Xavier Amor, secretari de Governs Locals de la Generalitat: "Hem d’ajudar els ajuntaments; no importa el color polític"

El secretari de Governs Locals de la Generalitat, exalcalde de Pineda de Mar i expresident de la Federació de Municipis de Catalunya, dissecciona la relació entre l’Executiu català i els municipis.

«Un problema és tan important a la Vilella Baixa [206 habitants] com a l’Hospitalet» 

Xavier Amor, secretari de Governs Locals de la Generalitat: "Hem d’ajudar els ajuntaments; no importa el color polític"
3
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

¿Com ha viscut passar a l’altra banda del municipalisme, com és sent alt càrrec del Govern?

Mig de broma i mig de debò. Acostumo a dir que m’han posat aquí per fer realitat tot el que he reivindicat com a alcalde i com a president de la FMC [riu]. L’encàrrec que vaig rebre del president Illa i del conseller Dalmau és acompanyar i ajudar els alcaldes i alcaldesses de Catalunya des de la proximitat: volem que tinguin un telèfon al qual puguin trucar si tenen algun problema. Estem a prop d’haver visitat ja el 100% de municipis.

¿Quines són les claus de l’acció local del Govern?

El president ens va deixar molt clar des del primer dia que hem de transcendir els colors polítics, més enllà que el Govern sigui socialista, i tenir clar que Catalunya és molt més que l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquesta línia, remarco l’Estatut de Municipis Rurals, la primera llei que vam portar al Parlament; les comissions bilaterals amb els municipis, fa uns dies amb Tarragona; i el pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), inversió que hem duplicat.

¿Quines són les preocupacions locals que ha captat en aquests primers vuit mesos en el càrrec?

En tinc tres molt presents. Primer, que els alcaldes ens demanen facilitar les tramitacions: hem d’agilitzar els processos com a Administració pública perquè els ajuntaments ens vegin com a part del seu equip. No vull que els tècnics municipals esbufeguin quan demanen una subvenció a la Generalitat. Un exemple de solució és el nou PUOSC. Després hi ha un tema de finançament: els ajuntaments han de poder gastar el seu romanent de tresoreria, sobretot quan la gran majoria estan sanejades. Finalment, ens insisteixen en el dèficit de funcionaris amb habilitació nacional, que no és un problema menor. La grandesa passa per entendre que és igual d’important un problema de l’Hospitalet [282.000 habitants] com un problema de la Vilella Baixa [206 habitants] per no poder fer un pou perquè li falten 45.000 euros.

Donen molta importància a la relació amb l’autogovern de l’Aran.

Sí. Aquesta secretaria vol estar molt present en la singularitat de l’Aran. Treballem amb ells per garantir que els serveis que es donin allà siguin de la mateixa qualitat que a la resta de Catalunya, i això té molt a veure amb connectivitat.

Parla d’infrafinançament. Probablement, el que més consens polític genera entre ajuntaments. ¿Quina és la solució?

L’estratègia és desenvolupar a mitjà/llarg termini dues lleis: la llei de governs locals i la llei de finançament local. La primera hauria d’ordenar institucionalment Catalunya i delimitar les competències. La segona hauria de dotar totes aquestes competències de fons. És una qüestió complexa, perquè requereix majories qualificades i l’aritmètica al Parlament és complicada. D’altra banda, l’operativa del dia a dia és el fons de cooperació local, que és la nostra eina financera per tal de dotar les entitats locals.

Aquí entra el sempre discutit tema entre Generalitat i ajuntaments de les competències impròpies, que els municipis han anat assumint.

En aquests casos no crec que cap alcalde, davant una problemàtica, miri cap a una altra banda. Ho sé perquè he sigut alcalde i m’ha tocat mullar-m’hi: acabes muntant el servei tot i que hi hagi competències que no et toquen.

Notícies relacionades

Una política simbòlica del Govern és el pla de barris.

Els alcaldes ens transmeten que en tenen moltes ganes. És l’oportunitat de transformar molts barris que, a banda de l’espai públic, tenen també necessitats d’acció social amb intervencions de microcirurgia en àrees degradades.