El Govern defensa que hi ha blindatge legal per no pagar la comanda de bales a Israel

"Si la pregunta és si acabarem pagant igual, la resposta és no", conclouen fonts de l’Executiu. Les mateixes fonts afirmen que la ruptura unilateral s’escuda en una ordre prèvia de la Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa y de Doble Uso (JIMDDU) que denega a l’empresa israeliana el permís d’importació de la comanda de 15 milions de bales a Espanya adduint raons d’"interès general". Un criteri arbitrari, però que ofereix un escut legal a l’emetre’s aquest informe per l’entitat competent i autoritzada per a això. De fet, el polèmic contracte es va rescindir posteriorment en compliment d’aquest informe.

La JIMDDU és l’òrgan nacional encarregat d’avaluar les operacions relatives al comerç exterior del material de defensa i doble ús. La seva presidència recau en la Secretaria d’Estat de Comerç. Entre les seves funcions estan les d’emetre informes, amb caràcter preceptiu i vinculant, sobre les autoritzacions administratives de material de defensa, així com ratificar o revocar les sol·licituds d’inscripció al Registro Especial de Operadores de Comercio Exterior (REOCE).

Al Govern defensen que amb l’ordre emesa per aquest organisme per denegar la importació del carregament de munició, l’Estat no s’haurà de fer càrrec de pagar la comanda. Sota la lògica que si no es pot importar, tampoc es pot cobrar, malgrat la rescissió unilateral del contracte. A l’entendre que hi ha una justificació darrere, es descarta així que hi hagi més costos per a les arques públiques.

Penalització o multa

El que no descarten a l’Executiu és que si l’empresa emprèn accions legals, cosa que veuen poc probable perquè hauria de denunciar la junta d’inversió, és algun tipus d’indemnització. En qualsevol cas, una penalització o multa amb un cost molt inferior al de la comanda, segons calculen els col·laboradors del president del Govern.

El líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, va exigir conèixer l’impacte econòmic de la ruptura contractual per comprar bales tindrà per a les arques públiques dels espanyols. "Quan un Estat fa un contracte amb un altre Estat s’ha de complir, sobretot si estem parlant de dos estats democràtics com Espanya i Israel", va dir per criticar que reaccions així són pròpies de països "d’altres latituds".

L’acord entre el PSOE i Sumar, per concloure la crisi oberta en el si de la coalició a causa d’aquest contracte, reitera que els dos partits són "fermament compromesos amb la causa Palestina i la pau al Pròxim Orient. Respecte als processos de compra que segueixen oberts, per iniciar-se abans de l’inici de la invasió de Gaza, Moncloa trasllada que "els que siguin armament no s’executaran".

Notícies relacionades

La fiscalia neerlandesa vincula l’Iran amb l’atac a Vidal-Quadras

Els crítics d’ERC exigeixen votar sobre l’entrada al govern de Collboni

Per tal de complir aquest compromís, s’estudiarà cada contracte cas per cas. En funció de les dates de licitació o de l’estat de cada procediment, es prendrà la decisió administrativa que sigui més adequada. Dependrà, doncs, de les diferents casuístiques, perquè alguns contractes podran rescindir-se si estan en una fase inicial o podran arribar a declarar-se deserts si només es presenten empreses de defensa israelianes.

Amb tot, sempre s’explicarà amb el recurs de la JIMDDU. Precisament, aquest dimecres passat el PNB va registrar diverses propostes de resolució a l’informe "Estadístiques espanyoles d’exportació de matèria de defensa, d’un altre material i de productes i tecnologies de doble ús, any 2023" per impedir exportacions i importacions de material de defensa amb Israel. Per a això, la formació jeltzale proposa garantir un millor control de les exportacions d’armes espanyoles i que l’historial de drets humans del receptor de les armes sigui un element essencial en les decisions de la JIMDDU.