Al Senat
Puente nega que la baixa execució pressupostària a Catalunya es degui a "la falta de voluntat política"
El ministre de Transports reivindica que va ser la comunitat en la qual més diners es van invertir en termes absoluts durant el 2024

Óscar Puente s'ha lliurat aquest dimarts a un intent per desmuntar la idea que Catalunya va ser una de les comunitats amb menor percentatge d'inversió en infraestructures executat el 2024. Per això, el ministre de Transports ha volgut deixar clar que l'important no és el percentatge d'execució -el de Catalunya amb prou feines supera el 60%- sinó les xifres absolutes, els 1.228 milions d'euros que el seu departament sí que va executar en tot l'any passat. I, per rematar, ha acabat dient que si hi va haver partides que no es van dur a terme no va ser per una "voluntat deliberada de no executar".
El ministre de Transports ha hagut de respondre a les crítiques llançades d'ERC i Junts després que la Intervenció General de Catalunya (IGAE) publiqués un informe fa deu dies en el qual es recollia que l'Estat va executar tan sols un 20% de la inversió prevista a Catalunya durant el primer semestre de 2024. Puente ha posat èmfasi en què la xifra va ascendir fins al 60% a finals d'any i que, per cinquè any consecutiu, Catalunya va encapçalar les xifres d'inversió de l'Estat.
"L'important, més que els percentatges, són les xifres absolutes", ha defensat. Si es té en compte el percentatge d'execució de les partides pressupostàries, Catalunya se situa a la part baixa de la taula, amb un 60,34%, i només per sobre d'Astúries (53,43%), Andalusia (53,93%) i Ceuta (56,91%). No obstant això, en termes absoluts, Catalunya és la primera amb 1.228 milions d'euros, gairebé 200 milions més que Andalusia, que ocupa la segona posició.
A més, Puente ha reptat als senadors d'ERC i Junts a que agafin les partides pressupostàries i li diguin "quina no s'ha executat per falta de voluntat política". El ministre de Transports ha explicat que la falta d'execució es pot deure a les diferents casuístiques de les obres o, fins i tot, a qüestions meteorològiques que hagin impedit realitzar algunes de les inversions plantejades. "El Govern d'Espanya no té cap voluntat deliberada de no executar", ha sentenciat.
Els retrets
Notícies relacionadesNo obstant això, les explicacions de Puente no han convençut als portaveus d'ERC i Junts. La senadora republicana Sara Bailac ha lamentat les "dades nefastes" de 2024 i ha assegurat que "el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol persisteix per qüestions com l'infrafinançament crònic". A més, la portaveu ha anunciat que sol·licitaran la compareixença de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero; del propi Puente; del president d'ADIF, Pedro Marco de la Peña; del titular de l'IGAE, Pablo Arellano Pardo; i de la presidenta de l'AIReF, Cristina Herrero, per informar sobre el baix nivell d'execució pressupostària.
El senador de Junts Eduard Pujol i Bonell també ha carregat contra el ministre de Transport, al qual li ha explicat el "Teorema de Puente": "Espanya inverteix com mai a Catalunya, però el desastre és el de sempre". En aquest sentit, ha denunciat el "bucle d'incompliments" en el qual està ficat Puente.
- El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'
- Club d’estil Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Educació L’abandonament de docents a primària es duplica a escala mundial
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Final d’un pontificat Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar
- En la Pasqua de Francesc: pare, germà, amic… i profeta de l’Evangeli
- Al Senat Puente nega que la baixa execució pressupostària a Catalunya es degui a "la falta de voluntat política"
- Judici crucial Els Estats Units demanen la desintegració de Google per acabar amb el monopoli
- MACROECONOMIA L’FMI revisa a l’alça la previsió de creixement d’Espanya el 2025 fins al 2,5% malgrat els aranzels i la incertesa global
- Inauguració Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»