Govern i partits prometen donar un impuls al català malgrat els recels que frenen el Pacte Nacional per la Llengua

El president Salvador Illa ha arrencat amb la seva declaració institucional –també marcada pels tres dies de dol per la mort del papa Francesc– assumint que el català no és encara una llengua oficial a la Unió Europea, però comprometent-se que utilitzar-la sigui reconegut al Parlament Europeu. Des del Govern fa mesos que intenten que sigui així, però el requisit de la unanimitat dels 27 estats continua complicant-ho en el primer cas, per la qual cosa hi ha ja més moviments perquè pugui ser abans utilitzada a l’Eurocambra. No obstant, això no és suficient perquè Junts doni per complert l’acord. Sigui com sigui, el cap del Govern sí que s’ha compromès que a Catalunya s’elevi l’ús i el reconeixement.

De fet, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, li ha reclamat que multipliqui les places per aprendre català per «garantir el dret de tot el món a conèixer la llengua», mentre que ha remarcat la importància de «defensar la llengua com el nervi de la nació»: «L’objectiu d’Òmnium és aconseguir la universalització de l’accés al català a Catalunya, cosa que en el dia d’avui no està garantida […] Hi ha més de dos milions de persones que volen aprendre el català i ara no poden, per la qual cosa cal facilitar l’accés a un dret lingüístic que és bàsic», ha afirmat.

La d’avui serà la primera jornada en què Sant Jordi compti amb una manifestació en defensa de la llengua catalana, després del naixement d’una nova plataforma que s’afegeix a la feina ja impulsada des d’Òmnium Cultural, que fa mesos que estén ponts amb el Govern. L’entitat està treballant discretament amb els partits per aconseguir que es faci un nou Pacte Nacional per la Llengua i se superin les diferències que fins ara ho han impedit. Junts, el principal partit de l’oposició, el frena al·legant que l’Executiu català utilitza el castellà «de manera recurrent» i que no està lliurant batalla contra el 25% a les aules –si bé s’està pendent del Tribunal Constitucional i van acordar una llei sense percentatges ja en la legislatura passada per esquivar l’obligació judicial–, mentre que la CUP s’agafa a aquest últim argument per vetar-lo. Per ara. ERC sí que s’avé a renovar-lo, mentre que els Comuns pressionen perquè sigui al més aviat possible una realitat. Amb el PP no es detecten aparences de pacte, i l’extrema dreta està fora de l’equació.

La desobediència al 25% de castellà

El president del grup parlamentari del PSC, Ferran Pedret, ha demanat aquest dimecres que aquesta eina per defensar i promoure el català pugui ser una realitat «al més aviat possible» i que «és molt important poder llançar un missatge d’unitat sobre la promoció i la defensa de la llengua catalana». No obstant, Junts no ha recollit el guant, i la secretària d’organització del partit, Judit Toronjo, ha acusat l’Executiu de «donar l’esquena» al català i ha exigit saber quina serà la resposta d’Illa quan els tribunals es pronunciïn sobre la immersió lingüística.

Per la seva banda, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha reclamat que «tothom es comprometi» amb la defensa del català, en al·lusió al desmarcatge de Junts i la CUP. També ha posat en dubte que s’hagin produït «avenços» significatius en el reconeixement del català a la Unió Europea, una cosa que també ha posat en dubte Junts, i ha dit a Illa: «Qui cregui que hi ha avenços ens ho haurà d’explicar, mentre no n’hi hagi els continuarem reivindicant», ha apuntat.

Notícies relacionades

La fiscalia demana l’amnistia per a 27 processats pels preparatius de l’1-O

Illa reivindica «avenços» en el reconeixement del català a la UE en el seu primer Sant Jordi com a president

La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha pressionat els socialistes perquè s’arremanguin a forjar aquest pacte nacional, i ha insinuat que s’hauria de poder plantejar una possible desobediència a la sentència sobre el 25% de castellà a les aules en el cas que no sigui favorable a la immersió: «No ho podem descartar. En la defensa de la nostra llengua, tot s’hi val», ha etzibat.

El PP català ha tornat a tancar la porta a participar en el Pacte Nacional per la Llengua sota l’argument que els partits que l’impulsen aposten per una «imposició» del català. El líder popular català, Alejandro Fernández, ha declarat que la seva formació «sempre estarà» per «parlar de bilingüisme o de trilingüisme en el sistema educatiu», però mai podrà estar d’acord amb els que volen «arraconar» una llengua.