Sánchez i el seu pla de defensa

Tres dies de dol

I així ha sigut. Mentre dilluns passat l’Executiu de Sánchez decretava tres dies de dol oficial per Francesc –gest no menor quan el govern Zapatero només va promulgar un dia per la mort de Joan Pau II–, dimarts el mateix Sánchez compareixia davant la ciutadania per exposar un increment sense precedents de les inversions en seguretat i defensa. Fins a 10.471 milions d’euros.

Un pla –en què el president utilitza l’eufemisme de "desenvolupament industrial i tecnològic" per evitar la sensació de rearmament perquè Espanya és "pacifista"– amb què busca assolir que el 2% del PIB d’Espanya es destini a seguretat i defensa.

33.123 milions

Es compleix així en "temps rècord" el compromís que el 2014 va assumir Mariano Rajoy amb l’OTAN i que es va anar dilatant en el temps. Un augment de la despesa en defensa, que no és el mateix que una despesa militar, malgrat que no hi ha pressupostos generals i sense passar pel Congrés dels Diputats. No s’ha d’oblidar que encara només és un pla i no els contractes puntuals que el desenvoluparan. Ja es veurà més endavant com es concreten aquestes partides. Precisament per allà, per la manca de detalls, és per on arriben les crítiques al pla de Sánchez des de les associacions militars i el sector de defensa.

Amb aquest moviment que eludeix una votació al Congrés, també salva el Partit Popular i el seu president, Alberto Núñez Feijóo, de posicionar-se. Poden continuar amb la crítica política l’Executiu sense posar en perill la seguretat i la defensa del país perquè no tiri endavant alguna d’aquestes partides en un moment en què els mateixos populars des d’Europa demanden aquesta inversió. Es continua alimentant el soroll.

Un soroll a què sempre ha estat abonat també el Govern de coalició. Les seves diferències aïrades interessadament en públic acaparen els focus mediàtics més que les mesures per les quals discuteixen. I, com ja ens hi tenen acostumats, tot es calma quan Sánchez agafa les regnes i adopta una decisió. Aquesta vegada va ser amb el contracte que Interior va intentar mantenir amb una empresa israeliana per comprar bales.

Però queda en això, en la rescissió del contracte que ha avivat el foc a la coalició. Sánchez no prendrà més mesures –per ara i al més alt nivell– i Fernando Grande-Marlaska continuarà dins del Gabinet, per més que hagi tornat a ser desautoritzat. Ja porta diverses crisis a sobre però continua sent dels quatre ministres –al costat de Montero, Planas i Robles– que estan amb Sánchez des del primer govern, fa ja gairebé set anys.

Embolic en la coalició

Aquest cop la crisi va avivar les diferències dins la coalició de Govern. Yolanda Díaz es va emportar crítiques dels partits que formen Sumar per donar suport al pla de defensa, si bé la vicepresidenta va fer observacions en el Consell de Ministres. La decisió d’aprovar-lo és de tot el Govern i ella i els ministres de Sumar l’han d’assumir com a propi.

Notícies relacionades

La candidata crítica amb Junqueras guanya a Barcelona

El 70% dels espanyols reclamen més acords entre el PSOE i el PP

Com el PP, Sumar celebra deslliurar-se del compromís de la votació al Congrés. Eviten el tràngol de quedar novament retratats perquè la pressió en els altres partits d’esquerra més enllà del PSOE en aquest assumpte aguditza les diferències i posa en perill, una altra vegada, el lideratge de Díaz. I, a més, aquests partits critiquen a la vicepresidenta segona que no va traslladar els detalls del pla de defensa del qual presumeix d’haver aconseguit portar el PSOE al seu terreny. No són pocs els que veuen com a Sumar li "desgasta" continuar a l’Executiu i això alerta també les files socialistes.

Perquè, mentre tot això passa, Podem continua anant a la seva i veu la crisi de Sumar com una "oportunitat" per tornar a entendre’s amb Izquierda Unida, tal com ens explica aquests dies Ana Cabanillas a EL PERIÓDICO.