El Ministeri de Joventut s’obre a limitar el vot als 16 anys a les eleccions europees per desbloquejar ja la reforma

L’esborrany de l’avantprojecte de la llei de joventut, que pilota la ministra de Sumar Sira Rego, ha posat en guàrdia la part socialista de la coalició de Govern per incloure la rebaixa de l’edat de vot als 16 anys. Una bandera en disputa, reivindicada per les joventuts socialistes i assumida en l’ideari del PSOE en el seu últim congrés federal, però amb dubtes referent al càlcul electoral. La futura norma, que es pretén aprovar-se en primera volta abans de l’estiu, encara no ha sigut debatuda en els òrgans col·legiats de l’Executiu, com es va encarregar de recordar després del Consell de Ministres la portaveu del Govern, Pilar Alegría, al ser preguntada sobre la informació avançada per EL PERIÓDICO. En privat, fonts de la Moncloa expliquen que s’ha de prendre millor el pols a aquest debat dins del Govern i remarquen que altres ministeris preveuen fer les seves pròpies aportacions, especialment el de Presidència i Justícia.

Com consta en el pla anual normatiu per al 2025 aprovat pel Consell de Ministres dimarts passat, la denominada llei de Joventut i Justícia Intergeneracional des de la qual es pretén enviar la reforma de la llei electoral per ampliar el sufragi actiu als 16 anys està subjecta a avaluació per la seva «incidència rellevant sobre els drets i llibertats constitucionals». En el ministeri de Joventut i Infància assumeixen que el projecte ha de passar pel filtre d’altres ministeris i que pot estar subjecte a canvis durant la seva tramitació. Si bé es mantenen ferms en la intenció de mantenir aquesta mesura, per accelerar la seva aprovació s’obren a limitar-la a les eleccions europees. Almenys, de moment, sense renunciar a ampliar-lo, ja que a l’esborrany s’habilita la participació electoral des dels 16 anys en totes les convocatòries.

El PSOE intenta posar fre per madurar més el debat i buscar un consens parlamentari més gran, a l’espera que arrenqui la subcomissió d’estudi al Congrés per abordar aquest assumpte. També tenen dubtes els socialistes sobre la decisió d’optar per la drecera i aprofitar la llei de joventut per accelerar aquesta reforma. Sí que veuen amb millors ulls el plantejament d’una implantació per fases, sense que comporti que en les eleccions generals del 2027 s’incrementi ja el cens de votants. Precisament, el model que han seguit altres països europeus com Alemanya. Una altra opció que posen sobre la taula els socialistes seria començar a aplicar-lo en les eleccions municipals.

En el que insisteixen fonts socialistes és en la necessitat d’aterrar millor aquesta mesura per propiciar prèviament un ampli consens «que no s’aconsegueix de la nit al dia». També per explorar prèviament totes les opcions amb aportacions d'experts, en el marc de la subcomissió d’estudi pendent de posar en marxa. Per fer-ho, posen com a exemple la reforma de la llei electoral per eliminar el vot pregat, el camí del qual va ser llarg i tortuós, però finalment es va aconseguir amb el suport dels dos grans partits. El PP s’oposa a la reforma, mentre que el PNB i Junts es van abstenir en l’última iniciativa no de llei en aquest sentit debatuda al Congrés.

De forma paral·lela a aquesta discussió entre els socis sobre els temps i les formes, el Ministeri d’Interior va impulsar en l’últim Consell de Ministres l’avantprojecte per reformar l’article 66 de la llei electoral (LOREG). Amb això es pretén fer obligatòria la celebració de debats entre candidats i la difusió de les microdades de les enquestes en campanya per part dels mitjans de comunicació. La reforma matisa que estaran obligats a presentar-se als debats electorals obligatoris les forces polítiques que competeixen en aquests comicis, «llevat de causa justificada que sigui acceptada per la Junta Electoral competent».

L’objectiu, segons defensen en l’Executiu, passa per «dotar de més transparència els sistemes democràtics europeus», i per això aquestes dues modificacions estarien previstes en el pla d’acció per la democràcia. Un marc que deixa fora la rebaixa de l’edat de vot.

«Capitalitzar» avenços

Des del ministeri que dirigeix Sira Rego, no obstant, defensen que aquesta reforma s’incardini dins de la norma de joventut al ser una de les propostes recurrents en el procés participatiu per a l’elaboració del seu esborrany. De fet, aquesta norma busca establir un marc general «perquè les polítiques públiques adoptin una perspectiva juvenil de forma transversal i es garanteixi la perspectiva juvenil en la gestió de recursos públics i béns comuns, així com el foment participació juvenil en l’elaboració de les polítiques públiques».

Notícies relacionades

Junts mira de reüll a Aliança Catalana per perfilar la seva estratègia municipal

Mazón va parlar el 29-O 13 minuts amb Pradas i li va ignorar 4 trucades

En el PSOE empenyen per separar aquesta norma de la reforma de la llei electoral per evitar un «totum revolutum». Així mateix, assenyalen que «per ampliar drets de vot has d’anar a la LOREG».

El debat sobre la tendència a la dretanització dels més joves està obert i alguns sectors interns en el PSOE l’han agitat per oposar-se a la reforma. La discussió no seria aquesta, segons neguen des del Govern, per emmarcar-la en una qüestió més procedimental, de temps i recerca de consensos. A Sumar, per la seva banda, no eviten criticar les resistències en el soci majoritari de la coalició de Govern «al que no sigui capitalitzar tots els avenços».