L’etern incompliment del Govern amb les inversions

Tot i que durant molt temps el procés es va emportar tot el protagonisme en la conflictivitat entre la Generalitat i l’Estat, hi ha un altre assumpte que des de fa anys provoca controvèrsia entre les dues parts i és la falta d’execució de les inversions estatals a Catalunya. Simplement i planerament: el Govern mai executa totes les inversions que preveu en els Pressupostos Generals de l’Estat. La polèmica ha tornat amb força perquè l’últim informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) admet que en el primer semestre del 2024 només es va executar un 20% de la inversió prevista a Catalunya. En el conjunt del 2023, no va passar del 45%. Un de cada dos euros no va arribar a invertir-se. En les últimes dues dècades s’han ideat des de Catalunya almenys quatre mecanismes diferents per corregir aquest problema crònic. Tres han fallat i, el quart, està en fase embrionària.

Una disposició en l’Estatut.

El primer gran mecanisme per intentar aturar el problema es va incloure en l’Estatut del 2006. Va ser la famosa disposició addicional tercera que fixava que durant set anys la inversió estatal s’havia d’equiparar al pes del PIB de Catalunya en el global de l’Estat –entre el 18 i el 19%–. Només es va pagar com tocava el 2010. El 2011, ja en plena recessió i amb les retallades a l’ordre del dia, es va deixar de complir. Aquesta situació, més enllà de l’incompliment en si mateix, ha generat un nou problema: una batalla entre la Generalitat i l’Estat sobre a quant ascendeix el deute pendent. El Govern de Pere Aragonès va fixar aquesta xifra en els 12.000 milions, una suma que el Govern de Sánchez mai va reconèixer. El nou Govern de Salvador Illa ha creat un grup de treball perquè determini l’import a liquidar entre 2009 i 2013. Una dècada després, el conflicte segueix pendent de resolució. Per a un exconseller que va negociar diverses vegades amb el Govern aquesta qüestió, el problema sempre va ser el següent: "Una vegada el ministre s’aixeca de la taula, el que pactes és com si no hagués passat".

Una comissió amb poc recorregut.

L’Estatut no només va incloure la disposició addicional tercera, sinó que també va obrir la possibilitat de posar en marxa una comissió específica per controlar el compliment de les inversions del Govern a Catalunya. El fòrum en qüestió és la Comissió Bilateral d’Infraestructures. La seva capacitat d’incidència en tot aquest temps ha sigut escassa: en 18 anys –la primera reunió va ser l’abril del 2007 a Madrid– s’ha reunit només quatre vegades. Tant el Govern d’Aragonès com el d’Illa han intentat ressuscitar-la, però el pronòstic d’èxit és reservat. En la seva última trobada, el 17 de febrer d’aquest any, la comissió va assumir un nou repte: intentar fer complir el calendari del traspàs de Rodalies. En el seu repte original, vigilar l’execució pressupostària, no va aconseguir resultats.

Les ‘encomandes’ de gestió.

Com el problema en l’execució de les inversions s’enquistava, el 2022 es va emprovar un tercer intent. ERC va pactar amb el PSOE una nova fórmula per desencallar aquestes inversions. Va ser acollir-se a la figura de les encomandes de gestió, un mètode que ja s’aplica a Navarra i Euskadi. La idea era que, davant la falta d’execució estatal, l’Estat transferiria els recursos a la Generalitat i seria l’Administració autonòmica qui s’encarregaria d’executar les obres. Així, si no es complia, ja no seria imputable al Govern central, sinó a l’autonòmic.

Tampoc ha canviat gaire el panorama. El Govern d’Aragonès va posar en marxa els tràmits per començar les encomandes a la N-II, la N-260, els intercanviadors ferroviaris de Sant Cugat i accessos a l’AP-7 i l’AP-2. No va ser fins a finals del 2024 quan el Govern, ja amb el PSC al capdavant, va aconseguir avançar els convenis de l’AP-7, l’AP-2 i la N-260 –la resta segueixen pendents–, però dista de ser el mecanisme àgil per desencallar inversions. Precisament dimarts la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, va treure pit d’aquestes encomandes. Va dir que estaven "donant bons resultats", però va admetre que l’execució de les inversions havia "de millorar".

La falta d’execució és munició per a ERC i Junts per desgastar Sánchez i allunya el seu possible suport als Pressupostos estatals del 2026. El secretari de Junts, Jordi Turull, va dir aquesta setmana que no negociaran fins que s’hagi executat "el 100% dels que es va comprometre el 2024" o fins que es compensi el que falta per executar a través d’una transferència la Generalitat. "El que passa ara és un escàndol", va dir. El dirigent d’ERC, Isaac Albert, va apuntar en la mateixa direcció: "La falta d’inversions és un drama històric que, lluny de millorar, s’ha consolidat en el temps".

Notícies relacionades

Puente reta el PP a auditar la factura del dinar de Mazón a El Ventorro

Els ‘acaraments’ del jutge Peinado

El penúltim intent: un consorci paritari.

En les negociacions d’investidura d’Illa –l’estiu del 2024– va sorgir el penúltim intent de trobar una fórmula exitosa. ERC va imposar al PSC crear un consorci paritari Estat-Generalitat per mirar d’aturar el "dèficit d’inversions a Catalunya i la baixa execució". Un organisme centrat, en exclusiva, a acabar amb el problema. En l’última reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, el febrer passat, es va posar en marxa el grup de treball per dissenyar-lo amb l’objectiu que estigui llest el 2026. De moment doncs, segueix en fase embrionària.