El fiscal superior de Catalunya planteja recuperar l’arrest de 30 dies per multireincidència

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres Santos, proposa una reforma del Codi Penal que permetria recuperar la figura de l’arrest menor –una pena d’entre un i trenta dies de reclusió a calabós– per als autors multireincidents de delictes lleus de furt. Aquesta figura va ser suprimida amb l’entrada en vigor del nou Codi Penal del 1995. No obstant, fins al 2003 va estar vigent una pena similar, l’arrest de cap de setmana –amb un màxim de sis–, eliminada per la seva «aplicació pràctica no satisfactòria», segons es detalla en la reforma legislativa d’aquell any.

«Crec que es podria fer una reforma en casos de multireincidència per furts de delicte lleu que permetés imposar el que es coneixia com a arrest menor, d’un mes a trenta dies, i que estiguessin tancats aquells dies, sempre que es donin determinades circumstàncies», ha afirmat Bañeres aquest dijous durant la seva compareixença davant la comissió de justícia del Parlament, on ha presentat l’informe anual de la Fiscalia corresponent al 2023.

El fiscal ha detallat que aquesta mesura s’aplicaria únicament a autors habituals de furts sense violència, com els carteristes, comesos per persones que, malgrat acumular condemnes prèvies, continuen delinquint per la baixa resposta penal que comporten. Segons dades aportades per Bañeres, els delictes lleus (la majoria per furts, ha apuntat) van augmentar un 12,17% entre el 2022 i el 2023 , mentre que l’increment del total de delictes va ser del 3% en el mateix període. Un ascens que el fiscal ha atribuït en part «al creixement de la població».

Bañeres ha remarcat que la reforma que ha plantejat per recuperar l’arrest menor és una proposta subjecta a debat i ha reconegut que encara no se sap «cap on anirà», tot i que ha defensat la necessitat de dotar-se d’eines més eficaces per frenar la reincidència. El PSC, Junts, el PP i Vox han exigit una «millor resposta» a la multireincidència en les seves intervencions en la sessió. El Govern, per la seva banda, va anunciar a finals de l’any passat un pla de xoc contra aquest fenomen.

Durant la seva compareixença, els partits independentistes han qüestionat el paper de la Fiscalia en el procésen l’aplicació de la llei d’amnistia i en casos com el del presumpte espionatge amb Pegasus. Bañeres ha respost que no s’ha perseguit l’independentisme i ha puntualitzat que no es pot parlar d’«infiltració policial», sinó de «serveis d’informació dins de la policia que compleixen amb la seva funció». També ha defensat l’actuació del ministeri públic en l’aplicació de la llei d’amnistia, assegurant que s’ha donat una «resposta raonable i ràpida».

El «problema» del català

Notícies relacionades

El Govern cedeix davant d’ERC i fragmentarà la injecció de més recursos per tenir estabilitat sense pressupostos

El Govern central rescindeix de manera unilateral el contracte d’armes amb Israel d’acord amb Sumar

On sí que ha mostrat autocrítica ha sigut en relació ambl’ús del català en l’administració de justícia a Catalunya: «El català sempre ha sigut un problema», ha reconegut, admetent que no s’ha consolidat el seu ús generalitzat. Tot i que no ha volgut aprofundir en les causes, ha apuntat alguns factors que hi poden influir, com que molts fiscals provenen de fora de Catalunya o que nombrosos procediments acaben al Tribunal Suprem, amb seu a Madrid, cosa que porta a utilitzar el castellà per evitar traduccions.

A preguntes del grup de Junts, Bañeres ha expressat el seu compromís per millorar la situació del catalàen la justícia i ha assegurat que, segons les seves dades, «pràcticament tots els fiscals tenen coneixement del català». Ha destacat, a més, l’«èxit» dels cursos de formació lingüística impulsats pel Departament de Justícia. «L’únic amb el que em puc comprometre és que no sigui responsabilitat de cap fiscal que hi hagi discriminació lingüística ni una reducció dels drets dels que s’expressen en català», ha conclòs. Segons xifres presentades recentment pel Govern, el 80% de les sol·licituds ciutadanes per tramitar en català no són ateses en aquest idioma.