El Congrés rebutja la majoria d’iniciatives ciutadanes

De 160 propostes de normes presentades, la Cambra Baixa només ha donat llum verda a dues de registrades per més de 500.000 persones

Segur que alguna vegada, quan passejava pel carrer, algú li ha requerit la seva firma per poder anar al Congrés dels Diputats i, amb la seva rúbrica i la de 499.999 persones més, presentar una proposició de llei per canviar això o allò. La iniciativa legislativa popular (ILP) és la figura recollida en l’ordenament jurídic espanyol per "intensificar la participació dels ciutadans", segons diu la llei. No obstant, des de l’aprovació de la Constitució, només dues iniciatives d’aquest estil han tingut sort i han sigut aprovades. La resta –més de 160– s’han oblidat en un calaix, s’han rebutjat o, directament, no s’han admès a tràmit.

No s’ho prengui com un greuge personal. La Cambra Baixa és gairebé igual de taxativa amb les normes impulsades pels parlaments autonòmics, només ha donat el vistiplau a 23 lleis de gairebé 200 propostes. Això deixa clar que el Congrés, porta d’entrada d’aquestes iniciatives, guarda amb recel la funció legislativa que li confereix la Constitució.

Va caldre esperar fins al 3 de novembre de 1983, cinc anys des de l’aprovació de la Carta Magna, perquè els ciutadans s’estrenessin amb el registre d’una ILP. Des d’aquell dia, la societat ha entregat davant la Junta Electoral Central, encarregada de fiscalitzar aquest procés, diversos milions de firmes, moltes de les quals no han servit per a res. La gran majoria d’iniciatives són inadmeses a tràmit per la Mesa del Congrés, ja que la Constitució deixa clar que aquests textos no podran versar sobre "matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional, ni pel que fa a la prerrogativa de gràcia."

I les que passen aquest primer filtre després han d’estar recolzades per la firma de 500.000 persones. Si això s’aconsegueix, la iniciativa queda a mercè dels diputats. El Congrés ha rebutjat en els últims 42 anys una desena de propostes impulsades per aquesta via i n’ha acceptat debatre el mateix nombre: 10. Tan sols dues han sigut aprovades: una per a la regulació de la tauromàquia com a patrimoni cultural durant el govern de Mariano Rajoy i una altra per a la protecció del Mar Menor, fa tres anys.

Regularització massiva

Notícies relacionades

Ara, la Cambra Baixa debat una ILP per legalitzar mig milió de migrants. La iniciativa, que es va acceptar a tràmit el juny del 2024, està bloquejada pel PSOE i el PP, que apliquen la seva majoria a la Mesa del Congrés per prorrogar el termini d’esmenes constantment. Tot i així, afirmen fonts parlamentàries, hi ha un text bastant consensuat, però els socialistes no acaben de fer el pas.

Els parlaments autonòmics no tenen més sort. Des de 1981, quan el Parlament de Catalunya va remetre al Congrés una proposició de llei per "crear i cedir a la Generalitat de Catalunya un tercer canal de televisió de titularitat estatal", un text que va acabar caducant, només 22 normes impulsades per les comunitats han tingut el vistiplau de les Corts Generals, d’un total de 196. La resta han sigut rebutjades, han caducat per la inacció de les cambres, han decaigut per diferents motius o han sigut oblidades en algun calaix de la Mesa del Congrés. El bloqueig dels textos autonòmics se sol produir en les legislatures en què governa el PP. De les 22 lleis aprovades, 15 han tirat endavant amb un president socialista i només set amb un de popular.

Temes:

Govern Ciutadans PSOE Espanyol

Inicia sessió 0 Comentaris

Devots del papa Francesc després de la seva mort: "No crec en Déu, però hi ha un abans i un després del seu papat"

El TS confirma la multa a una fiscal per retards en assumptes assignats