El Govern rescindeix unilateralment el contracte d’armes amb Israel

Pel seu costat, el Govern de Benjamin Netanyahu va condemnar la decisió i va afirmar que el que està fent Espanya és deixar de banda la seguretat "per finalitats polítiques". "Israel condemna fermament la decisió del Govern espanyol de trencar unilateralment un contracte firmat amb l’empresa de defensa IMI Systems i el seu anunci que s’abstindrà de futurs acords de defensa amb empreses israelianes", va apuntar un portaveu del Ministeri d’Exteriors israelià.

L’Executiu intenta ara que la rescissió unilateral tingui el menor perjudici possible per a les arques públiques. La Moncloa ha agafat en les últimes hores les regnes del procediment de contractació i, segons van traslladar els col·laboradors del president, es treballa de ple "per trobar una solució que pugui salvar la situació administrativa".

La Junta d’inversió de material de doble ús denegarà a l’empresa adjudicatària el permís d’importació d’aquest material "per raons d’interès general". Després de formalitzar-se, el Ministeri de l’Interior rescindirà el contracte, segons informen fonts de la Moncloa. La decisió, en una clara desautorització al procediment portat a terme per Fernando Grande-Marlaska, va ser presa directament per Presidència del Govern i Vicepresidència Segona. Això és, com a fruit d’un acord entre Sánchez i Yolanda Díaz.

La Direcció d’Assumptes Econòmics de la Guàrdia Civil va ser qui va licitar la compra sis mesos després que Interior renunciés a l’adquisició per l’escalada bèl·lica a Gaza i pel compromís de Sánchez amb els seus socis. Interior va assegurar haver seguit les recomanacions de l’Advocacia de l’Estat, que va desaconsellar la rescissió. El contracte, valorat en 6.642.900 d’euros per a la compra de 15.300.000 bales del calibre 9mm, es va formalitzar la passada setmana. Després de conèixer-se, van esclatar les costures de la coalició.

"Debilitat parlamentària"

IU va amenaçar dimecres amb sortir de l’Executiu, un escenari que ara s’ha refredat, però no la petició de dimissió de Grande-Marlaska. El líder d’IU, Antonio Maíllo, va definir la situació com "la crisi de Govern més gran", culpant el PSOE d’haver incomplert la decisió presa l’octubre del 2023, quan l’Executiu es va comprometre a no subscriure contractes armamentístics amb Israel. La vicepresidenta segona va carregar contra el que va considerar una "vulneració flagrant dels acords", per exigir "la rectificació immediata d’aquest contracte i la compareixença del ministre per explicar el que ha passat". Tot i que ahir va puntualitzar, abans de l’anunci de la rescissió del contracte, que "no" hi havia "cap crisi en el Govern".

Notícies relacionades

Puente reta el PP a auditar la factura del dinar de Mazón a El Ventorro

Els ‘acaraments’ del jutge Peinado

Per concloure la crisi, PSOE i Sumar van reiterar que tots dos estan "fermament compromesos amb la causa Palestina i la pau a l’Orient Mitjà". Per això, van remarcar que "Espanya ni compra ni ven armament a les empreses israelianes. Ni ho farà en el futur". Respecte als processos de compra iniciats abans de l’inici de la invasió de Gaza, van traslladar que "els que siguin armament no s’executaran".

Pel seu costat, el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, va afirmar que veu l’anul·lació del contracte com una mostra de la "debilitat parlamentària" de Sánchez. Va exigir, a més, conèixer l’impacte econòmic que tindrà a les arques públiques. "Quan un Estat fa un contracte amb un altre Estat s’ha de complir, sobretot si estem parlant de dos estats democràtics com Espanya i Israel", va afirmar abans de dir que reaccions així són pròpies de països "d’altres latituds".