Illa reivindica «avenços» en el reconeixement del català a la UE en el seu primer Sant Jordi com a president

Al president de la Generalitat, Salvador Illa, li hauria agradat poder celebrar el seu primer Sant Jordi al capdavant del càrrec traient pit d’haver aconseguit l’oficialitat del català a la Unió Europea o, almenys, l’ús en els plens. No obstant, aquesta continua sent una carpeta encallada, com sovint recorden Junts i ERC, que retreuen als socialistes no estar fent prou per defensar la llengua. El president ha tractat de negar-ho rotundament en una Diada que és el vaixell insígnia de la cultura catalana i en la qual no ha dubtat a presumir que hi ha «avenços» i un compromís del Govern per combatre el retrocés constatat en l’ús social del català.

«Estem fent nous avenços en el reconeixement del català en les institucions europees i continuarem fomentant-ne l’ús en tots els àmbits socials», ha reivindicat des de la font del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, edifici vestit de dol i amb l’agenda pública retallada pel dol oficial decretat pel Papa. Durant les últimes setmanes el Govern ha aconseguit alguns brots verds, com que el català s’imparteixi a les Escoles Europees com a matèria optativa o que es pugui parlar en el Comitè Econòmic i Social Europeu, dos exemples als quals s’acull el Govern de la Generalitat per mostrar-se optimista amb l’objectiu final que persegueix.

Missatge davant l’extrema dreta

La menció al català és obligada en qualsevol discurs d’un president a Sant Jordi, més encara en una jornada en què se succeeixen les crides per protegir-lo i en què fins i tot hi ha una manifestació convocada amb aquest propòsit. Però la llengua ha sigut un dels tres eixos sobre els quals Illa ha articulat el seu discurs institucional. Els altres dos han tingut una dimensió externa i l’altra interna. D’una banda, ha fusionat el llegat del papa Francesc, de qui ha destacat el seu compromís de situar les persones més vulnerables i la cura del planeta en el «centre de l’acció col·lectiva», amb els valors «universals» que representa Sant Jordi. «Celebrem la llegenda del cavaller i el drac que ens recorda el nostre deure de lluitar contra les injustícies socials i les desigualtats», ha argumentat.

Notícies relacionades

La fiscalia demana l’amnistia per a 27 processats pels preparatius de l’1-O

Govern i partits prometen donar un impuls al català malgrat els recels que frenen el Pacte Nacional per la Llengua

Sota aquesta «lliçó d’humanitat» ha demanat un alto el foc a Gaza i a Ucraïna i ha recordat que és moment de defensar la democràcia davant el canvi d’ordre mundial que s’està forjant. De fet, ha definit com a «gest revolucionari» el fet de regalar roses i llibres contra l’odi i qui pensa diferent. «Potser alguns es vanaglorien de la força o dels diners, nosaltres de regalar roses. Potser alguns es vanaglorien d’atacar la ciència, les universitats i l’art, nosaltres de regalar llibres», ha resumit en el que era una clara al·lusió a la figura de Donald Trump i una extrema dreta en auge.

I en clau més interna, i seguint l’estela dels discursos institucionals de la Diada de l’Onze de Setembre i de Sant Esteve, Illa ha defensat Sant Jordi com una festivitat que és «sinònim d’entesa i de diàleg entre persones». D’aquest missatge beu el lema ‘Sant Jordi és de tothom’, al darrere del qual s’ha parapetat el Govern per projectar que el procés ha quedat enrere. No ha faltat tampoc la menció a la «fraternitat» amb altres territoris, com Aragó i municipis valencians que tenen també Sant Jordi com a patró.