El Govern aprova el pla d’inversions per arribar al 2% del PIB de despesa en defensa aquest any amb 10.471 milions

El Govern central ha trepitjat l’accelerador durant el primer trimestre de l’any per arribar al 2% del PIB de despesa en defensa compromès amb l’OTAN i la UE en el marc del pla de rearmament. Per fer-ho, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el Pla Nacional per al Desenvolupament i Impuls de la Tecnologia i la Indústria de la Seguretat i Defensa que demà es remetrà a Brussel·les. Amb aquest pla s’assolirà aquest mateix any 2025 el compromís d’arribar al 2% del PIB en despesa militar, segons ha confirmat el president del Govern, Pedro Sánchez, durant una compareixença a la Moncloa. En total, es mobilitzaran 10.471 milions d’euros. «Un compromís important, però també proporcional», que es farà sense apujar impostos, sense incórrer en dèficit ni fer retallades a l’Estat de benestar, segons ha garantit el cap de l’Executiu.

«No tocarem ni un cèntim de la despesa social per finançar aquest augment de la inversió en seguretat i defensa», ha reiterat Sánchez reconeixent les diferències amb els seus socis parlamentaris i de coalició. De fet, Sumar ha presentat una objecció formal al pla en el Consell de Ministres. Concretament, al punt referent «a la fabricació i compra de nous instruments de defensa i dissuasió». El cap de l’Executiu ha reconegut «discrepàncies», però rebaixant les diferències a «matisos» i valorant que hi ha consens en el «fonamental» del pla. Aquest eix suposa gairebé una cinquena part dels 10.471 milions d’euros d’inversió, que sortiran íntegrament del pressupost nacional.

La resta d’eixos del pla té a veure amb «millorar les condicions laborals, la preparació i l’equipament de les nostres Forces Armades per equiparar-les amb les dels països més avançats de la UE» (35% de les inversions); «desenvolupar i adquirir capacitats de telecomunicacions i ciberseguretat (31%); «reforçar el paper de les nostres Forces Armades en la gestió d’emergències i desastres naturals, com inundacions. l’OTAN o incendis» (17%) i «millorar les condicions de seguretat dels quasi 3.000 efectius que integren les 16 missions de pau d’Espanya a l’exterior, sota les banderes de la Unió Europea, l’OTAN o les Nacions Unides».

El finançament provindrà en bona mesura dels remanents dels pressupostos del 2024, del fons de recuperació de la UE, dels estalvis per la reducció en el pagament d’interessos del deute i de certes partides incloses en els comptes prorrogats del 2023 que ja no es necessiten per la comesa a què van ser assignades i que serien transferides. El pla no passarà pel Congrés, al no haver-hi nous pressupostos, ni recórrer a vies de finançament que suposin ampliacions de crèdit complementàries. Es tracta de «decisions de l’àmbit executiu», segons ha defensat Sánchez per esquivar un eventual bloqueig dels seus socis. «Aquest pla no requereix d’aprovació de les Corts»,ha conclòs després d’emparar-se en les competències executives atorgades per la Constitució.

A través de transferències de crèdit i el recurs al Fons de Contingència ja s’havien aprovat diferents partides en el Consell de Ministres. En la seva última reunió es va aprovar a més un préstec d’Indústria de 1.000 milions perquè el departament liderat per Margarita Robles tiri endavant el programa espacial PAZ 2, amb què continuar proporcionant a les Forces Armades i la Seguretat de l’Estat imatges preses des de l’òrbita terrestre. L’Armada atraurà una bona part de les inversions noves en el pla de l’Executiu i en la mobilització del pla s’inclouen també crèdits.

El desplegament del denominat Pla Nacional per al Desenvolupament i Impuls de la Tecnologia i la Indústria de la Seguretat i Defensa es va anunciar per a «abans de l’estiu», però es va optar per accelerar-lo per complir els compromisos davant la reunió aquest dimecres del comitè de planificació de l’OTAN. Un pla des del qual canalitzar l’augment de la despesa militar i concentrar el gruix de la «inversió addicional» exigida per complir amb la Comissió Europea. Es tractaria d’un salt de sis dècimes del PIB, després de revisar-se fins a l’1,4% l’invertit el 2024 (dels 1,28% previstos).

