El Govern desplega una estratègia per estrènyer llaços amb els municipis

«L’encàrrec del president ha sigut situar a l’epicentre del Govern els municipis sense importar de quin partit és cada alcalde», explica el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, a EL PERIÓDICO. Es tracta, assegura, de «descentralitzar el país» i de garantir la presència del Govern al territori més enllà de l’àrea metropolitana per donar resposta a les necessitats de cada lloc. Per fer-ho, el primer pas ha sigut el de tenir «antenes» a cada racó. És a dir, persones encarregades de pentinar el terreny, d’estar en permanent contacte amb els alcaldes per detectar les principals urgències i prioritats i d’exercir de «corretges de transmissió» per escurçar la distància amb la plaça de Sant Jaume.

El 75% dels municipis en un any

La peça sobre la qual recau la direcció estratègica d’aquesta comesa és la secretaria de Governs Locals, sota la batuta de Xavier Amor, i compta per fer-ho amb els delegats que té el Govern a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Catalunya Central, Penedès, Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran. «No podem tenir figures ornamentals», assegura Dalmau, donant a entendre que fins ara aquests càrrecs tenien un paper més simbòlic que executiu.

La delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz, defineix el nou escenari com «un punt d’inflexió». «Abans la delegació era poc coneguda i els municipis no la tenien tan present», assegura la també exalcaldessa d’Esplugues de Llobregat, que mira de «conèixer de primera mà» els reptes d’una vegueria barcelonina integrada per 117 municipis. «Hi ha hagut un canvi: ara els delegats som percebuts com una eina necessària per transmetre les polítiques al territori», afirma l’exalcaldessa.

Als vuit responsables territorials se’ls ha encarregat que aquest any hagin visitat el 75% dels municipis que formen part de les seves respectives àrees territorials, cosa que implica reunir-se amb els seus respectius alcaldes, una tasca que complementa l’ordre que ha donat també el president als seus consellers que vagin més enllà dels seus despatxos i trepitgin tant terreny com puguin. La delegada de Barcelona, per exemple, ha realitzat ja unes 50 visites institucionals i ha participat en 75 Juntes Locals de Seguretat. La del Camp de Tarragona, Lucía López, preveu arribar a l’objectiu al setembre.

A les delegacions també se’ls ha encomanat que setmanalment aportin un informe d’estat de situació per mirar de detectar necessitats i problemes «abans que esclatin». El mateix president va ordenar al gener resoldre en dos dies el problema de cobertura telefònica que arrossegaven des de fa mesos a Rocafort de Queralt (Tarragona) o el problema amb l’aigua potable a la Vilella Baixa perquè els veïns deixessin enrere les garrafes. A Palau s’ha convertit ja d’obligat compliment l’escrutini de la premsa local. «Intentem fer de pont entre el Govern i el món local per donar solució als problemes reals», explica a aquest diari la delegada López.

Recursos i actes descentralitzats

Aquesta capil·laritat que pretén tenir el Govern a cada racó de Catalunya es completa amb un programa de recursos i actes descentralitzats per presentar-los. Un clar exemple és el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat (PUOSC), una eina que serveix per donar suport als pobles petits i mitjans a través d’una línia d’inversió per al finançament d’infraestructures i millores dels serveis. El seu pressupost s’ha duplicat fins als 500 milions per als pròxims cinc anys, a més dels 9 milions d’euros en subvencions per finançar l’assistència tècnica dels municipis rurals fins als 2.000 habitants. Aquestes ajudes han sigut presentades vegueria per vegueria, fent partícips els alcaldes.

El mateix model de presentació descentralitzada s’ha seguit amb la reserva de solars públics per a la construcció d’habitatge protegit, projecte que forma part del pla del Govern per incrementar el parc en 50.000 habitatges fins al 2030 i en l’elaboració de la qual estan també implicats els delegats de la Generalitat. «L’habitatge i la seguretat són àmbits que preocupen la gran majoria d’alcaldes», resumeix la delegada Díaz.

Relació bilateral amb les capitals de província

En aquesta estratègia s’hi emmarca també el desplegament del nou model d’atenció ciutadana amb oficines com les que s’han obert a Tarragona, replicant el de Girona, on ja estan agrupats tots els serveis que ofereix la Generalitat. O que s’hagi exportat la comissió bilateral de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona als altres tres consistoris de capitals de província perquè les principals ciutats tinguin una relació més directa amb la plaça de Sant Jaume. Just el passat 7 d’abril es va celebrar la de Tarragona amb el conseller Dalmau i l’alcalde Rubén Viñuales.

Notícies relacionades

Pedra angular de la ciència biomèdica a Catalunya

Investigats per administració deslleial els marmessors de la fortuna de Pere Mir

«Les sensacions amb els alcaldes són molt bones», afirma López, que situa com a principals preocupacions als municipis de Tarragona la vivenda, l’escassetat d’aigua a l’interior i el dèficit de secretaris i interventors en petits ajuntaments.

Illa va posar el municipalisme al cor del seu mandat des de la primera reunió del Govern, quan va anunciar que recuperaria la llei de barris que va impulsar Pasqual Maragall durant el primer tripartit per convertir-la en un vaixell insígnia de la seva presidència. I tampoc és casual que la primera llei que es va aprovar al Parlament en aquesta legislatura fos la de l’Estatut de Municipis Rurals per lluitar contra la despoblació. «Estem fent un canvi en la relació del Govern amb el territori», resumeix Dalmau, mentre pel despatx del president Illa van desfilant alcaldes pràcticament cada setmana.