Sánchez tanca el primer trimestre amb 4 reials decrets i una sola llei aprovada

A finals del 2024, a punt que Pedro Sánchez firmés el seu any menys productiu al Congrés, amb 25 normes publicades en el Butlletí Oficial de l’Estat, la maquinària socialista es va posar en marxa per intentar enaltir la tasca legislativa. Ja en aquest 2025, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, no ha deixat de reivindicar que els treballs a la Cambra Baixa no paren, que les negociacions amb els socis són constants i moltes de les lleis estan en tràmit de ponència. És a dir, el pas previ a la seva aprovació pel Congrés.

No obstant, el Govern de PSOE i Sumar està molt lluny de les 74 lleis del 2022 o les 65 del 2021. Les majories a la Cambra Baixa són diferents, òbviament, i en aquesta legislatura l’Executiu no pot perdre cap dels seus aliats si vol tirar endavant una votació. Això dona poder a tots els socis i Junts és qui més ho està aprofitant, pressionant els socialistes cada vegada que aquests necessiten els seus suports.

Aquesta dinàmica molesta en altres partits. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha criticat el Govern en diverses ocasions per estar sempre pendent de les exigències dels de Carles Puigdemont mentre que a la resta dels partits els ofereix "llenties". També hi ha retrets per part del PNB, tot i que més generals, per la incapacitat d’alguns partits per arribar a acords. L’ara líder del partit, Aitor Esteban, no deixa de repetir que és necessària buscar "la quadratura del cercle".

Un començament complex

Sánchez va arrencar l’any amb una dura derrota parlamentària. En el primer ple del període de sessions, el Govern va perdre dos reials decrets –el decret òmnibus amb ajudes al transport i la revalorització de les pensions i el decret amb l’impost a les energètiques– després que Junts anunciés el seu rebuig absolut pel "trilerisme" de l’Executiu. Aquell dia, els socialistes només van aconseguir salvar la reforma de les pensions, i va ser gràcies al PP.

Dues setmanes després, Junts va votar a favor del decret òmnibus, una mica més rebaixat, a canvi que es tramités la seva iniciativa per instar Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança. Una cosa que, després, va quedar en no-res. Però la sempre tensa relació entre les dues parts va portar els postconvergents a tombar la llei del Govern per a la creació de l’Agència Estatal de Salut Pública com a represàlia per unes esmenes que els socialistes van suprimir de la llei de desaprofitament alimentari, l’única norma que han aprovat. Tot i així, l’Executiu encara l’aturada de Setmana Santa –no hi haurà plens fins al maig– amb un gust de victòria després que en l’últim ple aconseguís la convalidació del reial decret per al repartiment de menors migrants no acompanyats i un altre amb ajudes a la compra de vehicles elèctrics. A més, va obtenir el suport de tots els seus socis per enviar dues lleis més al Senat: una per reformar la llei d’associacions i prohibir aquelles que facin apologia del franquisme i una altra amb el concert econòmic del País Basc.

Notícies relacionades

Devots del papa Francesc després de la seva mort: "No crec en Déu, però hi ha un abans i un després del seu papat"

El TS confirma la multa a una fiscal per retards en assumptes assignats

A curt termini, aquestes dues últimes iniciatives i un altre projecte per impedir que les empreses puguin acomiadar de manera automàtica els treballadors que siguin reconeguts amb una incapacitat permanent, són les úniques lleis que estan tramitant-se al Senat i que podran aprovar-se abans de l’estiu. Mentrestant, al Congrés hi ha una desena de textos que estan en fase de ponència, tot i que fonts socialistes expliquen que no s’activaran els tràmits fins que no tinguin acords tancats amb tots els socis que els permetin guanyar una votació.

En aquest punt està la reforma de llei de seguretat ciutadana, la llei mordassa, que a l’estiu complirà 10 anys des de la seva aplicació o una iniciativa legislativa popular per legalitzar mig milió de migrants. A més, davant la falta de suports, el PSOE s’ha vist obligat a frenar l’anomenada llei Begoña que busca la "protecció dels drets fonamentals davant l’assetjament que es deriva d’accions judicials abusives" o la delegació de les competències de migració a Catalunya que va pactar amb Junts.