El Govern tem que Junts s’allunyi després del retorn de Puigdemont

L’11 de juny es complirà un any de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia i Carles Puigdemont continua encara sense beneficiar-se’n. Ni el Govern ni Junts comptaven amb aquest llarg retard quan van pactar la norma, a canvi del suport dels postconvergents i ERC a la investidura de Pedro Sánchez. Però el Tribunal Suprem, en una interpretació molt controvertida, va considerar que la mesura de gràcia no era aplicable a l’expresident de la Generalitat. Segons assenyalen els magistrats, la llei deixa fora de la mesura de gràcia el delicte de malversació pel qual es troba processat.

Fonts de la Moncloa anticipen que el Tribunal Constitucional (TC) concedirà la raó en els pròxims mesos al líder de Junts, ja que l’article 1.4 de la norma assenyala, al seu judici, el contrari que interpreta el Suprem i la "voluntat del legislador queda meridianament clara en l’exposició de motius". Però, a partir d’aquí, els socialistes no tenen certeses sobre què passarà en el pla polític.

En principi –continuen els col·laboradors de Sánchez–, la decisió del TC, de majoria progressista, hauria de comportar que Puigdemont reforcés el suport parlamentari dels seus set diputats a l’Executiu central, al veure que gràcies a l’amnistia promesa pot tornar a Catalunya. "Però també pot ser que passi al contrari –assenyalen els mateixos interlocutors–. Pot ser que, en lloc de reblanir-se, es desempallegui definitivament de nosaltres i retiri el seu suport al concloure que ja no ens necessita".

La inestabilitat

Si el mal auguri s’arriba a complir, la complexa legislatura, marcada per la dependència absoluta de Sánchez d’un heterogènia majoria parlamentària on conviuen formacions d’esquerra i dreta, es posaria encara més costa amunt per ell. Els Pressupostos Generals de l’Estat del 2026, que els socialistes confien a aprovar després d’haver renunciat als d’aquest any (tot i que oficialment el Govern insisteixi que ho continua intentant), serien pràcticament impossibles, i s’aprofundiria en la sensació d’inestabilitat i augmentaria la pressió del PP perquè el cap de l’Executiu convoqui eleccions generals anticipades.

El 7 d’abril, en un col·loqui a l’Ateneu de Madrid, el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va explicar que el primer recurs contra la llei d’amnistia, presentat pel PP, quedaria resolt abans de l’estiu. Després arribaria el torn de la resta, així que els càlculs de fonts jurídiques i governamentals estimen que la situació de Puigdemont hauria d’estar resolta a la tardor com molt tard.

Els socialistes confessen que es mouen en la incertesa sobre què passarà llavors en el pla polític. Els contactes amb Junts són constants, amb reunions pràcticament mensuals a Suïssa davant del mediador internacional, el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo. Però en el cercle de Sánchez expliquen que els postconvergents no han aclarit si la concessió de l’amnistia a Puigdemont farà que reafirmin el seu suport al Govern, se’n desmarquin per complet o continuïn com fins ara, collant el PSOE o donant-li oxigen en funció de les circumstàncies i de la iniciativa que se sotmeti a votació al Congrés.

Notícies relacionades

Junts votarà en contra de reduir la jornada si no s’adapta a les pimes

La jutge processa el germà de Sánchez per tràfic d’influències

Junts, de moment, condiciona la seva actitud davant la coalició del PSOE i Sumar als "avenços" que hi hagi en tres carpetes. La delegació a Catalunya de les competències en migració, plasmada en una llei registrada amb els socialistes que de moment segueix sense calendari d’aprovació –degut sobretot al rebuig de Podem, indispensable perquè la norma tiri endavant–; l’oficialitat del català a la UE i l’aplicació de l’amnistia al seu líder, un terreny en què també demanen un gest simbòlic, que denominen "amnistia política" i consisteix en una reunió pública entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont.

Però a la Moncloa rebutgen que una cita d’aquest tipus es produeixi a curt termini, quan la formació independentista no ha reafirmat el seu suport a Sánchez en forma, per exemple, del compromís de votar a favor dels Pressupostos de l’any que ve.