El Govern concedeix la Creu de Sant Jordi al president de Prensa Ibérica, Javier Moll

El Govern de Salvador Illa ha concedit al fundador i president del grup editorial Prensa Ibérica, Javier Moll de Miguel (Saragossa, 1950), la Creu de Sant Jordi 2025, un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat a les personalitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural".

L'empresari i editor ha estat distingit pel "seu gran esperit emprenedor i la seva reconeguda trajectòria com un referent del món de la informació i la comunicació". L'executiu destaca que Moll presideix un grup que es va crear fa més de 45 anys i que, "gràcies a la seva gran visió empresarial i als seus constants esforços", ha aconseguit que creixi "fins a convertir-se en un dels principals grups de comunicació del país".

Llicenciat en Dret, el 1978 va iniciar una reconeguda trajectòria com a empresari periodístic amb l'adquisició d'Editorial Prensa Canaria, a la qual pertanyien La Provincia i Diario de Las Palmas.

La fundació de Prensa Ibérica com a grup familiar d'empreses regionals data de 1984, any en què la companyia va adquirir La Nueva España d'Astúries, Levante-EMV de València i Información d'Alacant i va iniciar un intens procés d'expansió a la península ibèrica.

Prensa Ibérica s'ha convertit, després de l'adquisició del Grup Zeta el 2019, el llançament d'El Periódico de España el 2021 i la recent incorporació de capçaleres com El Correo Gallego i El Correo de Andalucía; en el grup líder de la premsa regional i local a Espanya, amb 27 diaris impresos i digitals en dotze comunitats autònomes i gairebé 70 Cròniques locals, a més de diverses revistes.

El Govern recalca que formen part de Prensa Ibérica alguns dels mitjans de comunicació més destacats de Catalunya com EL PERIÓDICO, el Diari de Girona, el Regió 7 o l'Sport. "El seu èxit empresarial i el seu important compromís amb la informació lliure i independent li han proporcionat un gran respecte dins del sector empresarial i dels mitjans de comunicació, on ha arribat a presidir l'Institut de l'Empresa Familiar i l'Associació de Mitjans d'Informació", afegeix la Generalitat. Javier Moll està casat amb Arantza Sarasola, vicepresidenta de Prensa Ibérica, i té cinc fills i deu néts.

El món artístic i cultural

Entre les altres 20 persones i 10 entitats que també han estat reconegudes figuren l'exconseller del tripartit Joan Saura, antic dirigent del PSUC primer i d'ICV després. De fet, en l'anterior lliurament de medalles va ser Josep-Lluís Carod-Rovira, exdirigent d'ERC, qui va rebre el guardó per part de l'actual Govern d'Illa.

En l'esfera artística sobresurten dos noms. Per una banda, el de l'actriu Loles León, de qui es reconeix la seva "exitosa" trajectòria durant més de cinc dècades i la seva defensa pública del feminisme. Es dona la circumstància que fa un parell de mesos el seu nom va generar polèmica perquè els partits independentistes van tombar a l'ajuntament de Barcelona que se li atorgués la Medalla d'Or de la ciutat amb l'argument que ha estat "bel·ligerant contra la normalització del català", de la mateixa manera que també va recaptar el rebuig de la dreta. L'altre nom que despunta en el llistat és el de la cineasta Carla Simón, a qui defineixen com "una de les referències contemporànies més destacades" del cinema català i de qui lloen la faceta "social" de les seves obres amb pel·lícules com 'Estiu 1993' i 'Alcarràs'.

En l'àmbit cultural, són distingits també l'artista visual Eugènia Balcells i la periodista Rosa Maria Calaf Solé, la ballarina i coreògrafa Montse Colomé Pujol, la dramaturga Lluïsa Cunillé Salgado, l'escriptora Mercè Ibarz, el músic i gestor cultural Marc Lloret Isiegas, el director d'orquestra Josep Pons i Viladomat i el filòleg i sociolingüista Isidor Marí Mayans per la seva tasca per la normalització del català. El president del Grup Planeta i d'Atresmedia, José Creuheras Margenat, també és un dels guardonats a qui el Govern defineix com un dels empresaris catalans "més reeixits i amb gran prestigi", a més de subratllar la seva tasca com a "mecenes cultural".

També destaquen la farmacèutica i investigadora Montserrat Baiget Bastús, eminència en l'estudi de la genètica molecular, i el biòleg i ecòleg Ramon Folch Guillèn, que ha exercit de consultor ambiental de la UNESCO, fins al geòleg Josep Maria Mata-Perelló i l'optometrista Manuel Roure Arnaldo. El líder sindical Joan Caball Subirana, que va ser durant 25 anys el líder d'Unió de Pagesos, està inclòs en els premiats, que completen la pedagoga Mireia Montané Tuca, l'empresària Laura Roigé Pons i l'alpinista Josep Manuel Anglada Nieto.

El reconeixement a les entitats

La Creu de Sant Jordi es lliura també a una desena de col·lectius de tota índole. Destaquen el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, que recentment ha celebrat els seus 50 anys d'existència. També la institució Unió per la Mediterrània, ens de cooperació entre els països que conformen l'arc mediterrani, així com la companyia de teatre La Cubana, que també està de commemoració pel seu 45 aniversari.

En l'àmbit cultural, reben la medalla el Centre de Titelles de Lleida, la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona, que compleix 200 anys d'existència i el grup Sabor de Gràcia, de qui es destaca la seva tasca de difusió de la rumba catalana.

Notícies relacionades

Mor Lluís Prenafeta, la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat

El Govern aprova el pla d’inversions per arribar al 2% del PIB de despesa en defensa aquest any amb 10.471 milions

En el flanc de col·lectius activistes, són premiats el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), que celebra els seus 50 anys de trajectòria; i que va ser la primera entitat d'aquesta índole reconeguda legalment a Espanya, la Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls. Tanquen la llista de guardonats l'Institut Jaume Huguet - Antiga Escola del Treball de Valls i la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic.

El repertori de premiats respecta la paritat de gènere, i també respon a la voluntat del Govern de reflectir la diversitat de camps en què treballen les persones i entitats que reben la Creu de Sant Jordi.