La intenció és mirar-se al mirall dels fons europeus per impulsar un salt tecnològic i industrial a través de col·laboració publicoprivada. El focus es posa en la innovació. La filosofia del pla, segons el va definir el cap de l’Executiu, és que serveixi «per crear ocupació i també empreses per continuar amb la reindustrialització empresa fa set anys a totes les províncies del nostre país, com vam fer durant la resposta a la pandèmia de la covid-19, servint-nos d’aquests recursos econòmics per estimular la nostra economia i modernitzar-la en clau verda i digital». La mirada està posada en convertir la necessitat d’augmentar la despesa en defensa en una «oportunitat» per a l’impuls tecnològic i industrial. Igualment, s’apunta a la màxima de «generar ocupació». Tot això, amb l’objectiu que Espanya centri les seves inversions en material de doble ús i R+D.

Per tot això, Sánchez ha tombat les crítiques d’alguns socis parlamentaris per presentar aquest pla com una oportunitat de creixement econòmic. Segons les estimacions de la Moncloa, al llarg de la seva execució, el pla tindria un impacte estimat d’entre el «0,4 i el 0,7» del PIB. Així mateix, es defensa que ajudarà a modernitzar i dinamitzar el teixit empresarial de totes les comunitats autònomes. Sánchez ha traslladat que es crearan prop de 100.000llocs de treball, dels quals uns 36.000 serien directes.

El paper de l’Armada

Més enllà dels programes d’inversió ja previstos per Defensa, noves partides de despesa extraordinària es preveuen a l’Armada, els plans per adquirir capacitat expedicionària i de combat representen més d’un terç dels projectes d’innovació dels exèrcits. Amb nous capítols de despesa en Defensa, l’Armada podrà afrontar el programa de modernització de les cinc fragates F-100 –Álvaro de Bazán, Juan de Borbón, Blas de Lezo, Mëndez Núñez i Cristóbal Colón– i els sis caçamines –Duero, Tambre, Turia, Sella, Segura i Tajo– que actualment formen part de la Flota. 

La posada a punt dels caçamines, que fa 20 anys que estan de mitjana en servei, està prevista per l’Executiu, però no iniciada encara, des del 2023, amb un pla d’inversió de 135 milions fins al 2027 que ara podria veure’s incrementat per incorporar noves tecnologies als barcos, especialment en la detecció antisubmarina. Però és la revisió i posada a punt de mitja vida de les fragates el principal capítol de despesa: 3.000 milions d’euros, segons fonts no oficials de l’Armada, per dotar nous sistemes de guerra electrònica i de navegació, comandament i control per a 25 anys de vida operativa. 

La modernització de l’actual avantguarda de l'Armada suposa any i mig de treball en drassanes per cada vaixell, simultaniejant-se a Ferrol amb la construcció de les fragates F110, les més modernes amb què comptarà Defensa, i que actualment representen una primera fase d’inversió de 4.449 milions d’euros més. 

Per a la construcció de les F100, les referides fonts esperen l’anunci, aquest dimarts o més endavant, d’un increment al sostre de despesa del programa. El mateix s’espera per a la sèrie de submarins S80, especialment si el Govern decideix finalment augmentar la flota inicialment plantejada fins a sis d’aquestes unitats.

Notícies relacionades

Puente nega que la baixa execució pressupostària a Catalunya es degui a "la falta de voluntat política"

Mor Lluís Prenafeta, la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat

Amb l’augment d’inversió, a l’Armada tornen a sortir plans per a la construcció de petrolieres de port i més patrullers dels inicialment previstos, a més dels ja anunciats dos nous vaixells d’acció marítima i un altre vaixell d’aprovisionament en combat, per 550 i 211 milions respectivament, a més de l’increment de la flota de barcos hidrogràfics costaners amb 162 milions. 

No té Defensa encara decidit una altra inversió de primera línia, per pes i necessitat estratègica: l’ala fixa embarcada, o sigui, el pla per substituir els caces Harrier al portaeronaus Juan Carlos I, avions que fa 40 anys que estan d’ús i s’aproximen al final de la seva vida operativa. El caça nord-americà F35 de Lokheed Martin, l’única opció, continua sense ser assenyalat en el ministeri que dirigeix Margarita Robles.