El Govern cedeix davant ERC i dividirà la injecció dels recursos

Al Govern de Salvador Illa no li n’ha quedat cap altra que acceptar que haurà de guanyar-se l’estabilitat a trams. Després d’assumir que no podria tenir nous pressupostos i que hauria de manejar la legislatura amb els comptes prorrogats del 2023, el pla b implica aconseguir disposar de més recursos per la via d’una ampliació de crèdit que ERC ha imposat que es negociï de forma fragmentada. Ja s’ha aprovat un primer paquet de 2.100 milions d’euros per a despeses corrents que haurà de ser convalidat en el ple del Parlament del 7 de maig i se n’està ultimant un altre que serà de 1.300 milions. I quedaran encara en l’aire 469 milions en disputa, claus per al marge de maniobra de despesa de la Generalitat.

La prioritat de la Generalitat era injectar en bloc tot l’import disponible dels ingressos més grans que es van produir el 2024. Quan va assumir que seria impossible, l’objectiu va passar a ser no anar més enllà de dues tandes. Però, finalment, admet que almenys es trossejarà en tres per exigència del soci principal de la legislatura. Aquest dijous es va produir una nova reunió entre la Conselleria d’Economia i els republicans amb l’objectiu d’arribar a un acord que permeti que dimarts vinent el Consell Executiu aprovi un nou suplement de crèdit de 1.300 milions d’euros.

D’aquests, 1.000 estan compromesos a l’increment salarial previst per als funcionaris i els altres 300 per a ajudes directes als sectors més perjudicats pels aranzels de Donald Trump, un suport que ERC ha reclamat que es faci extensiu als agricultors de Lleida afectats per la calamarsada que va caure el cap de setmana passat. Però per a la quadratura del cercle faltaran els Comuns, que també posen les seves pròpies condicions.

Destí final dels diners

Notícies relacionades

Puente reta el PP a auditar la factura del dinar de Mazón a El Ventorro

Els ‘acaraments’ del jutge Peinado

El grup de Jéssica Albiach exigeix que abans de l’aprovació d’aquesta segona ampliació les dues parts tinguin un "acord global" sobre tots els recursos a disposició. És a dir, que es pacti també a què es destinaran aquests 469 milions restants de l’import independentment d’en quants paquets es divideix la seva aprovació. La seva llista de reclamacions va del centenar d’inspectors encarregats d’aplicar el règim sancionador de la llei de vivenda a la creació d’una oficina antidesnonaments, arribar als 850 milions d’euros de recursos propis de la Generalitat en vivenda i 13 milions per desplegar el dentista públic, a més de més inversió en atenció primària i salut mental. Mesures que van ser pactades per a la investidura d’Illa.

Però no només les reivindicacions dels socis depenen que la Generalitat disposi d’aquests diners addicionals, sinó també alguns dels projectes que el president s’ha compromès a impulsar, com la llei de barris.