Sira Rego: "No té sentit alleujar l’acollida a les Canàries i portar la crisi a Catalunya"

Des de les Canàries es té la certesa que l’aprovació d’un mecanisme de distribució de menors migrants no acompanyats es podria haver fet fa molts mesos, que s’ha perdut molt temps per falta de voluntat política del Govern; per exemple, negant-se durant molt temps a fer-ho per la via del decret llei, com demanava l’Executiu de les Canàries.

Entenc que davant una crisi migratòria i d’acollida es pot generar aquesta sensació, però ningú pot negar que aquest Govern ha estat treballant des del principi amb molta dedicació, i d’una forma en què buscàvem per damunt de tot una solució estructural, no un pedaç. La fórmula sobre la qual sostenir una mesura d’aquesta naturalesa no ha sigut mai el problema ni la causa que s’hagi trigat més. El problema ha sigut el bloqueig d’algunes forces parlamentàries i el paper que ha jugat el PP en tot el procés, que com a membre del Govern de les Canàries i de Ceuta té un plantejament, però que al Congrés és ostatge de Vox. El Govern ha fet un treball en el qual sempre ha posat per davant l’interès dels nens i de les nenes, i la necessitat que cap territori es quedés enrere, que les Canàries no es quedaran enrere fent-se càrrec d’una situació que requeria una solució solidària.

El que plantejaven les Canàries és que l’Estat havia d’assumir des del principi l’acollida del col·lectiu, o almenys decretar immediatament el trasllat a altres territoris.

L’Estat no pot assumir com a pròpia aquesta competència. Nosaltres plantegem la solució jurídica que entenem més viable per adaptar aquesta situació i fer-nos-en càrrec precisament perquè no hi ha una posició discriminatòria respecte a aquests nens i nenes. El que es reconeix de manera universal és el dret de qualsevol nen o nena, independentment del seu origen, a rebre acollida. La tutela en l’ordenament jurídic espanyol dels menors en situació de desemparament recau en les comunitats autònomes. L’escull és que la tutela és de les comunitats autònomes i per això proposem la reforma de la llei d’estrangeria, que crea un mecanisme coordinat i planteja un sistema d’acollida dimensionat, estructurat i finançat.

També es considera des de les illes que el Govern central i el PP han estat utilitzant políticament el problema d’aquests nens.

Crec que la feina del Govern acredita el lloc des del qual hem aportat propostes en tot el problema. Hi ha hagut una clara instrumentalització de la infància per part del PP i de l’extrema dreta, això és evident, bloquejant el reial decret i situant-se en un pla purament ideològic. El PP no va tenir problema quan es va acollir més de 62.000 nens i nenes per la guerra a Ucraïna, com a país hi vam donar resposta i vam estar a l’altura. No hi ha cap motiu perquè els 4.400 menors que es distribuiran des de les Canàries i Ceuta siguin un problema. L’únic motiu que se m’acut és un motiu que es diu racisme. El Govern no ha instrumentalitzat mai políticament els nens migrants, al contrari, hem proposat sempre plans de treball.

¿Creu que el PP tenia decidit el seu rebuig de qualsevol mesura de distribució, o és una cosa decidida a posteriori per les seves relacions amb Vox?

Vox dicta l’agenda del PP. L’exigència de Vox per exemple a Aragó ha sigut que el president de la comunitat explicités el seu rebuig de la política d’acollida de nens en situació de desemparament. El PP ha decidit tenir una aliança preferent amb el partit ultra Vox.

¿Com creu que ha d’assumir la societat canària la resposta que per fi ha donat el Congrés?

Aquest reial decret és molt important per a les Canàries, en primer lloc, perquè està vivint de manera directa i des de la seva pròpia pell el que suposa aquesta crisi d’acollida. Però també és important per al conjunt del país pel missatge que llança al món. Hi ha dos nivells substancials en els quals opera aquest reial decret. En primer lloc, perquè permetrà descongestionar el sistema d’acollida canari i l’esforç que suposa fer-se’n càrrec. Resultarà un alleujament en la situació de la crisi d’acollida que viu directament la població canària. Però més enllà d’això, és rellevant el que té a veure amb la garantia dels drets dels nens i nenes. La societat canària s’ha comportat de manera absolutament generosa i amb una sensibilitat increïble, és un exemple de societat d’acollida, i ha demostrat que aposta per una societat de drets. Amb aquest reial decret, en contra de la tendència de la majoria de països europeus, estem llançant una veu ferma a favor del reconeixement i protecció dels drets humans i dient alt i clar que Espanya és un país que posa els drets humans al centre, i aquest missatge té segell canari.

¿El Govern té un pla per fer-se càrrec dels més de 1.000 menors sol·licitants d’asil que són a les Canàries tal com els reclama el Tribunal Suprem?

Acabem de donar trasllat al Tribunal Suprem de les gestions fetes i que s’ha convalidat el reial decret de reubicació de 4.000 menors acollits a les Canàries, que ve a ser una part de la solució a la interlocutòria de la jutge, i que ens en fem càrrec per complir la interlocutòria. Ja hem tingut reunions amb el Govern de les Canàries i la nostra voluntat és fer-nos-en càrrec.

Però el Suprem diu que aquests més de 1.000 sol·licitants d’asil han d’entrar al sistema nacional de protecció, no derivats a altres comunitats.

El Suprem planteja que el Govern s’ha de fer càrrec d’aquests menors sol·licitants d’asil, però no entra en la qüestió de la tutela. És el sistema d’acollida que tenim al nostre país, en el qual les competències estan en mans de les comunitats autònomes. El sistema universal, que ha de fer-se càrrec de situacions específiques com la infància amb protecció internacional, ha de dimensionar-se per cuidar aquests nens i garantir els seus drets. Nosaltres hem treballat des del principi amb el fet que hi havia més de 1.000 nens sol·licitadors d’asil dins d’aquests 4.000, que no poden veure minvat el seu dret a l’acollida, lògicament, i això és el que fem

Notícies relacionades

El Consell d’Europa denuncia que Espanya incompleix les recomanacions per evitar la corrupció d’alts càrrecs

Renuncia el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme Catalunya Nord

El PP insisteix que es tracta d’un "repartiment polític» per l’acord amb Junts.

El problema és que igual que sabem que a les Canàries hi ha prop de 5.400 nens i nenes, perquè estan registrats i hi ha places ocupades, sabem que a Catalunya hi ha el 25% de les places d’acollida de tot el país. Això és així, és una dada, és una evidència, no una valoració subjectiva. No té sentit honestament si volem protegir els drets de la infància fer un treball per alleujar un territori amb emergència com és les Canàries, i situar el problema en un altre lloc amb el 25% de les places de tot el país com Catalunya. Jo no puc negar l’evidència que Euskadi i Catalunya són territoris que tenen més pressió de moviments secundaris per ser fronteres amb la UE. Les dues comunitats han fet un esforç més gran en el passat i estan més ben dotades que la majoria dels altres territoris. Quan planteges un mecanisme d’equilibri no pots passar per alt aquesta situació, llocs on s’ha treballat de millor manera de cara a l’interès superior del menor.