anunci d’ajornar la transició cap als vehicles elèctrics fins al 2035 per donar més flexibilitat al sector automobilístic, un dels més afectats pels aranzels. La venda de cotxes híbrids estarà permesa fins a aquell any i els motors de combustió seran admesos més enllà del 2030 per a les marques de luxe, entre les quals hi ha Aston Martin i McLaren.

Notícies relacionades

Junts mira de reüll a Aliança Catalana per perfilar la seva estratègia municipal

Mazón va parlar el 29-O 13 minuts amb Pradas i li va ignorar 4 trucades

Pel que fa al sector de l’acer, el Parlament va aprovar de manera urgent dissabte una llei per prendre el control de la siderúrgica British Steel, propietat del grup xinès Jingye, una aposta que permetrà mantenir la producció de l’única fàbrica d’acer verge que segueix en actiu al país i així garantir el subministrament d’un material estratègic.

La ministra de Finances, Rachel Reeves, ha descartat augmentar el deute públic per protegir les empreses i ha insistit en la voluntat del Govern de cenyir-se a unes estrictes regles fiscals. La principal prioritat en aquest moment és tancar un acord comercial amb els EUA que permeti eliminar, o almenys reduir, els aranzels imposats per Trump, especialment els que afecten la indústria siderúrgica i automobilística. Starmer ha evitat per ara anunciar mesures de represàlia als gravàmens dels EUA i ha apostat per mantenir "el cap fred", tot i que ha insistit que totes les opcions són "a sobre de la taula".