ERC i Junts exigeixen resultats abans de l’estiu en finançament i amnistia
Els republicans no s’asseuran a negociar els pressupostos si no hi ha avenços / En les carpetes dels postconvergents hi ha també les competències en immigració i el català a la UE

El tercer trimestre del curs sol ser el més curt, especialment si la Setmana Santa cau a mig abril, com aquest any. Però no per això l’avaluació final és més benèvola. Tant ERC com Junts preveuen tornar de l’aturada festiva amb les exigències al màxim i amenacen amb conseqüències tant per al Govern com per a la Generalitat en cas de no obtenir resultats. Els republicans s’han marcat com a fita el finançament, mentre que els postconvergents reclamaran a Pedro Sánchez que doni sortida a l’oficialitat del català a la UE i a l’aplicació de la llei d’amnistia, que han de propiciar (aquest cop sí) la tornada definitiva de Carles Puigdemont. Tot això, abans de les vacances d’estiu.
ERC té molts fronts oberts tant a Barcelona com a Madrid, com són el traspàs de Rodalies i la condonació parcial del deute del FLA, però en les pròximes setmanes emergirà l’exigència d’una nova carpeta decisiva per als republicans: que es compleixi amb el nou finançament per a Catalunya. El pacte d’investidura que el partit de Junqueras va firmar amb el PSC fixava que el president Illa havia de tenir un model a punt per implementar-lo abans del "primer semestre de 2025". Ara ERC està preparada per exigir que s’executi aquesta clàusula.
Recaptació d’impostos
Cap nou model tindrà viabilitat si en l’operació no participa el Govern central. Per això ERC vol que abans del 30 de juny es formuli una proposta "avalada" pels dos executius: el d’Illa i el de Sánchez. I, tot i que els dos gabinets siguin socialistes, l’entesa no és fàcil, ja que un dels eixos és que la Generalitat faci un salt qualitatiu en la recaptació d’impostos que ara recapta l’Estat. ERC comença a impacientar-se perquè encara no ha rebut senyals de vida del comitè d’experts que va crear el Govern per formular una proposta.
¿I què passa si el 30 de juny no hi ha resultats? Fonts de la direcció republicana són taxatives: "No ens asseurem a negociar els pressupostos". Ni els de la Generalitat ni els de l’Estat. I és precisament per aquestes dates quan els dos governs han de dictar les primeres ordres executives per posar en marxa tota la maquinària administrativa que es necessita per començar a elaborar els comptes de l’any 2026. ERC considera que el seu avís hauria de tenir conseqüències, perquè tant Illa com Sánchez ja no van poder aprovar els pressupostos d’aquest any i difícilment es podran permetre una altra pròrroga.
També els postconvergents assenyalen a juny com a data límit i exigeixen que el maig serveixi per avançar en les seves carpetes pendents amb el PSOE. Quan Puigdemont va decidir deixar en stand by les negociacions amb els socialistes, ho va fer reclamant millores en tres carpetes: la delegació de competències en immigració, l’oficialitat del català a la UE i aplicar la llei d’amnistia.
La primera, tot i que queda pendent la tramitació parlamentària i superar l’escull de Podem, es va desbloquejar quan Junts va retirar el seu ultimàtum –qüestió de confiança– a instàncies del mediador internacional. Des d’aleshores, segons Junts, hi ha una "pròrroga". Les negociacions segueixen, a Suïssa i al Congrés. No obstant, abans que comenci oficialment l’estiu, vol avenços en les altres dues carpetes. Sobre l’oficialitat del català a la UE, que va recordar l’agost de 2023 amb el pacte de la Mesa del Congrés, Junts exigeix la implicació directa de Sánchez per convèncer tots els socis europeus. La inclusió de noves llengües en la llista de la UE ha d’acordar-se per unanimitat i, malgrat els intents de fa un any i mig, encara queden països per acabar de convèncer.
Notícies relacionadesUn cop aprovada la llei d’amnistia al Congrés, la seva aplicació, que implicaria que Puigdemont pugui tornar a Catalunya, depèn dels tribunals. Però la direcció de Junts creu que el PSOE podria fer més perquè els jutges l’executin. De moment, el Tribunal Suprem ha rebutjat exonerar els líders del procés, però al juny s’espera una resolució del Tribunal Constitucional a favor de la constitucionalitat de la norma. Des de Junts esperen que el primer veredicte del TC vagi acompanyat d’un pronunciament sobre la inclusió del delicte de malversació en l’amnistia, en resposta als recursos d’empara presentats per exmembres del Govern de 2017 com Jordi Turull i Oriol Junqueras. Si es compleix aquesta previsió, dirigents del partit veuen possible que Puigdemont pugui tornar a l’estiu. Els postconvergents també reclamen una "amnistia política", que es podria concretar en una reunió entre Sánchez i Puigdemont.
¿I si no hi ha nous avenços en aquestes qüestions? Junts descarta tornar a reclamar a Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança, així com recolzar una moció de censura amb PP i Vox. Però amenacen de despenjar-se de la majoria de la investidura. Si ho fessin, Sánchez hauria d’acceptar nous revessos en el Congrés.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- A JAÉN El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»
- Una au intimidadora El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Procediment penal obert Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero