Devots del papa Francesc després de la seva mort: "No crec en Déu, però hi ha un abans i un després del seu papat"

La notícia de la mort del pontífex s'ha fet pública fa tot just tres quarts d'hora i aquest és l'interrogant que s'apodera d'una plaça de la catedral que havia despertat preparada per festejar la Pasqua, la commemoració de la resurrecció de Jesucrist, però que s'ha anat tenyint de dol. De fet, toquen les campanes fúnebres, so que es barreja entre turistes encara aliens a la notícia arrossegant 'trolleys' i fent-se 'selfies' davant l'imponent edifici gòtic.

El llenguatge de les campanes

Però és per aquest tocar lent i solemne de les campanes que alguns veïns del Gòtic han acabat assabentant-se que el papa Francesc havia mort. El boca-orella sobreviu en l'era de la intel·ligència artificial. "Jo no crec en Déu. Si fos tan bo i totpoderós, tots seríem feliços. Ara bé, Francesc ha estat el millor Papa que hem tingut en segles. Hi ha un abans i un després del seu papat", assegura Leonor, de 71 anys, veïna del Gòtic. No té intenció d'assistir a cap missa, tot i que recorda amb orgull com ella i les seves germanes van ser batejades a la catedral.

"Per qui toquen les campanes?", pregunta Gloria, una altra resident del centre, de 63 anys, a una de les treballadores que custodien les portes. Ella li ha donat la mala notícia, tot i que ella respon relativitzant el succeït com una cosa esperable des de fa temps. "És llei de vida", argumenta obrint els braços la dona, que es reconeix com a creient. I preguntada pel llegat que deixa, confessa que no ha estat precisament una fervorosa de Francesc: "M'agradava més l'anterior". És a dir, Benet XVI.

La primera missa després de la notícia

Dins de la catedral, el mossèn Joan Rodríguez és l'encarregat d'oficiar la missa de les 11 hores a la capella del Santíssim, la primera des que ha transcendit la mort del pontífex. "El Papa ha mort, acaba de morir", diu davant d'uns fidels que guarden silenci amb el cap cot. "Això ens entristeix, naturalment, i preguem per ell. Doneu-li, senyor, el repòs etern", diu per, tot seguit, convidar-los a entonar un Pare Nostre i un Ave Maria. Tanca les oracions donant "gràcies als 12 anys" de papat, un mandat del qual destaca la lliçó que en "l'ADN dels cristians" ha d'estar "l'alegria" per contagiar la fe i no anar "malhumorats".

És just quan acaba aquesta missa que s'obre la capella de Santa Llúcia amb una foto memorial i un llibre de condolences per la mort del Papa Francesc, alhora que s'anuncia que l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, presidirà la missa de Pasqua a la tarda amb una oració especial. Montserrat, una veïna de Sant Boi de Llobregat de 81 anys, ja tenia previst acudir amb una amiga a aquesta capella per pregar a Santa Llúcia dies abans d'operar-se de la vista. "Ara pregaré també pel Papa, que ha fet molt per la gent pobra i treballadora, en la qual m'incloc", assegura, mentre la seva companya seu sense dir paraula contenint les llàgrimes.

L'ambient eclèctic de la capella de Santa Llúcia

A prop d'elles, una família de turistes de la República Dominicana s'assabenta en aquest precís moment de la defunció. "Crèiem que la fotografia era per pregar per la seva salut, i així ho hem fet", sostenen encara en estat de 'xoc' i després d'haver posat també una espelma i escrit al llibre de condolences. El degoteig de visites a la capella va 'in crescendo' i és variat. Hi entren des de turistes amb la pell vermellosa o lluint samarretes del Barça a monges, de veïns a altres visitants que han aprofitat que passaven el dia a Barcelona per retre el seu petit i particular homenatge.

Des de la cantonada de la capella ho observa tot Robert Baró, canonge de la catedral. "Francesc, que ha predicat sempre la vida eterna, ha mort en el moment més coherent, per Pasqua, el dia que ressuscita Jesús", assegura en un ambient eclèctic. I és que mentre devots s'agenollen davant la foto del Papa o bé entren fugaçment per mirar la seva imatge en silenci dins de la capella es cola la versió de 'Tu calorro' d'Estopa que toquen els músics que habitualment s'instal·len al carrer de Santa Llúcia. El toc de difunts de les campanes, continua.

I després de Francesc, què?

Notícies relacionades

El TS confirma la multa a una fiscal per retards en assumptes assignats

Vot als 16 anys i més canvis

Això sí, des del moment en què l'edifici de l'Arquebisbat de Barcelona penja el crespó al seu balcó, se'n van amb la seva música a una altra banda. En aquest moment, José Luis, un veneçolà de 55 anys que acaba d'aterrar a Catalunya per assistir a un congrés, entra a la capella, a la porta de la qual ha estat conscient també de la defunció de Francesc. Reflexiona sobre els seus adeptes i detractors i parla també de la incertesa del proper conclave. Isabel Lafuente, de 79 anys i veïna de Badalona, no té dubtes quan assegura que el Papa "ha fet molt bé, especialment, a la joventut", i que aquest esperit l'ha mantingut fins a "l'últim minut".

Precisament és un jove turista francès de 33 anys, Luciano, qui, després de pregar davant la seva fotografia i alabar el pontífex per ser "bona persona" i "bon dirigent" eclesiàstic, verbalitza la preocupació que s'estén entre els fidels a l'espera d'una fumata blanca que donen per descomptat que anirà per llarg en ple terratrèmol de l'ordre mundial: "El meu temor ja no és per la mort del Papa, és ja per què passarà amb els catòlics".