Eva Baró, ERC: "Les baralles s‘han d’acabar; cal preparar les municipals"

Quan va anunciar la seva candidatura, va prometre treballar per un "projecte sòlid». ¿Què no ha tingut temps de fer?

Cal pilotar l’esdevenir fins a les eleccions municipals de 2027. No he tingut temps de fer gaires coses. Aquests 18 mesos, des d’octubre del 2023, han sigut accidentats, amb dues eleccions i un congrés nacional intens que no sé si ha acabat del tot. Adquirim uns compromisos vinculats a la necessitat de fomentar la participació i el diàleg permanent, i ho hem començat a fer i ho continuarem fent. Ha de quedar clar que, en qüestions estratègiques de la ciutat, decideix Barcelona; tot i que això pugui generar conflictes interns.

L’acusen de ser la líder de la llista junquerista.

Soc una presidenta que es presenta com a candidata i que ha treballat conjuntament amb la candidatura a què es va enfrontar fa 18 mesos. Hem fet una reflexió conjunta, que no ha sigut fàcil, i ens ha permès prioritzar el que importa: el partit i la ciutat. La nostra és una candidatura unitària que vol sumar tots els militants que volen superar diferències i treballar amb un esperit constructiu per a les municipals.

Competeix amb una altra candidatura, formada per membres de dos corrents interns reconeguts pel partit, Nova Esquerra Nacional i Foc Nou. ¿En què es diferencien?

Hi ha diferències. La primera és l’esperit de suma, concòrdia i retrobament. Els companys de l’altra candidatura posen èmfasi en el que no ha funcionat, en què creuen que s’hauria d’haver fet, però això no porta enlloc. La segona és un equip ben equilibrat, amb experiència i talent nou. La tercera és que aquesta és una candidatura feminista, encapçalada per dues dones. Amb tot això podem preparar ja les municipals.

La voluntat d’entrar en el govern de l’alcalde Jaume Collboni, ¿és una diferència entre les dues candidatures?

Més que els pactes, la diferència està en voler ser protagonista a la ciutat, marcar l’agenda i condicionar la política municipal.

Els seus rivals prometen convocar abans de l’estiu una votació telemàtica sobre aquest possible pacte amb el PSC. Vostè promet abordar-lo abans en una assemblea. ¿És o no el moment de celebrar aquesta consulta que va quedar ajornada ‘sine die’ el juny de 2024?

Si hem de votar o no, ho decidirà la militància. Hem d’afavorir el debat, que no s’ha fet, i avaluar on som.

¿La seva ho ha fet i ha descartat que sigui el moment?

Continuo apostant pel mateix: que les decisions polítiques barcelonines, les prengui la militància de la federació de Barcelona.

Vostè, com a militant, ¿creu oportú governar amb Collboni?

És evident que si se sotmet a una assemblea un preacord és perquè es veia positiu. Almenys, tant com no entrar [en el govern municipal]. Els dos escenaris són atractius i políticament interessants per poder parlar-ne. Si l’assemblea considera que continua sent-ho, és evident que s’hi haurà d’entrar. Aquest és el meu compromís.

¿Què necessita la ciutat?

Volem una Barcelona que preservi la seva identitat i que protegeixi el català, la cultura, el patrimoni i la memòria històrica. Això ha de ser compatible amb una ciutat dinàmica, moderna i amb capacitat d’atraure talent; sense que això vagi en detriment de continuar vivint a la nostra ciutat.

La secretària general d’ERC i regidora, Elisenda Alamany, ¿serà la candidata?

Primer ha de decidir-ho ella i després la militància.

Però, ¿li agradaria que ho fos?

Ha incorporat una visió estratègica molt interessant.

Notícies relacionades

Puente reta el PP a auditar la factura del dinar de Mazón a El Ventorro

Els ‘acaraments’ del jutge Peinado

¿S’ha superat el cas dels cartells dels germans Maragall?

Si alguna cosa ha costat molt en aquesta campanya és poder parlar de Barcelona i mantenir-nos aïllats de tot el soroll. Segur que ha impactat, això i moltíssimes altres coses. Lamentablement, aquestes eleccions de vegades semblen el tercer round del congrés nacional. I això ens diferencia molt de l’altra candidatura: ens agrada parlar del model de ciutat, de com enfortir el partit i de com ser influents. Estem cansats que l’altra candidatura insisteixi permanentment en una cosa que ja ha acabat. Sisplau, que tothom qui vulgui treballar per Barcelona, parli de Barcelona i se centri en Barcelona. Les baralles i la confrontació gratuïta han d’acabar.