Units en una mateixa fe

Rull es considera catòlic practicant des de fa més de tres dècades, tot i que la seva atapeïda agenda institucional li impedeix anar amb regularitat a l’església. Provenia de família religiosa, però no eren gaire devots. Ell ho va acabar sent per la seva dona: "Ella anava a missa els diumenges i jo em quedava fora. Fins que un dia vaig entrar i em vaig trobar amb un capellà inspirador. A partir de llavors hi anava cada setmana, i després em vaig confirmar", explica en conversa amb EL PERIÓDICO. Per a ell, el cristianisme no és només una vivència íntima, sinó una brúixola moral que guia la seva acció pública. "Som un Estat aconfessional, però hi ha valors [del catolicisme] dels quals no em puc desprendre", reconeix. Destaca la dignitat humana i el personalisme comunitari.

A aquests valors apel·la el president Salvador Illa, que va situar l’"humanisme cristià" com a eix vertebrador del seu Govern en el seu discurs durant la presa de possessió dels seus membres del Consell Executiu. En declaracions a aquest diari, reconeix que la seva fe, que arrossega de tradició familiar, marca el seu dia a dia: "Els valors que inspiren la meva tasca com a servidor públic els he trobat en la meva fe, en les meves creences religioses." Parla de fraternitat, de respecte i d’una mirada comunitària sobre el món. "Són valors que de vegades en els temps que vivim, en els quals predomina un individualisme exacerbat, oblidem", afegeix el president.

Illa i Rull, els dos màxims càrrecs institucionals de Catalunya, compaginen les seves creences religioses amb el seu servei públic, però no són els únics a primera fila política que reivindiquen els valors cristians com a manera de procedir a la vida. També s’hi agafen el líder del principal partit de l’oposició, l’expresident Carles Puigdemont, i el president d’ERC, Oriol Junqueras.

El líder republicà té una llarga i profunda convicció religiosa, que l’acompanya des de petit. Va arribar a treballar uns mesos a l’arxiu secret del Vaticà, després d’acabar la carrera d’Història Moderna i Contemporània. Assegura que els valors cristians han marcat la seva trajectòria política perquè l’han ajudat a entendre el "compromís polític i el servei públic".

Tots aquests valors van cobrar especial sentit quan va ingressar a la presó. "Em va ajudar a poder afrontar aquells anys, no des d’un enfocament religiós, sinó des dels valors més arrelats, com la dignitat i la perseverança", assevera. Per a Junqueras va ser això el que li va permetre "mantenir l’esperança" i continuar creient en el que defensava políticament. "Em va permetre tenir una actitud serena i constructiva, malgrat les circumstàncies", afegeix el republicà.

El president del Parlament el subscriu, i confessa que, durant el judici del procés, cada matí llegia el comentari de l’Evangeli dels monjos de Montserrat. També guarda un bon record del pare Paulino, el capellà de la presó de Soto del Real, on les misses eren "excepcionals", acompanyades de música de bateries i guitarres. Allà es trobaven Rull i Junqueras, però també Jordi Turull, secretari general de Junts, de tradició catòlica. De fet, el seu cosí, Josep Maria Turull, és prior de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, nomenat per l’expresident Quim Torra el 2019.

Puigdemont sempre ha sigut el més reservat respecte a la seva convicció religiosa –ha declinat fer declaracions a aquest diari sobre aquest assumpte–. En la seva etapa com a president de la Generalitat, va mantenir diverses interaccions amb la jerarquia eclesiàstica, com per exemple amb Joan Josep Omella, expresident de la Conferència Episcopal Espanyola, arquebisbe de Barcelona i candidat espanyol a succeir el Papa.

Internat catòlic

Notícies relacionades

La candidata crítica amb Junqueras guanya a Barcelona

Sánchez i el seu pla de defensa

Si hi va haver un símbol religiós amb què l’expresident va mantenir una relació especialment personal, aquest va ser el monestir de Poblet, on va passar alguns estius durant la seva joventut, fora del curs escolar [va estudiar en un internat catòlic]. Aquestes estades van marcar la seva connexió amb la fe. Així ho va explicar a la revista L’Avenç el 2017, en què va assegurar que la religió "sempre ha sigut present a casa seva", va revelar tenir un gran vincle amb l’"espiritualitat" gràcies al seu pas per Poblet i va confessar no ser practicant. Com a president de la Generalitat va fer una visita privada a aquest monestir, que és un emblema de la tradició cristiana en la política catalana. En aquest sentit cal recordar que l’expresident Jordi Pujol, fervent catòlic, acostumava a reunir allà el seu Govern, una pràctica que Illa va emular al celebrar allà la seva primera cimera amb els consellers.

Els quatre líders polítics situen el papa Francesc com un referent per la seva aposta per la justícia social a l’Església i reivindiquen el seu llegat com un exemple de la "dignitat humana", i que, segons el seu parer, va més enllà de les creences religioses. "És un líder moral", coincideixen Illa i Rull al recordar la seva figura. Junqueras diu que, del Papa, valora també la "sensibilitat especial" que va mostrar amb el conflicte català, ja que "va apostar pel diàleg" entre l’administració estatal i la Generalitat, així com pel "reconeixement" de la llengua i cultura catalana.